Política
El Congrés recorda avui el 23-F en un acte amb Felip VI pel 40 aniversari del cop d'Estat
L'acte vol «mostrar la fortalesa de les institucions democràtiques» i no tindrà presència dels grups independentistes
La commemoració es farà en plena crisi de la coalició que encadena tensions amb, entre d'altres episodis, les paraules del vicepresident segon, Pablo Iglesias, sobre la manca de normalitat democràtica a l'Estat espanyol o el suport del portaveu de la formació lila a la cambra baixa, Pablo Echenique, a les manifestacions proHasel.
El PSOE defensa que l'aniversari del 23-F és un moment per recordar que «gràcies al fracàs dels colpistes podem viure en una democràcia plena», en paraules del secretari d'organització socialista i ministre de Transports, José Luis Ábalos, que, d'altra banda, també reconeix que «no està exempta de fragilitats» i «exigeix cures permanents».
Per la seva banda, els comuns van reclamar, per veu del secretari primer de la Mesa i diputat al Congrés, Gerardo Pisarello, que l'acte servís per fer una condemna de la dictadura franquista i l'actual «neofranquisme», encarnat per Vox. Pisarello també va demanar que l'acte no serveixi per «rentar la cara» del rei emèrit amb una visió «mitificada» de la història.
La figura de Joan Carles I com a símbol de la Transició es va consolidar i va assolir un pic de popularitat amb la seva actuació durant el cop d'Estat del 23-F. Segons la versió oficial, la intervenció del monarca va ser determinant per aturar l'aixecament militar pilotat pel tinent coronel Antonio Tejero el 1981 amb un discurs aquella matinada desautoritzant el cop. Alguns historiadors, però, contradiuen la versió oficial i situen la mà del rei al darrere d'aquell cop.
En l'actual context de degradació de la imatge de Joan Carles I per la corrupció, Echenique va rebutjar la presència del rei emèrit i va considerar que no donaria «dignitat institucional». En canvi, altres veus de partits de l'oposició, com la del senador del PP Rafael Hernando, han criticat l'absència del monarca.
L'acte es farà al Saló de Passos Perduts i també comptarà amb la presència d'altres autoritats de l'Estat com el president del govern espanyol, Pedro Sánchez; la presidenta del Senat, Pilar Llop; el president del Tribunal Constitucional, Juan José González Rivas; el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes.
Entre els convidats, hi haurà els ponents de la Constitució, els vicepresidents del govern espanyol, el líder del principal partit de l'oposició, els membres de la Mesa del Congrés i els portaveus dels grups parlamentaris que acceptin la invitació.
Debat a la tarda sobre la monarquia
L'acte del 23-F coincideix amb el debat al ple de dimarts a la tarda d'una proposició no de llei d'ERC que planteja eliminar la inviolabilitat i altres figures «d'especial protecció judicial» a membres de la família reial.
Jornades del 23-F
El govern espanyol també ha organitzat unes jornades a l'Institut Cervantes sobre els reptes actuals de la democràcia. La vicepresidenta primera, Carmen Calvo, ha destacat en la inauguració de dilluns a la tarda que l'executiu té el «compromís de seguir tenint present els esdeveniments que fan que la nostra democràcia no estigui mai en cap zona de perill com si ho va tenir la nit del 23-F».