El confinament va allargar el malestar psíquic en persones amb inici de demència

El malestar psicològic del confinament va empitjorar en persones en estadis previs a la demència i es va prolongar durant la desescalada de la covid-19, segons un estudi liderat per l'Institut Hospital de la Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM).

L'estudi, en el que també han participat investigadors del BarcelonaβetaBrainResearchCenter(BBRC), centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, ho publica la revistaJournalofAlzheimer'sDisease.

El treball ha demostrat que l'empitjorament de la salut mental i de l'estat d'ànim de les persones d'edat avançada en risc de desenvolupar demència, provocat per les mesures de confinament, es va mantenir durant les primeres setmanes dedesconfinament.

Per esbrinar l'impacte real del confinament, els investigadors van fer un seguiment de 16 persones, d'entre 60 i 80 anys sense símptomes decovid, participants en l'estudiPENSAde prevenció de la deterioració cognitiva en estadis previs a l'aparició de la demència.

La seva activitat es va monitorar de manera exhaustiva cada dia i setmanal i mensualment durant dos mesos, fet que va permetre comparar la seva evolució abans, durant i després del confinament.

La deterioració cognitiva subjectiva és considerat com un estadi preclínic de la malaltia d'Alzheimer i les persones que el sofreixen són candidats ideals per assajos de prevenció de la demència.

Les dades obtingudes han permès determinar que «durant els mesos de confinament domiciliari estricte, tots els participants van experimentar un augment del malestar psicològic general i dels símptomes d'ansietat i de depressió, sobrepassant el llindar patològic», ha explicat NatàliaSoldevila-Domènech, investigadora del Grup de recerca en Farmacologia Integrada i Neurociència de Sistemes de l'IMIM-Hospitalde la Mar.

Com a novetat, el seguiment es va fer amb eines de monitoratge a distància, com aplicacions de telefonia mòbil i polseres d'activitat física.

Encara que el rendiment cognitiu dels participants no va mostrar canvis rellevants en el període de seguiment, sí que va variar l'activitat física diària, que es va reduir a la meitat, però en la desescalada es va recuperar de manera ràpida.Les hores de son també van mostrar una gran variabilitat entre els participants.

Els aspectes relacionats amb la salut mental van registrar un empitjorament durant el confinament que es va mantenir una vegada es van començar a aixecar les restriccions, a vegades, durant un període de més d'un mes.

Així, tots els participants a l'estudi van ser classificats amb un possible trastorn mental, mentre que abans de la covid-19 només un entrava en aquesta categoria.

Alhora, el 56% probablement sofrien, o s'acostaven a fer-ho, un desordre emocional durant el confinament, gairebé el doble dels que el feien abans (31%), a causa d'un augment dels símptomes de depressió.

Segons l'estudi, l'aspecte que més va empitjorar va ser l'estat d'ànim. En els participants amb pitjors registres, l'estat d'ànim va continuar empitjorant durant la primera setmana de desescalada, mantenint-se així durant tot el període estudiat.

La percepció pròpia de la salut mental va empitjorar entre els participants durant el confinament, i es va mantenir en aixecar-se les restriccions.

Aquests resultats demostren que «l'impacte indirecte de les mesures de distanciament social en la salut mental d'individus amb un risc elevat de malaltia d'Alzheimer pot tenir conseqüències a llarg termini», ha conclòs Rafael de la Torre, director d'investigació en Neurociències de l'IMIM-Hospitalde la Mar.