«Entrenament d'olfacte», una ajuda per a recuperar-se de l'anòsmia per covid

L'anòsmia o pèrdua completa de l'olfacte és una malaltia que, abans de la pandèmia, afectava un 5% de la població mundial, però la seva incidència s'ha multiplicat amb la covid-19, ja que un 80% dels pacients ambSARSCoV-2desenvolupen aquesta patologia.

Aquesta seqüela de la covid-19 es produeix quan una proteïna del virus s'adhereix al sostre de les fosses nasals i danya les cèl·lules olfactòries, han explicat a Efe especialistes de la Clínica Universitat de Navarra amb motiu de la commemoració aquest 27 de febrer del Dia Mundial de l'Anòsmia.

Es calcula que el primer símptoma d'una de cada cinc persones infectades de covid-19 és la pèrdua d'olfacte i, encara que menys sovint, del gust. La majoria tenen anòsmia (pèrdua completa de l'olfacte) ohiposmia(pèrdua parcial) durant la malaltia i es recuperen espontàniament en les primeres setmanes, ja que les cèl·lules olfactòries tenen la capacitat de regenerar-se.

No obstant això, hi ha un grup significatiu de persones que persisteixen amb anòsmia passats més de dos mesos, ha assenyalatSecundinoFernández, especialista del Departament d'Otorrinolaringologia de la Clínica Universitat de Navarra.

«El ball de xifres és important», ha dit, ja que només es té coneixement de l'anòsmia persistent en els pacients que ho consulten al metge o que participen en enquestes. El percentatge pot ser de fins a un 30%.

Els pacients que han sofertcovid, ha afirmat Fernández, senten l'anòsmia com una cosa especialment important: «No ho havíem vist mai expressat d'una manera tan dramàtica en persones que han perdut l'olfacte. En el cas de la grip també és relativament freqüent tenir unahiposmia, però els pacients no el reflectien d'una manera tan angoixant».

Quan l'anòsmia és persistent, cal valorar la possibilitat de fer un «entrenament olfactori». Aquesta tècnica consisteix a donar-li al pacient quatre fragàncies, que estan bastant estandarditzades perquè pertanyen a diferents famílies d'olors, com a fruiteres, alcohols o fustes, i els va fent olor diverses vegades al dia durant 12 setmanes, mentre va anotant la seva experiència en un quadern.

Passat aquest temps, es valora la seva evolució i, si la recuperació és bona però parcial, es repeteix el procés amb altres quatre fragàncies.

Gràcies a aquest entrenament, dut a terme pels especialistes del Laboratori de Proves Funcionals d'olfactometria igustometríadel centre sanitari, aproximadament un 50% dels pacients recuperen tant l'olfacte com el gust.

Però no sols lacovidés la responsable d'anòsmies ihiposmias. A partir dels 65 anys, de manera natural també es perd a poc a poc la capacitat de fer olor, perquè es deterioren les cèl·lules olfactòries com un procés normal d'envelliment. També els traumes, per exemple en accidents de trànsit, són els causants de molts casos de pèrdua d'olfacte.

Així mateix, ha destacat Fernández, els fumadors «tenen molt menys olfacte» i també hi ha productes de neteja «molt agressius» que causen problemes olfactoris si la persona netejadora no es protegeix amb una màscara.

L'anòsmia i lahiposmiasón de fet una malaltia professional molt freqüent perquè és causada així mateix pels productes derivats del benzè, com a pintures o dissolvents.

Entre els majors, el percentatge de persones amb pèrdua d'olfacte és molt elevat, perquè és una seqüela de moltes malalties de tipus respiratori, neurològic o endocrinològic i també dels propis medicaments que s'administren per a tractar-les.

Un adequat diagnòstic de l'anòsmia i de lahiposmiaés especialment important perquè pot ser símptoma d'altres malalties neurodegeneratives, com l'Alzheimer o el Parkinson.

Per a conèixer la relació existent entre lahiposmiai les malalties neurodegeneratives, s'ha creat un consorci liderat perNavarrabiomed, al costat de la Clínica Universitat de Navarra, el CIM, el Complex Hospitalari de Navarra,ADItechCorporació Tecnològica i els laboratorisOjerPharma.

L'anomenat «estudiINNOLFACT»busca la caracterització de mecanismes moleculars olfactoris implicats en el desenvolupament de malalties neurodegeneratives, així com en la valoració conjunta de l'olfacte i del sistema immune en envelliment.

S'espera que els avanços puguin proporcionarbiomarcadorespredictius i, en conseqüència, noves teràpies que permetin l'administració intranasal de fàrmacs en lloc d'altres teràpies convencionals per via intravenosa.