Restauradors txecs s'organitzen en un partit polític per mantenir oberts establiments malgrat la pandèmia

La covid-19 ha impulsat a la República Txeca la creació d'un nou partit, 'Obrim Txèquia', que, fundat per propietaris de restaurants com una estratagema legal per a evitar el tancament imposat per les autoritats, ha decidit desafiar al Govern del populista Andrej Babis també a les urnes.

El moviment, que explícitament no és negacionista del coronavirus, s'ha format entorn de l'empresari Jakub Olbert, propietari del conegut restaurant de Praga 'Seberak', al costat d'un llac al sud de la capital, que porta setmanes lluitant per mantenir oberts els seus locals.

Si la seva tasca immediata ha estat crear reductes lliures de restriccions per a impulsar la gastronomia, la prioritat del programa del partit serà «establir millor la llei de crisi: en quines condicions podem perdre els drets constitucionals i llibertats», explica Olbert en el seu restaurant.

En el moment de l'entrevista, el local estava replet de comensals.

Irresponsable i deslleial per als seus crítics, aquest empresari rebel ha aconseguit aglutinar a centenars de col·legues que no entenen la necessitat de mantenir tancats els seus negocis i enarboren al seu favor les xifres que reflecteixen el cop de les restriccions.

El mes passat ha estat el pitjor gener des de 1993 quant al nombre d'empreses desaparegudes: 1.336, un 5% més que fa un any, al mateix temps que van sorgir 2.413 noves, un 11% menys que al gener de 2020, segons l'agència de qualificació CRIF.

Bretxa per a la gastronomia

L'intent declarat d'Olbert és obrir bretxa per a protegir el sector d'hostaleria i restauració que, segons l'Oficina Estadística, dóna ocupació al 6,5% de la població del país.

Cada mes de confinament suposa per al sector una caiguda total d'ingressos de 673 milions d'euros.

El partit agrupa avui 1.200 empresaris contraris al tancament decretat després del Nadal. D'ells, uns 400, creient tenir la llei del seu costat, han deixat oberts els seus locals complint les normes d'higiene vigents: limitar la capacitat de clients per a assegurar la distància física, i usar desinfectant i màscares.

En els dos últims mesos «no hem registrat cap cas de covid», es defensa Olbert.

Els restaurants, cèl·lules polítiques

Inicialment, 'Obrim Txèquia' es va dissenyar com una estratagema «kafkiana» per a protegir-se de les sancions amb una mena d'esquerda legal, admet el portaveu de la iniciativa, David Biksadský,

La idea va ser registrar aquests locals com a centres o cèl·lules d'activitat política, convertint-los en filials del nou partit, que el Govern no pot dissoldre o prohibir.

No obstant això, han començat a rebre multes, encara que el portaveu va assenyalar que les impugnaran «totes», convençut que l'Estat deurà a més rescabalar als empresaris de les conseqüències financeres del tancament.

L'agrupació ha decidit concórrer a les legislatives d'octubre amb una crida a retornar al país la «normalitat» econòmica i social.

El fantasma del totalitarisme?

L'estat d'emergència, en vigor des del 5 d'octubre, ha suposat grans pèrdues econòmiques per als empresaris. Molts es queixen a més de les limitacions de les llibertats fonamentals que van arribar al país amb la democràcia, després de dècades de comunisme.

També per a Olbert, l'actual situació desperta el fantasma del que va passar durant aquest règim totalitari que entre 1948-1989 va imposar una regulació estatal capritxosa i aclaparadora, si bé les mesures no tenen avui motius ideològics, sinó de salut pública.

No obstant això, l'Executiu de coalició encapçalat per l'empresari milionari Babis no ha estat capaç d'explicar la lògica de les seves decisions a l'empara de l'estat d'emergència.

A diferència de la primavera de 2020, quan els txecs van ser exemplars en la lluita contra la pandèmia, ara són cada vegada més els qui se salten les mesures, la qual cosa explica l'alta taxa de contagis: el país registra, amb 914 per 100.000 habitants en catorze dies, la segona incidència més alta de contagis a Europa, després de Portugal.

El pols amb la policia

Per al Govern txec, els restaurants que secunden la iniciativa d'Olbert són espais insolidaris que infringeixen les regles de la competència, posant a més en joc la salut dels ciutadans.

La idea de crear cèl·lules d'agitació política per a esquivar les restriccions va ser des de l'inici considerat «un contrasentit» pel ministre d'Interior, Jan Hamacek, qui ha anunciat un registre d'infractors i amenaça amb prohibir-los l'activitat durant un any.

Una cosa que no sembla amoïnar a Olbert, qui, en les seves desavinences amb les policia, destaca haver passat per dues fases. «Una primera, caracteritzada pel desconeixement del dret, on ens deixem tancar i treure per la força«, explica.

I una segona, «quan guanyem informació i sabíem què pot fer cadascun: un fase correcta on, cada vegada que vénen, negociem amb ells. Al final, (els policies) són només persones, i no volen posar a ningú en la presó per obrir una taverna», postil·la Olbert.