Amb els museus tancats per la pandèmia, els parisencs redescobreixen els seus cementiris

Amb la continuació de les restriccions per la pandèmia, que mantenen tancats els museus, els cementiris parisencs han passat de ser llocs de dol a petits paradisos apartats del frenesí de la ciutat on molts troben l'art a més de la tranquil·litat en temps convulsos.

La naturalesa salvatge composta per la molsa, els cedres i els camins sinuosos de Père-Lachaise, el més famós d'ells, ens traslladen a un altre món que, amb la vida posada en pausa per la pandèmia, atreu a contemplatius, ascetes, parelles i passejants.

Despullada dels turistes, els locals visiten les tombes d'aquells personatges cèlebres que van decidir prolongar la seva estada a la ciutat de la llum i alguns parisencs reparen, per primera vegada, en la bellesa i el misteri dels monuments d'algunes de les seves tombes.

Així ho assegura a Efe Sylvain École, conservador dels cementiris de París: «Des de l'inici del confinament molts vénen als cementiris buscant pau, art i curiositat per conèixer les vides de les celebritats que aquí estan enterrades».

Més de tres milions de persones visiten cada any *Père-*Lachaise, per la qual cosa aixecar un monument funerari allí "requereix l'autorització del conservador del cementiri i un informe favorable de l'arquitecte del Patrimoni de França", explica *École.

Un parc per als parisencs

París és una de les ciutats més denses d'Europa i, sens dubte, una de les que menys espais verds té. Per a trobar pau, els parisencs han de desplaçar-se als perifèrics Boscos de Boulogne i de Vincennes.

Per això, cementiris com el Père-Lachaise s'han convertit en l'espai d'esbarjo de molts locals. Més encara amb un toc de queda a partir de les 18.00 hores no permet allunyar-se a la recerca de zones verdes.

«Feia temps que volíem venir però mai trobàvem el moment. Ara amb els museus tancats hem decidit descobrir els llocs menys coneguts com aquest», expliquen Stefano i Sara, dos italians que viuen a París.

«Hem vingut per a fugir del soroll i aprofitar la calma d'aquest lloc. Mai havíem vingut a aquest cementiri. És un lloc que cal veure per la seva raresa i la quantitat de famosos que estan enterrats aquí», diu aquesta família de Normandia.

Tan sols la grallada dels corbs trenca el silenci d'aquest lloc que assegura un viatge al passat amb els seus més de 70.000 sepultures, entre les quals destaca la de la mítica cantant Edith Piaf, una de les mes visitades.

Les seves llegendes van des de les monumentals borratxeres sobre la tomba de Jim Morrison, els petons amb pintallavis sobre la d'Oscar Wilde, avui protegida per una mampara de cristall, o les visites esotèriques a la del pare de l'espiritisme, Allan Kardec.

Una altra de les tombes mes famoses és la de Victor Noir, un periodista que va ser assassinat en 1870 per ordre de Napoleó III i l'escultura del qual posseeix un membre prominent que les dones que busquen fertilitat acudeixen a fregar.

Museus per a l'eternitat

A més de la funció de parc urbà, els altres dos grans cementiris parisencs (Montparnasse i Montmartre) també han incrementat les seves visites.

Encara a Père-Lachaise, es veuen tombes estranyes com la d'André Chabot, un fotògraf especialitzat en art funerari que va triar per a la seva sepultura una enorme càmera fotogràfica de granit negre col·locada a l'interior d'una capella.

A Montparnasse es pot trobar una de les millors escultures de l'artista romanès Constantin Brancusi, que adorna la tomba d'una jove russa que es va suïcidar amb 23 anys i que avui dia és objecte de litigi entre la família i l'Estat francès per considerar-la patrimoni nacional.

El cementiri de Montmartre alberga les tombes de l'escriptor Alejandro Dumas i del personatge que va inspirar la seva novel·la 'La Dama de les Camèlies", la del creador de l'opereta moderna Jacques Offenbach, la del literat Émile Zola i de les cantants Dalida i France Gall, entre altres.

La majoria d'aquestes cèlebres tombes passen desapercebudes al costat de grans mausoleus i capelles que els inquilins més adinerats del cementiri es van fer construir per a donar una idea de la seva grandesa fins i tot una vegada morts, amb tombes elevades a més de deu metres d'altura, per exemple.

Més discretes són les làpides de Julio Cortázar, a Montparnasse, la petita escultura que l'adorna, amb la imatge d'un 'cronopio', va ser realitzada pel seu amic Julio Silva, qui també va il·lustrar la portada de 'Rayuela', la seva obra més famosa.

Cortázar comparteix el somni etern amb Maupassant, Sartre, Baudelaire, Susan Sontag, Serge Gainsbourg i la recent inhumació a l'octubre de 2020 de la cantant Juliette Greco.