AstraZeneca creu que es posarà al dia amb els lliuraments a la UE al segon trimestre

El conseller delegat d'AstraZeneca, Pascal Soriot, ha apuntat aquest dijous que la companyia espera «posar-se al dia» amb els seus compromisos contractuals amb la Unió Europea (UE) sobre els lliuraments de vacunes al segon trimestre d'aquest any, després d'anunciar que entre gener i març distribuirà 40 milions de dosis, menys del promès al bloc comunitari.

«Estem mirant totes les plantes de producció a la nostra xarxa per ajudar a produir vacunes per a la Unió Europea perquè ens posem al dia amb el projectat originalment per al segon trimestre», va dir Soriot en una compareixença davant el Parlament Europeu.

Les comissions d'Indústria i Salut Pública de l'Eurocambra van convocar als consellers delegats dels principals laboratoris amb els quals la UE ha signat o està negociant contractes de compra de vacunes contra el coronavirus i, tot i que també van participar en l'audiència representants de Pfizer-BioNTech, Moderna, Johnson & Johnson, CureVac o Novavax, Soriot va acaparar bona part de les preguntes dels eurodiputats.

«Estic decebut amb que una producció més baixa del que s'esperava en la nostra cadena europea hagi afectat la nostra capacitat de lliurament. Però vull assegurar-los que estem incrementant la producció i fent tot el que podem per lliurar 40 milions de dosis al primer trimestre del l'any, permetent la vacunació d'un 10% de la població europea», va dir Soriot en la seva intervenció inicial.

Qüestionat per aquest incompliment de contracte, el conseller delegat de l'empresa va afirmar que estan treballant «24 hores al dia, set dies a la setmana» per augmentar les seves capacitats i es va justificar afirmant que, en la indústria farmacèutica, els treballadors habitualment compten amb anys per «aprendre els processos, refinar i millorar-los». En qualsevol cas, va afirmar, «l'aclaparadora majoria del que es produeix a la UE es queda a la UE».

La UE enfront d'altres països

Els consellers delegats de les empreses es van referir també al menor ritme de vacunació a la UE, respecte a països com Israel -el que més ha vacunat al món-, Estats Units o el Regne Unit.

«En una fase primerenca, el temps de lliurament es va veure afectat pels terminis d'autorització de la vacunes. En el cas dels EUA, Regne Unit i Israel les autoritzacions van arribar a principi desembre amb la qual cosa el calendari de lliurament es va adaptar a aquests termini», va dir la presidenta global de Biopharma, del grup Pfizer, Angela Hwang.

I el conseller delegat de Moderna, Stéphane Bancel, va al·legar que en el passat l'empresa ja havia treballat amb les autoritats sanitàries dels Estats Units per elaborar la vacuna contra la cica, per la qual cosa es va poder «avançar molt ràpid» en aquest país.

Les dificultats de treballar amb una tecnologia nova

Altres consellers delegats, com Bancel, van fer referència a les dificultats associades a desenvolupar vacunes amb una tecnologia, la d'àcids ribonucleics missatgers (ARNm), amb la qual tot just havien treballat anteriorment, i al fet que van haver de construir de zero la seva cadena de producció a Europa, amb localitzacions a Suïssa, Espanya, França i Bèlgica.

«Mai abans en el món s'havien aprovat productes amb tecnologia ARNm abans de la vacuna de Pfizer-BioNTech i la de Moderna. No pots anar a una companyia i començar directament amb aquest producte, perquè no teníem l'equipació», va assenyalar Bancel, que va explicar que a Suïssa van necessitar més de dos mesos per «destruir i reconstruir» les sales on es produiria la vacuna perquè les mides de la maquinària i organització són diferents.

Variants

L'adaptació dels tractaments a les noves variants també va ocupar part de les intervencions i segons Hwang, Pfizer necessita 100 dies per fabricar una vacuna nova.

Pel que fa a la protecció que ofereixen les vacunes davant d'aquestes variants, el conseller delegat de Moderna va assenyalar que el seu fàrmac proveeix la mateixa protecció contra la britànica que davant el virus original i que, en el cas de la de Sud-àfrica, tot i que la quantitat d'anticossos generats és menor, continua sent superior que la que es troba en persones que s'estan recuperant de virus.

Pel que fa a la durada a llarg termini de la immunitat que aporta la vacuna, Bancel es va mostrar prudent i va assenyalar que «encara no han acumulat tan sols un any de dades», de manera que segueixen vigilant i publicant actualitzacions sovint. «El repte d'una pandèmia, al contrari que amb una vacuna típica, és que no tenim anys i anys de dades clíniques, i hem de monitoritzar el que va passant», va explicar.

Per la seva banda, el conseller de CureVac, Franz-Werner Haas, va assenyalar que el seu laboratori està esperant l'autorització condicional per part de les autoritats europees per a finals de maig o principis de juny.