Si vol oblidar-se de la covid-19 visiti Haití

Amb un any de pandèmia a coll resulta impossible deslliurar-se del constant flux d'informació sobre la covid-19 i tenir la malaltia en ment gairebé de manera constant, però si algú vol oblidar el coronavirus que visiti Haití, és un lloc on es pot aconseguir-lo.

Per a començar, la incidència de la malaltia és realment baixa: des de l'inici de la pandèmia s'han confirmat 12.274 casos i 247 morts, amb una letalitat del 2,01%, segons les últimes xifres oficials.

Això en un país amb una població d'uns onze milions d'habitants que des de fa mesos fan la seva vida com si la covid-19 no existís.

Viure d'esquena a la pandèmia

Des que el Govern va decretar la reobertura del país a la fi de juny passat, després d'un confinament de tres mesos, la malaltia no ha tornat a condicionar les rutines dels haitians, que es passegen sense màscara i no es priven d'aglomeracions.

Mostra d'això és el mercat dePétionVille, en la capital, on sóncontadísimasles persones que van amb màscares, a pesar un nivell d'estretor tal que quan passa un vehicle de quatre rodes alguns venedors han de moure part de la mercaderia exposada en el sòl, resultant entre els vianants un nivell de fricció poc desitjable, almenys en plena pandèmia.

Per què hi ha pocs contagis?

La baixa incidència podria ser motiu d'estudi per a la comunitat científica, encara que per alinfectólogoJean WilliamPape, copresident de la comissió multisectorial de gestió de la covid-19 a Haití, l'explicació és que, «probablement, la majoria de la gent ja s'ha trobat amb la infecció» i «estan protegits».

Per això, «els casos no estan augmentant exponencialment», va indicar el metge a Efe, descartant que hi hagi o vagi a haver-hi una segona ona de la malaltia al país, encara que va assenyalar que recentment sí que «hi ha hagut un augment de casos» procedent del sector de població que viatja.

«Sens dubte, també hi ha transmissions comunitàries. Però el que més hem vist és gent que té l'oportunitat de viatjar i que té fills que han tornat a Haití des dels Estats Units i Europa. Són les persones que pertanyen a una classe més acomodada» i que no ha pres precaucions.

L'oficina de Nacions Unides a Haití va destacar en el seu últim informe que l'impacte de la pandèmia en la salut de la població haitiana continua sent menor de l'esperat inicialment.

No obstant això, subratlla l'informe, això no impedeix que els efectes de la covid-19 en l'economia mundial empitjorin la ja desesperada situació socioeconòmica i humanitària d'Haití.

Un país lliurat al Carnaval

D'altra banda, la detecció del virus no sembla una cosa prioritària al país, si es té en compte que els centres d'atenció sanitària gratuïta on es realitzen proves no van atendre pacients durant diversos dies en l'última setmana a compte del carnaval, segons va poder comprovar Efe en visitar un d'ells.

De fet, el Carnaval es va celebrar a Haití en gran i diverses ciutats del país van gaudir del rar privilegi d'organitzar enguany unes de les festes carnavalesques més multitudinàries del món.

Mentre Rio de Janeiro, Venècia o les illes Canàries van tancar les seves portes a les festes de disfresses, les ciutats haitianes deJacmel(sud) oPort-de-Paix(nord) vivien en ebullició, amb aglomeracions multitudinàries en les quals va participar i va ballar fins al presidentJovenelMoise.

La crisi que empetiteix a laCovid

L'altre gran motiu per a no sentir parlar de la covid-19 a Port-au-Prince és la greu crisi política i de seguretat que travessa el país, agreujada des que el passat 7 de febrer el Govern va denunciar que l'oposició estava organitzant un cop d'estat.

Davant aquesta tessitura, i amb l'oposició dedicada a promoure mobilitzacions, els carrers de Port-au-Prince han acollit diàriament protestes per a exigir la sortida del poder del presidentMoise, manifestacions que alguns dies poden arribar a reunir milers de persones i tornar-se violentes.

Una qüestió, la de la violència, que també desvia l'atenció del tema sanitari, sobretot si es té en compte l'exorbitant nombre de segrestos que es produeixen al país.

Segons estimacions de la Xarxa Nacional de Defensa dels Drets Humans (RNDDH)actualment es produeixen més de cinc segrestos al dia, va indicar a Efe la directora de l'organització, MaryRosyAugusteDucéna. Un panorama preocupant que afavoreix que la gent s'oblidi de la mera existència de la covid-19.