Els metges de preventiva no aconsellen l'ús obligatori de mascaretes FFP2
Consideren que les higièniques homologades i quirúrgiques són eficaces
La Societat Espanyola de Medicina Preventiva Salut Pública i Higiene (Sempsph)no recomana fer obligatòries les mascaretes FFP2 al transport públic o als espais interiors amb poca ventilació, llocs per als quals aconsella l'ús de les quirúrgiques.
És el posicionament de laSempsphsobre l'ús d'aquestes mascaretes en espais interiors compartits i transport públic en el que analitza els pros i contres de l'obligatorietat de l'ús de les FFP2 i assenyala que aquests arguments són «en molts casos opinió d'experts».
Entre els arguments en contra destaca que una obligació parcial, com en el transport públic, pot facilitar un mal ús de la mascareta en col·locar-se i llevar-se, i que pot donar una falsa sensació de seguretat que derivi en la relaxació d'altres mesures preventives.
Recalca que el control de la transmissió a partir d'una persona ambcovidasimptomàtica «s'aconsegueix d'una forma eficaç amb les actuals mascaretes higièniques homologades i les mascaretes quirúrgiques».
Recorda que un ús incorrecte disminueix l'eficàcia de la mesura i que també poden registrar-se dificultats de disponibilitat o accessibilitat per a la població en algun moment i que l'obligatorietat comporta «una obligació institucional» de facilitar a la població mascaretes per a «un ús diari i correcte».
Sosté, així mateix, que no és necessària una mesura obligatòria per assegurar un bon compliment d'una preventiva i que l'obligació ha d'implementar-se com a «últim recurs», quan no s'espera que les mesures voluntàries tinguin èxit.
«Una mesura obligatòria genera un sentiment de limitació de llibertats individuals», indica el document, que abunda també en què les mascaretesautofiltrantsrequereixen un entrenament per part de l'usuari i un ajust facial «adequat».
Entre els arguments a favor recull que una obligació generalitzada facilita el compliment de la mesura i que una parcial, com en el transport públic, és «més fàcil d'implementar i controlar»; a més, el seu ús pot tenir un efecte protector individual.
Amb l'ús voluntari «podria no assegurar-se el seu compliment en un percentatge de la població suficient com per a proporcionar la protecció», assenyala el document i no sempre es pot garantir una ventilació adequada en els espais públics compartits ni evitar aglomeracions.
Després d'analitzar aquests arguments a favor i en contra, laSempsphno recomana l'obligatorietat de l'ús de mascaretesautofiltrantsper part de la població general.
A més, aconsella l'ús de mascaretes quirúrgiques per a la població «en espais interiors amb poca ventilació o aquesta no pot ser avaluada o mantinguda de manera adequada».
Ressalta que qualsevol regulació de l'obligatorietat de la mesura «ha d'estar emmarcada en una estratègia més àmplia de salut pública».
Una estratègia que, segons el parer d'aquesta societat, ha de garantir que la mesura està concorde al risc de transmissió en el moment de la seva implantació i que es compleixen la resta de mesures preventives; també que els missatges arriben de manera eficaç a la població i que els preus siguin assequibles al nivell de renda.
Igualment ha d'assegurar l'estratègia que no hi ha escassetat de subministrament d'aquesta mena de mascaretes per a les persones i situacions «en les quals aquestes estan clarament indicades», com per exemple en el personal sanitari quan atén pacients ambcovido sospitosos de tenir la infecció.