Un de cada cinc pacients de càncer no ha tingut diagnòstic o l'ha tingut tard durant la pandèmia

Un de cada cinc pacients de càncer no ha estat diagnosticat, o ha rebut tard el diagnòstic, durant el confinament provocat per la pandèmia del coronavirus, segons les dades que aporta l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) en el marc del dia mundial contra la malaltia. Davant d'aquest escenari, l'entitat demana «un gran acord» perquè pacients i familiars puguin fer front a la dolència «en igualtat de condicions». En aquest sentit lamenta que a Espanya «no totes les persones tenen les mateixes probabilitats» d'enfrontar-s'hi, i posa com a exemple el fet que hi ha Comunitats Autònomes on els programes de cribratge de càncer de còlon aconsegueixen el 100% de cobertura i d'altres on no.

Segons l'AECC, l'any 2017 «només el 44% de la població de risc» estava coberta per un programa de cribratge de càncer de còlon. A més, entre pacients i familiars les desigualtats són «evidents» ja que, des del punt de vista econòmic, el càncer «provoca pobresa en el 25% dels nous diagnòstics» que es produeixen en persones en edat laboral.

A més, davant del 30% de pacients i familiars que presenta trastorns com ansietat o depressió i necessita atenció professional, el 94% de les Comunitats Autònomes ofereix una cobertura «insuficient o nul·la» en tractament psicològic especialitzat.

Cal afegir, en aquest punt, que la pandèmia ha augmentat l'impacte emocional. Durant el confinament, el 34% dels pacients va desenvolupar ansietat o depressió. Al desembre, aquest percentatge havia pujat al 41%, afirma l'associació.

Pel que fa a l'impacte social, durant el confinament gairebé un 20% de la població amb càncer havia empitjorat «greument» la situació econòmica. Al novembre, un 17% de la població amb càncer no s'havia recuperat.

Tampoc hi ha igualtat, segons l'AECC, en l'accés als serveis de radioteràpia. «Hi ha pacients que assumeixen un cost econòmic, social i emocional major» per poder-hi accedir. En concret, per als pacients als quals els calgui fer un canvi de residència, pot arribar a ser de 1.100 euros de despesa mitjana, afirma l'entitat.

Segons l'associació, a més, la pandèmia ha «agreujat» una situació de vulnerabilitat prèvia que ja vivien moltes persones amb càncer. Per exemple, un 40% dels pacients viu una situació de solitud no desitjada. Aquesta sensació és la diferència entre el contacte social que li agradaria tenir a la persona malalta i la que realment té.

A Catalunya, l'AECC-Catalunya contra el Càncer afirma haver rebut un increment de la demanda social, demandes més complexes en l'àmbit corporal per seqüeles i efectes secundaris menys controlats des dels hospitals, demandes de persones amb un impacte emocional degut a la manca de contacte social, dol, por al contagi, i relacionat amb un impacte socioeconòmic.

En tot l'any 2020 l'associació va atendre més de 6.500 persones, i en el 76% dels casos va ser de manera digital o telefònica, dues vies que l'AECC va utilitzar per mantenir els seus serveis durant aquests mesos.

Prop de 45.000 casos

Segons dades de l'Observatori del Càncer de l'AECC, l'any passat es van diagnosticar a Catalunya 44.599 nous casos. S'estima que, tant en homes com en dones, el càncer colorectal és el més freqüent (6.135 nous casos detectats), seguit del de mama (5.408) i de pròstata (5.277).

La taxa de mortalitat se situa a Catalunya en 17.373 defuncions l'any 2020 (6.770 dones i 10.603 homes). Els tipus de càncer amb major taxa de mortalitat van ser els de pulmó, colorectal, pàncrees i mama, tot i que hi ha diferències per gènere: en les dones van ser els de mama (1.073), colorectal (970) i pulmó (760); mentre que en els homes van ser els de pulmó (2.788), colorectal (1.453) i pròstata (910).

Un gran acord

Pel que fa a l'acord que demana l'AECC, estableix que tota la població tingui la mateixa facilitat en la presa de decisions saludables per evitar fins al 50% dels casos de càncer, o que tota la població espanyola pugui accedir als programes de cribratge de càncer independentment del seu lloc de residència.

També reivindica que les persones amb càncer puguin afrontar la por i disminuir la sensació de solitud no desitjada i que pacients i familiars puguin accedir a tractament psicològic especialitzat.

Finalment reclama que el càncer no provoqui pobresa en les persones més vulnerables, que ningú es quedi sense diagnosticar a conseqüència de qualsevol mena de crisi i que tota la població amb càncer tingui les mateixes possibilitats d'accés als resultats de recerca sobre la malaltia.