Una desena d'empresaris amics del rei emèrit li van prestar els 4,4 milions que va pagar a hisenda

Una desena d'empresaris amics del rei emèrit li haurien prestat els4.395.901,96 eurosque Joan Carles Iva pagar a Hisenda per asaldar el deute tributarique tenia pels diners del qual es va beneficiar de la fundacióZagatka—del seu cosí llunyà Álvaro d'Orleans— per al pagament de vols privats.

Tal com recullEl País, els afins de don Joan Carloshaurien fet l'ingrés mitjançant elpréstec, en alguns casos davant notari. Amb aquesta fórmula s'han evitat les donacions per a no pagar addicionalment entre un 34 i un 40% en impostos.

El procés per a recaptar els fons necessaris amb els quals saldar els deutes de l'emèrit amb Hisenda va començar al gener, quan es va elaborar una llista inicial amb els noms de32 persones, totes elles pròximes a don Joan Carlos, segons fonts coneixedores de l'operació que citaEl País. Finalment, la xifra va baixar ala desenad'amistats ja que la resta no va poder realitzar a temps els tràmits necessaris.

Segons va informar aquest divendres en un comunicat l'advocat del rei emèrit, Javier Sánchez-Junco,regularització efectuada davant «les autoritats tributàries competents» ja ha estat satisfeta iinclou interessos de demora i recàrrecs.

LafundacióZagatkava ser fundada en 2003 perÁlvaro deOrléans-Borbó, cosí llunyà de Joan Carles I, qui li va sufragar les despeses dels vols privats entre 2007 i 2018.

Es tracta de lasegona declaració voluntàriapresentada per la defensa de Joan Carles I després de l'emplenada el desembre passat per a saldar un deute amb Hisenda per un import de 678.393 euros.

Per al sindicat dels tècnics d'HisendaGestha, aquesta regularització, igual que la primera, es realitzaabans de rebre notificació formal de recerca, per la qual cosa «la llei tributària vigent recolza que el monarca emèrit ja no hauria comès cap dels presumptes delictes agreujats contra la Hisenda Pública» que s'estan investigant.

En unaregularitzaciócal abonar tant les quantitats que no es van pagar en terminicom un recàrrec, que augmenta a mesura que el fa el retard respecte a la fi del termini: 5% en els tres mesos següents, 10% en els sis mesos següents i 15% en els dotze mesos següents. Si la declaració es presenta més d'un any després de la fi de termini, el recàrrec és del 20% i inclou interessos de demora.

Una vegada presentada la regularització, l'administració tributària o la justícia poden investigar al contribuent si tenen indicis que la declaració no està completa, peròno es poden perseguir irregularitatsrelacionades amb el deute tributari reconegut i satisfeta.