La salut mental serà clau durant la quarta ona invisible de covid

El psicòleg valencià Enric Valls reivindica la normalització de la figura de l'especialista en salut mental com un pilar fonamental per al benestar social i vaticina que la quarta ona de la pandèmia serà la «silenciosa» o «invisible», amb ansietat, estrès, por, fòbies i problemes de família i parella.

Des de la seva consulta a València, l'especialista rep cada dia més pacients amb problemes derivats del cansament acumulat després de tants mesos de restriccions, per l'anomenada «fatiga pandèmica» que cada vegada interfereix més profundament en el benestar mental de la ciutadania.

Valls explica a EFE que cada vegada «hi ha més gent que pensa que no li passa res i tot està bé, i de sobte li entra ansietat, pànic, fòbies o desmotivació tremenda», i van en augment els casos de «estrès posttraumàtic per les pèrdues sense comiat i derivats de la solitud a la qual s'enfronten moltes persones, perquè hi ha gent que porta un any sola sense tenir cap mena d'acostament».

Així, preveu que la quarta ona de la pandèmia serà la de la salut mental i serà una «ona silenciosa o invisible» amb altes càrregues de «sofriment, ràbia i impotència».

Des de l'inici de la pandèmia en la seva consulta cada vegada atén més personal sanitari, del qual, assenyala, «gairebé el 65% presenta ansietat i entre un 50-60% una simptomatologia depressiva».

A més ha augmentat la síndrome de «burnout»o del treballador cremat -el qual implica un trastorn emocional vinculat a l'àmbit laboral pel cansament i pressió acumulades- i que es presenta en aquest personal de primera línia: «Verbalitzen que ja no poden més, que volen canviar de treball i que senten rebuig fins i tot al fet d'entrar a l'hospital».

Per al psicòleg la base de la salut i el benestar mental s'està veient «greument afectada per la pandèmia». En aquests mesos, ja gairebé un any, la salut mental, assevera, «ha de ser present i ser tractada com una urgència», com «aquell que té un accident i necessita acudir a un hospital».

Quan un té bona salut mental, segons Valls, «es troba bé», però «ara mateix es donen molts casos d'inestabilitat laboral, incertesa, restriccions socials, de mobilitat, problemes familiars... i això repercuteix en la persona».

I apunta que des de la pandèmia ha augmentat fins i tot el consum de psicofàrmacs, perquè moltes persones acudeixen al seu metge de capçalera o al psiquiatre i relaten que «no poden dormir, que no volen menjar» i els estan receptant medicaments davant patologies lligades a la salut mental, per la qual cosa ha indicat que és necessari «no mirar per a un altre costat», sinó «prioritzar la salut mental».

Enric Valls ha indicat que abans de la covid-19, les estadístiques de salut mental eren «tremendes», i segons l'OMS «la depressió afectava ja 264 milions de persones en el món, i el suïcidi era la segona causa de mort entre els joves d'entre 17 i 30 anys».

A Espanya, afegeix, «segons el Comitè de Defensa de Drets Humans de Confederació Salut Mental Espanya», la ràtio de professionals de salut mental és tres vegades inferior a la de la Unió Europea. Aquesta ràtio estaria situada en 6 psicòlegs clínics per cada 100.000 habitants, una xifra que a Europa se situa en 18 especialistes.

Per tant, considera que «hi ha una assignatura pendent per part dels organismes públics i les entitats privades, que també poden invertir en això perquè és invertir en salut i tranquil·litat».

Valls advoca per «rebutjar la idea que anar al psicòleg és alguna cosa de bojos. Molt al contrari: acudir a un professional és de persona forta, perquè el que té bona autoestima reconeix les seves capacitats i limitacions i demana ajuda si no pot abastar-lo», ressalta.

«El que nega i diu 'a mi no em passa res', rebutja l'ajuda i verbalitza que està perfectament bé», quan no és així, demostra en la seva opinió «que té por i no vol afrontar-ho».