Brussel·les defensa l'autodeterminació de gènere perquè és el «més respectuós» amb els drets humans

«Les comunitats autònomes no tenen competències per regular el canvi registral de gènere, es pot canviar la targeta sanitària, es pot demanar un canvi de nom a l'escola... però tots els documents oficials entren dins de la legislació estatal», apunta l'expert del TGEU, Leo Mulió.

Context europeu

Tot i que l'Organització Mundial de la Salut ja ha deixat de considerar les identitats trans com una patologia i ha eliminat la categoria de la identitat de persones transsexuals del capítol de trastorns, «encara queda molt per fer», diu l'oficial de polítiques transgènere de Transgender Europe (TGEU), Leo Mulió.

La majoria de països europeus permeten el reconeixement legal del gènere de les persones transsexuals perquè siguin reconegudes d'acord amb la seva identitat de gènere. El procés permet a les persones «canviar el seu nom i gènere en els registres administratius perquè els documents oficials coincideixin amb el seu gènere», tal com apunta l'informe de la Comissió Europea del 2020.

No obstant això, els requisits establerts per reconèixer el canvi de gènere en l'àmbit legal varien segons la legislació estatal. La gran majoria d'estats europeus requereixen la presentació d'informes mèdics o el tractament d'hormones per canviar legalment el gènere, com és el cas d'Espanya.

Només sis estats membres exigeixen únicament la voluntat de les persones per reconèixer aquest canvi de gènere. Dinamarca va ser el primer país a implementar aquest procediment l'any 2014. El van seguir Malta i Irlanda el 2015, i Bèlgica, Luxemburg i Portugal van implantar-ho amb esmenes més recents. Els països europeus de fora la UE que compten amb aquest procediment són Islàndia, Noruega i Suïssa.

Aquests països tenen un procés de reconeixement legal de gènere basat en l'autodeterminació, és a dir, en la voluntat. Per fer-ho, els sol·licitants poden canviar el seu gènere legal a través d'una declaració escrita o una sol·licitud davant d'una autoritat competent.

«Tots els països europeus que han revisat les lleis de reconeixement legal de gènere els últims deu anys han avançat o fet passos endavant cap a l'autodeterminació, o molt a prop», assegura l'oficial superior de polítiques de l'Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersex (ILGA-Europe), Cianán Russell.

Requisits més estrictes

Hi ha estats membres amb requisits molt més estrictes. Cap dels sis països mencionats anteriorment i tampoc França ni Grècia requereixen proves mèdiques per procedir al canvi legal de gènere. Dades de la Comissió Europea del 2019 apunten que la resta d'estats membres exigeixen proves psiquiàtriques.

També la majoria exigeixen un tractament d'hormones per fer el procés, a excepció de Xipre, Alemanya, Croàcia, Països Baixos, Polònia i Sèrbia.

«Els estats membres que requereixen l'esterilització i la cirurgia estan violant les lleis vinculants de drets humans internacionals», apunta l'informe de la CE. És el cas de Xipre, República Txeca, Romania i Eslovàquia.

A escala europea no hi ha una legislació que protegeixi els drets de les persones transgènere, però les institucions s'han posicionat amb recomanacions.

«La CE es va comprometre en una estratègia per la igualtat LGTBIQ+ a ampliar la cobertura per garantir que les persones trans estiguessin protegides contra la resta de discriminacions» , assegura l'oficial de polítiques superiors d'ILGA, Cianán Russell.

Perills de l'extrema dreta

L'impacte de l'extrema dreta en els drets trans «és molt real i molt directe», apunta l'oficial del TGEU, Leo Mulió. «Hongria ha retirat la possibilitat de canviar legalment de gènere i el Regne Unit denega l'atenció sanitària específica als menors», lamenta.

Un informe anual de l'Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersex (ILGA-Europe) apunta que «ha crescut significativament l'oposició als drets de les persones transsexuals a Europa i que hi ha hagut regressió a Àustria, Croàcia, Finlàndia, Hongria, Lituània, Rússia, Eslovàquia, Eslovènia i el Regne Unit».

«L'extrema dreta, alguns grups religiosos i també grups del feminisme han creat una narrativa en contra dels drets de les persones trans», lamenta l'expert del TGEU, Leo Mulió que afegeix que són discursos «molt preocupants que reforcen la transfòbia que ja existeix».

Polèmica a Espanya

A Espanya la llei del canvi de sexe registral es va aprovar el 2007 i requereix un diagnòstic de disfòria de gènere, que és el rebuig al cos o als genitals perquè no corresponen amb la identitat de gènere, i un tractament hormonal durant almenys dos anys.

Més d'una dècada després, el Ministeri d'Igualtat dirigit per Irene Montero (Unidas Podemos) ha redactat un esborrany de «llei trans»que pretén implantar l'autodeterminació del gènere, i per consegüent, eliminar els requisits mèdics que estableix la llei vigent. En el cas dels menors d'entre 12 i 16 anys, els canvis es podrien realitzar amb el consentiment dels pares.

L'esborrany ha generat polèmica entre alguns corrents feministes perquè denuncien que amb l'autodeterminació s'obre la possibilitat que homes acusats de violència de gènere canviïn el seu sexe registral per evitar les penes. Per aquest motiu, l'esborrany indica de forma explícita que «el canvi de sexe no alterarà la titularitat dels drets i les obligacions jurídiques que puguin correspondre a la persona amb anterioritat a la inscripció del canvi registral».