Divisió al món «Rider»: Milers d'ells volen continuar sent autònoms

Mentre el Govern estudia com regular la situació laboral dels repartidors de plataformes digitals («rider»), el debat es produeix amb aquest col·lectiu més dividit que mai, després del cisma obert entre els qui volen continuar sent autònoms -sobretot immigrants- i els que exigeixen ser contractats en plantilla.

Harold té 23 anys, és veneçolà. Va emigrar de Caracas a Espanya i porta tres anys treballant de repartidor. Ell va ser un més dels prop de 2.000 «rider»pro-autònoms que van sortir a manifestar-se aquesta setmana, i esgrimeix raons econòmiques per a defensar un model contestat sota la legislació actual per Inspecció de Treball i els tribunals.

«La majoria dels repartidors som estrangers i necessitem fer diners. Amb aquest sistema, si vull treballar més hores aquest mes per a guanyar més, el faig. Treballant 22 dies de cada 28 aconsegueixo 1.200 euros nets (descomptant quota d'autònoms i altres despeses), i això és més del que guanya el meu cosí per exemple, que treballa amb contracte de cambrer i no té la mateixa flexibilitat que jo», raona en declaracions a Efe.

La seva postura contrasta amb la defensada històricament pels primers representants del col·lectiu de repartidors, que reclamen ser assalariats, en línia amb el que diuen les actes aixecades per Inspecció de Treball contra les empreses del sector (Deliveroo,GlovoiUbereatsentre elles) i diverses sentències judicials, que els considera «falsos autònoms».

El Ministeri de Treball ha fet d'aquest tema una de les seves «banderes» i negocia amb patronal i sindicats des de fa mesos l'anomenada «LleiRider»; la seva intenció és exigir que els repartidors formen part de les plantilles, encara que de moment falta per tancar la lletra petita.

Canvi de perfil

«Hi ha molts repartidors que defensen ser autònoms que creïn que en realitat som emprenedors, i que veuen lògic treballar 85 hores setmanals per a superar els 2.000 euros de facturació. Això és flexibilitat? Tens temps per a fer alguna cosa més quan treballes 12 hores al dia?», contraposa un portaveu de «Ridersx Drets».

Fonts del sector consultades per Efe assenyalen que darrere d'aquest debat s'amaga un canvi de perfil del repartidor: si entre 2015 i 2017 la majoria eren espanyols -molts d'ells joves universitaris que compaginaven el treball amb els seus estudis-, avui el nombre d'estrangers ha crescut de manera notable i per a molts s'ha convertit en el seu principal i única font d'ingressos.

També coincideixen que a la calor d'aquesta evolució existeix un mercat negre en el qual repartidors que estan donats d'alta en diverses plataformes alhora cedeixen alguna dels comptes a migrants arribats a Espanya sense permís per a treballar, de manera que puguin guanyar diners mentre regularitzen la seva situació.

El consens acaba aquí. Els repartidors anti-autònoms denuncien que les quatre associacions pro-autònoms (APRA,AAR,Asoridersi el moviment Repartidors Units) estan afavorits per les pròpies empreses de repartiment, i aquests últims acusen els primers de ser cada vegada menys representatius i estar vinculats a sindicats.

Les posicions entre tots dos col·lectius estan radicalment enfrontades i no existeixen xifres oficials sobre quantes persones componen actualment aquest sector, encara que s'estima que a Espanya hi ha entre 20.000 i 30.000 repartidors aproximadament.

Més o menys precarietat?

La discussió es produeix a més amb el sector de l'enviament de menjar a domicili en ple frenesí, impulsat per una pandèmia, que ha reduït les visites a bars i restaurants i ha disparat les comandes per a portar a casa.

«És clar que hi ha dos perfils diferents, els repartidors estrangers normalment tenim família fora a la qual manem diners i per això hi ha disposició per a treballar més hores de les que faria un assalariat», reconeix un altre repartidor pro-autònom.

Els portaveus d'aquest col·lectiu argumenten que si les plataformes es veuen obligades a contractar, la situació no millorarà i anticipen un escenari amb menys quantitat de repartidors i l'ús de contractes temporals -citen com a exemple el cas de grans cadenes amb flotes de repartiment pròpies-, per la qual cosa no es posaria fi a la precarietat. Per això preferirien mantenir el sistema actual, però amb «millores».

En contraposició, els qui defensen ser assalariats descarten que la xifra de repartidors es redueixi quan les comandes no fan sinó augmentar, encara que admeten que una vegada contractats no s'acaben els problemes i és probable que les empreses optin per la temporalitat. Així i tot, incideixen en què almenys comptaran amb alguns drets «bàsics» com a vacances pagades o indemnització per acomiadament.

«Al final les plataformes ho saben, la gent que no té papers o que té més necessitat econòmica et farà una comanda al preu que sigui i a l'hora que sigui. I nosaltres diem que volem treballar, però amb condicions dignes», argüeixen responsables de «Ridersx Drets».