Les cabines telefòniques s'extingeixen després de registrar una trucada setmanal i 93 anys actives

Amb una mitjana d'una crida setmanal i un ús que es dilueix any a any, les 14.824 cabines de telèfons que estan desplegades per tota Espanya deixaran de ser un servei universal obligatori a la «volta de l'estiu», set anys abans de complir el seu primer centenari, en 2028.

A partir de que s'aprovi la nova Llei estatal de Telecomunicacions, «al setembre o octubre», tant cabines com guies de telèfon deixaran de ser considerades com un servei universal obligatori, encara que «es mantindran segurament» en funcionament fins al 31 de desembre, assegura a EFE el secretari d'Estat de Telecomunicacions i Infraestructures Digitals, Roberto Sánchez.

Telefónica és l'operador que està obligat a mantenir aquest servei després d'un concurs convocat pel Ministeri d'Assumptes Econòmics i de Transformació Digital i que habitualment queda desert. Cap operador licita per aquest servei.

L'última adjudicació es va produir fa dos anys, al desembre de 2019, i expirarà el 31 de desembre de 2021. «El que no es farà serà renovar», explica el secretari.

Telefónica no revela els seus plans de desmantellament de les cabines, encara que recorda a EFE un projecte pilot que està duent a terme a Andalusia, on aquestes estructures s'usen com a punts de recàrrega o d'informació turística. De moment, no revela si aquest serà el seu futur.

Segons dades facilitades per Telefónica, a Espanya, al tancament de 2020, hi havia 14.824 cabines de telèfon, que van registrar una mitjana 0,17 trucades al dia, la qual cosa vol dir una trucada setmanal de mitjana.

El seu ús es va reduir a més de la meitat en els últims anys

Per a fer-se una idea del declivi, les 0,17 trucades al dia suposen reduir a més de la meitat la mitjana que s'havia registrat fa poc més de dos anys, i que ja era baixa: 0,37 trucades al dia, és a dir, un ús cada tres dies, segons dades de Telefónica.

La irrupció de la telefonia mòbil ha estat la causa principal de la caiguda en desús d'aquestes estructures. Ja en 2006, es van registrar més línies de telèfons mòbils que habitants.

De fet, més del 88% de la població reconeix no haver usat mai una cabina, que fa molts anys van desaparèixer en països veïns a Espanya, segons dades de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), que fan referència a dades de l'Eurobaròmetre 2014.

Telefónica no revela el cost del manteniment d'aquestes cabines, encara que segurament és bastant superior als 4,5 milions d'euros anuals si es tenen en compte també les últimes dades de laCNMC.

L'organisme regulador, que revisa les condicions de la prestació del servei, va publicar dades de 2016, en els quals es reflectia que el cost de mantenir aquestes estructures era de 4,5 milions d'euros i que aquest s'havia multiplicat per deu en quatre anys.

Així, segons laCNMC, mentre el cost d'aquestes estructures en 2012 era de 399 milions d'euros, en 2013 aquest va ascendir a 1.202; 1.328 en 2014; 2.070 en 2015 i 4.518, en 2016.

Una cabina en tots els pobles de 1.000 habitants

El servei universal, recollit en la Llei de Telecomunicacions, garanteix que tots els ciutadans tinguin accés a una sèrie de serveis amb independència de la seva localització geogràfica, amb una qualitat determinada i a un preu assequible. Això suposa que les poblacions amb més de 1.000 habitants deuen fins ara tenir almenys una cabina instal·lada, i una altra addicional per cada 3.000 habitants.

Que desapareguin les cabines no vol dir que desapareguin els telèfons públics, apunta el secretari d'Estat.

La nova llei no fixarà velocitat mínima

D'altra banda, i dins també del servei universal obligatori, figura el donar accés a la xarxa pública de comunicacions electròniques des d'una ubicació fixa amb capacitat de banda ampla a una velocitat de connexió d'almenys 1 megabit per segon (Mbps).

Aquesta obligatorietat també canviarà amb la nova llei, que no especificarà cap velocitat, encara que apuntarà que aquesta ha de ser l'adequada per a oferir un conjunt de serveis bàsics com a correu electrònic, accés a plataformes etc.

Un reglament posterior serà el que detalli la velocitat obligatòria, segons explica Sánchez, que afirma que d'aquesta manera serà més fàcil adequar-la als temps, que sí que s'estableix per llei.

L'avantprojecte de Llei de Telecomunicacions, que per exemple també iguala les serveis amb numeració als de sense numeració, va sortir a informació pública el setembre passat i ha rebut 43 al·legacions, que estan en fase d'estudi, segons revela Sánchez.

L'igualar aquests serveis suposa que tots han de pagar impostos, de l'ordre d'1 euro per cada 1.000 de facturació si s'ingressa més d'1 milió d'euros a l'any. Això de moment no afectarà operadors com a Whatsapp, o Telegram, perquè fins ara són gratuïts, explica el secretari d'Estat.