El sector del videojoc demana centres d'activitat pel seu desenvolupament

El sector del videojoc espanyol demana centres d'activitat per al seu desenvolupament i expansió, així com mesures fiscals que facilitin el creixement d'aquesta economia i altres que imitin a la veïna França per a poder competir en el mercat internacional.

Aquest sector té presència en més de 450 estudis en tot el país, encara que la gran majoria són «microempreses, de 3 a 5 integrants» i, gairebé tots «de nova creació amb vida mitjana curta, excepte alguns casos d'èxit», assevera ArturoMonedero, vicepresident de l'Associació Espanyola del Videojoc (AEVI)i docent deCreanavarra.

Monedero apunta també a la figura del desenvolupador de videojocs i pregunta «quants d'ells són emprenedors per vocació i quants per necessitat, perquè no troben treball i desenvolupen el seu joc».

Una realitat que, en el mercat espanyol, porta al fet que la vida d'aquests microestudis «sigui d'un o dos jocs desenvolupats».

Aquesta fragmentació té una doble lectura ja que «implica més creació», però en visió empresarial, adverteix, «si volem aspirar a projectes més grans, hem de tenir estudis més grans».

Això pot aconseguir-se, entre altres propostes, amb la unió d'estudis «alguna cosa que ocorre sovint als països nòrdics, on hi ha més cultura de col·laboració entre companyies».

Remarca la necessitat d'adequar-se a models internacionals, com els de França, el Regne Unit o el Canadà, «potències mundials», que han pogut llançar aquest sector gràcies a suport institucional i mesures fiscals.

Una col·laboració públic-privada en la qual també creï Carlos Fernández de Vigo, que, en una recent trobada sobre desenvolupament de videojocs organitzat perCreanavarrava apostar per conjuminar esforços perquè ocorrin «coses màgiques».

Va advertir que tant animació com el món del videojoc «no són indústries locals, sinó que tenen un concepte molt internacional» i, en el seu cas com a director de l'estudi Dr.Platypus& Ms. Wombat treballen amb «gent de Bèlgica, els EUA o França».

Un impuls a la creació d'empreses relacionades amb el desenvolupament de videojocs i animació que ha d'anar acompanyat de formació «sobre com ser autònom, com crear», considera Lorena Ares, directora creativa en Dr.Platypus& Ms. Wombat.

Assenyala que hi ha «molta passió pel videojoc, però després no se sap com afrontar la seva creació» i la posada en marxa d'un projecte empresarial sòlid. Una cosa en la qual incideix el seu company d'estudi en l'ensenyament de destreses com «emetre una factura o saber quant costa una gestoria».

Les xifres del sector a Espanya revelen una facturació de 1.479 milions en 2019 que van col·locar a Espanya com un dels 10 principals mercats mundials del sector i quart d'Europa.

Una activitat econòmica que també té el seu impacte directe i indirecte en altres sectors. «Estimem que la indústria té un impacte directe en l'economia de 3.577 milions. Per cada ocupació generada, actualment s'estan creant 2,6 ocupacions en altres sectors», precisa José María Moreno, director general deAEVI.

Des de la seva associació, sol·liciten estendre «el règim d'incentius fiscals d'altres indústries culturals a Espanya, com el cinema, a la producció de videojocs». Monedero prediu que aquesta mesura «contribuiria a atreure projectes internacionals generadors de riquesa i llocs de treball de qualitat».

Quant al perfil del jugador, Moreno derroca mites. Enfront de «la creença que a Espanya es juga molt», la realitat és que «és el país europeu on menys hores es dediquen a jugar a videojocs».

Les xifres parlen d'uns 45 minuts de mitjana al dia o 6,5 hores setmanals. Molt per darrere d'altres països, com el Regne Unit, on la xifra es duplica.

Malgrat això, en la indústria espanyola prioritzen «la seguretat dels usuaris i l'ús adequat dels videojocs», apunta Monedero. Arran d'això es va crear i va implementar el sistema de recomanació d'ús per edatsPEGIi eines de control parental.

Afegeix que treballen amb campanyes «de conscienciació i informació sobre consum responsable en diferents països del món, inclòs Espanya» l'objectiu del qual és assegurar un ús adequat dels videojocs.

No obstant això, el món del videojoc no acaba amb l'entorn lúdic sinó que s'estén a uns altres com l'educació o la sanitat. En l'educatiu consideren que «els videojocs són una eina excepcional per a ensenyar tota classe de matèries i valors a l'aula».

Al seu judici, poden ser un «gran aliat» ja que permeten classes «més interactives, emocionals i amenes, podent explicar amb facilitat tècniques més complexes i assegurant la comprensió».

La seva aplicació pot anar des de les matemàtiques, passant per història o geografia «i altres més noves com la cura del medi ambient o el seguiment d'una dieta adequada».

Els tornejos de e-sports, apunta, són «cada vegada més freqüents en àmbit educatiu i una formidable plataforma per a inculcar nous valors i habilitats en les classes» com el treball en equip, el respecte a les regles i al contrincant o l'esperit de superació.

Finalment, recomana algunes produccions espanyoles amb èxit a nivell nacional, com «rise: A simpleStory»de l'estudiPiccolo, «Unmemory», de Patrons i Amagatalls, «HyperParasite»deTroglobytes, «Reventure», dePixelatto.

També uns altres «grans èxits internacionals en els últims anys», com «Blasphemous»o «Gris». Finalment, «treballs que estan per venir i que tenen molt bona pinta», com «TheWaylanders», de Gato Salvaje.