L'Exèrcit birmà declara l'estat d'emergència i pren el control del país

L'Exèrcit de Birmània ha declarat aquest dilluns l'estat d'emergència en prendre el control polític del país durant un any després de detenir a diversos membres del Govern, segons el canal de televisió controlat pels militars.

El fins ara vicepresident,MyintSwe, que va ser nomenat al càrrec pels militars gràcies als poders que els reserva l'actual Constitució, va assumir la presidència interina i li va cedir tots els poders al cap de les Forces Armades,MinAungHlaing, va informar el canalMyawaddyNews.

La presa del poder castrense arriba poques hores després de la detenció de la líder de facto del país asiàtic, consellera d'Estat i Nobel de la Pau, AungSanSuuKyi, i del fins avui president birmà,WinMyint, a més de diversos ministres i dirigents del partit governamental Lliga Nacional per a la Democràcia (LND).

Entre la trentena de detinguts es troben a més activistes, escriptors i artistes, segons una llista extraoficial a la que ha tingut accés Efe.

Les línies de telèfon i comunicacions romanen tallades des de primera hora del matí a tot el país mentre que l'únic mitjà de comunicació que està emetent és el canal dels militars.

Durant el matí s'han vist a Yangon, la major ciutat del país, llargues cues als caixers automàtics dels bancs, que en alguns casos s'havien quedat ja sense efectiu.

El parlament de Birmània tenia previst celebrar aquest dilluns la primera sessió de la legislatura després de les eleccions de novembre de 2020, en les quals LND, formació de SuuKyi, va aconseguir una aclaparadora victòria.

Els rumors de cop d'Estat s'havien anat intensificant des que dimarts passat el portaveu militarZawMinTunes negués a descartar la presa del poder per part de l'Exèrcit després de denunciar suposades irregularitats en les eleccions legislatives del passat 8 de novembre.

El poderós Exèrcit de Birmània, que va governar el país entre 1962 i 2011, quan es va iniciar una transició controlada cap a la democràcia, finalment va rebutjar el dissabte aquesta possibilitat i va garantir en un comunicat el seu compromís amb la defensa de la Constitució.

L'aclaparadora victòria electoral de SuuKyiva demostrar la seva gran popularitat a Birmània, malgrat la seva mala reputació internacional per les polítiques contra la minoriarohinyá, a la que gran part se li nega la ciutadania i el vot, entre altres drets.

Les suposades irregularitats van ser denunciades en primer lloc pel Partido de la Solidaridad y el Desarrollo de la Unión (USDP), l'antiga formació governamental creada per l'anterior junta militar abans de dissoldre's.

La Comissió Electoral ha negat el frau electoral en els comicis de novembre, guanyats amb una majoria aclaparadora per la Liga Nacional para la Democracia en aconseguir el 83 per cent dels 476 seients del Legislatiu.

USDPva ser el gran perdedor de les eleccions, en aconseguir només 33 escons, i s'ha negat a acceptar els resultats, arribant a demanar que se celebrin nous comicis organitzats per l'Exèrcit.

Els militars, que van redactar l'actual Constitució en un pla de ruta per aconseguir una «democràcia disciplinada», comptaven ja amb grans poders al país, en disposar del 25 per cent dels escons del Parlament i dels influents ministeris de l'Interior, Fronteres i Defensa.