Diari Més

Judicial

Absolt l'acusat d'abusar de la fillastra de 14 anys «fent-li creure» que eren parella

La sentència invalida la confessió que va fer als Mossos d'Esquadra perquè no el van advertir dels seus drets

D'esquenes, l'acusat d'abusar sexualment de la fillastra a Girona.

Absolt l'acusat d'abusar de la fillastra de 14 anys «fent-li creure» que eren parellaACN

Publicat per
ACN

Creat:

Actualitzat:

L'Audiència de Girona ha absolt l'acusat que s'enfrontava a 12 anys de presó per abusar sexualment i de manera continuada de la fillastra de 14 anys l'abril del 2018 «fent-li creure» que eren parella. «No ha quedat provat, amb la seguretat i certesa que ha de presidir tot pronunciament penal, que l'acusat realitzés les conductes sexuals que se li atribueixen», conclou la sentència. El tribunal invalida la confessió que el processat va fer als Mossos d'Esquadra el dia de la detenció a Girona perquè sosté que va ser «induïda» i sense advertir-lo dels seus drets. Així, la sentència exposa que l'única prova de l'acusació és la declaració de la menor però està «mancada de consistència»perquè ha incorregut en contradiccions.
L'acusat i la mare de la menor eren parella sentimental i convivien en un domicili de Girona amb la víctima i amb una filla en comú que en el moment dels fets, l'any 2018, tenia 1 any. Segons la fiscalia, el processat, que aleshores tenia 42 anys, va «fer creure»a la menor que tenien una «relació de parella»i hi va mantenir «relacions sexuals freqüents»l'abril del 2018 al domicili familiar de Girona. Per això, l'acusava d'un delicte continuat d'abús sexual a menors de 16 anys prevalent-se de la «relació de parentiu o de superioritat» amb la víctima. La fiscalia demanava 12 anys de presó.

La sentència de la secció tercera de l'Audiència de Girona, de la qual ha estat ponent la magistrada Fátima Ramírez Souto, conclou que l'acusació no ha quedat provada «amb la seguretat i certesa» necessàries al judici.

El tribunal argumenta que la declaració de la menor era «l'única prova» contra l'acusat perquè la confessió que el mateix processat va fer als Mossos d'Esquadra, admetent haver tingut relacions sexuals amb la menor, «no constitueix una prova que pugui ser valorada per tribunal». D'entrada, perquè no ho va ratificar ni al jutjat d'instrucció ni al judici a l'Audiència de Girona, on es va limitar a respondre a les preguntes de la defensa i negar els fets.

Però també, exposa la sentència, perquè el reconeixement dels fets no va ser «espontani»: «Ho va fer responent a les preguntes dels agents sobre si era veritat que existien aquests contactes». «Preguntar a una persona a qui la seva parella acaba d'atribuir haver mantingut relacions sexuals amb la seva filla si era veritat, suposa interrogar-la sobre un fet delictiu sense informar-lo sobre el seu dret a no declarar contra si mateix, a no declarar-se culpable i el dret a ser assistit per un advocat», argumenta el tribunal que remarca que vulnera el dret fonamental a defensa i assistència lletrada que recull la Constitució.

La menor va declarar a porta tancada. La sentència exposa que, al judici, no va ratificar les declaracions a la policia i al jutjat d'instrucció i va manifestar «no recordar els fets». El mateix que va dir a la sala de vistes la seva mare.

Això, sumat a algunes contradiccions que el tribunal aprecia entre les declaracions que la víctima ha fet al llarg del procediment i a l'absència de cap altra prova que corrobori els abusos, porta l'Audiència de Girona a dictar una sentència absolutòria: «Amb això no volem dir que la menor mentís quan va declarar davant la policia i al jutjat, sinó que la seva declaració no ha superat completament el test de credibilitat».

tracking