Diari Més

Societat

Es compleixen 20 anys del cas Nevenka, la primera denúncia 'mediàtica' d'assetjament sexual

Netflix estrena aquest divendres una minisèrie sobre la exregidora de Ponferrada que va denunciar l'alcalde

Imatge d'arxiu de Nevenka quan va denunciar la seva situació a la premsa, ara fa 20 anys.

Es compleixen 20 anys del cas Nevenka, la primera denúncia 'mediàtica' d'assetjament sexualEfe

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

El 26 de març de 2001 la llavors regidora de Ponferrada (Lleó) Nevenka Fernández, de 26 anys, es convertia en la primera dona que trencava el silenci contra l'assetjament sexual en anunciar una querella criminal contra l'alcalde, Ismael Álvarez, vint-i-tres anys major que ella, vidu i amb el qual havia mantingut una relació sentimental a la qual ell es negava a posar punt final.

Després de guardar silenci durant 20 anys, Nevenka Fernández, que actualment resideix a Irlanda ajunto la seva família, on treballa com a economista, ha volgut rememorar el «calvari» pel qual va passar amb l'únic objectiu de «ajudar a altres dones que estan passant pel mateix i no s'atreveixin a denunciar per por de les represàlies».

Ha estat la seva mare, Francisca García, la que ha explicat les motivacions que han portat a Nevenka a explicar el seu cas en una sèrie de tres capítols, que s'estrena aqust divendres a la plataforma Netflix, després que fa dues dècades fes córrer rius de tinta, acaparés hores d'informatius i programes de ràdio i televisió i generés un intens debat que va canviar per sempre la percepció que la societat tenia d'uns certs comportaments.

García ha assenyalat que el que Nevenka vol explicar «està a la sèrie» i ha insistit que prefereix seguir sense exposar-se per a protegir la intimitat i estabilitat que tant li ha costat aconseguir.

La denúncia de Nevenka va desembocar en la dimissió d'Álvarez com a regidor després de ser condemnat per assetjament sexual i va obligar la jove a marxar d'Espanya amb la seva nova parella per a evitar la pressió mediàtica a la qual estava sent sotmesa.

Nevenka havia mantingut una relació sentimental amb Álvarez, que molts van considerar que va ser el que li va obrir les portes de l'Ajuntament, però quan va decidir acabar amb ella i ell es va negar van començar els problemes i l'assetjament el que li va sumir en un profunda depressió que va derivar en la seva dimissió poc després en ser menystinguda la seva la feina de les tasques municipals, segons ella mateixa va confessar.

Després de dimitir com a regidora i passar un temps apartada del consistori, va decidir fer públic el que li havia succeït i denunciar a l'alcalde davant els tribunals.

Fidel al silenci que ha mantingut durant aquests 20 anys, ha estat la mare de Nevenka la que ha accedit a atendre a Efe des de la seva casa de Villadepalos, la pedania de Carracedelo (Lleó) on la família es va recloure poc després de destapar-se el cas.

«L'haver de marxar de Ponferrada va ser només una de les conseqüències; una altra va ser que el meu marit, un important empresari 'pissarrer' llavors, perdés tot el seu patrimoni i a ningú li van importar les famílies a les quals donava menjar aquells negocis», afirma García en rememorar el renou que va aixecar la denúncia de la seva filla i «el cost que va suposar per a la família».

«Enmig d'aquells dies bojos el que més em preocupava era la salut de la meva filla després que el psiquiatre ens deixés clar que o denunciava el que li havia passat o se'ns moria», subratlla.

Dues dècades després prefereix «recordar més els suports» que van rebre que el rebuig d'alguns reflectit en «les manifestacions a favor de qui finalment va ser sentenciat en els tribunals com a culpable d'assetjament».

«Estic molt orgullosa de ser la mare de Nevenka perquè va ser un referent i hi havia moltes dones que estaven vivint el mateix però no s'atrevien a parlar per por de les represàlies», recalca.

El seu cas va ser recreat en un llibre de la mà de Juan José Millás, qui va publicar el 2004 'Hay algo que no es como me dicen: El caso de Nevenka Fernández contra la realidad', en el qual, davant les diverses lectures que es van fer del cas, sosté de manera rotunda que ella era la víctima, i ara Nevenka ha decidit recalar a la televisió per a recordar-lo.

«Ho fa de manera gratuïta i només per a continuar sent exemple», aclareix la seva mare, que explica que «li van oferir molts diners per parlar en programes de televisió i mai va voler treure profit d'això».

Insisteix que «ara, al marge de la sèrie, tampoc vol exposar-se a la premsa perquè necessita seguir amb la seva vida tranquil·la».

No obstant això, ha remarcat que si la seva filla ha considerat que «ara és el moment de parlar» és perquè «està preparada per a fer-ho, amb una vida canalitzada familiar i professionalment».

Sobre aquest tema, ha revelat que Nevenka viu actualment a Irlanda al costat del seu marit i els seus bessons de vuit anys, on treballa en una auditoria i és una professional «reconeguda».

Insisteix que «quan va denunciar ho va fer per la seva salut i ara ho fa per a ajudar a altres dones que puguin estar passant pel mateix que ella va passar».

La mare de Nevenka lamenta que part de la societat 'berciana' donés l'esquena a la família fa 20 anys i acusés la seva filla de ser una «dona gerro» que va arribar a un lloc a l'Ajuntament que no mereixia només per ser la núvia de l'alcalde.

García considera que, finalment, «el temps ha posat les coses al seu lloc» i està segura que continuarà sent així, encara que no pot oblidar el mal quan revisa les imatges del judici, especialment doloroses per a ella en veure a una altra de les seves filles que en aquell moment lluitava contra un càncer al qual finalment va guanyar la batalla.

Recorda que Nevenka «va arribar a estar tres mesos de baixa i va perdre deu quilos en aquell procés de lluita» i sosté rotunda que el que més li fa mal «és que mai se li critiqués pel seu treball a l'Ajuntament sinó per la relació que va mantenir amb l'alcalde, que no va acabar bé perquè ell no respecto que ella volgués posar-li punt final».

García diu orgullosa que no sabien en aquell moment que la que havien emprès era una lluita nova que obria la porta a les denúncies a assetjadors amb poder als quals fins llavors es temia i es consideraven intocables.

«Ella va ser un exemple i m'ha demostrat tenir una força de la qual em sento molt orgullosa encara que no podem oblidar que el que va passar ha condicionat les nostres vides», conclou.

tracking