Societat
Guia per rebatre arguments masclistes
Cada dia escoltem expressions masclistes i idees equivocades en converses privades, mitjans de comunicació i xarxes
Concentracions, xerrades, tallers i homenatges, així reivindica el 8-M el Camp de Tarragona
Cada dia escoltem expressions masclistes i idees equivocades en converses privades, mitjans de comunicació i xarxes socials que demostren que encara no s'ha aconseguit la igualtat entre homes i dones. Aquest 8 de març, Dia Internacional de la Dona, recordem alguns arguments per a rebatre-les:
«El 8M no és necessari»
El 8 de març de cada any se celebra el Dia Internacional de la Dona, esdeveniment que l'ONU commemora des de 1975, coincidint amb l'Any Internacional de la Dona.
Aquesta jornada té el seu origen en les manifestacions de les dones que, especialment a Europa, van reclamar al començament del segle XX «el dret al vot, millors condicions laborals i la igualtat entre els sexes», explica l'ONU.
En l'actualitat, aquest dia commemora la lluita feminista per «la igualtat, la justícia, la pau i el desenvolupament».
El 8M ha aconseguit importants conquestes en els últims anys en països com Espanya, com el reconeixement de la violència i la discriminació que pateixen les dones, però la igualtat real encara està lluny.
Elles cobren menys que els homes, tenen feines més precàries, ocupen menys posicions de poder i són víctimes de la violència només pel fet de ser dona. Diferències que s'han vist aguditzades durant la pandèmia de coronavirus.
- Ocupació: A Espanya, hi ha més dones en atur (un 17,4% enfront del 13,8% dels homes), cobren sous un 21,4% inferior al d'ells de mitjana i treballen en sectors de salaris més baixos. A més, no arriben a ocupar el 35% de càrrecs directius o gerents.
- Conciliació: Malgrat haver aconseguit una participació més equilibrada en el mercat laboral, elles continuen assumint la major part de les responsabilitats familiars i domèstiques i són les més afectades quan hi ha fills a la llar. De fet, assumeixen el 92% de la cura de persones dependents.
- Violència masclista: Des que van començar els registres l'any 2003, gairebé 1.100 dones han estat assassinades per les seves parelles o exparelles. En el 85,05% de les denúncies per delictes contra la llibertat sexual com a violacions o abusos, les víctimes són dones.
- Educació: Les dones són majoria a la universitat -el 55,61% dels matriculats el curs 2019-2020-, però elles només ocupen el 23,9% de les càtedres.
«No sóc masclista ni feminista»
'Feminisme' no és el contrari de 'masclisme'. El Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola aclareix que el terme 'feminisme' defineix el «principi d'igualtat de drets de la dona i l'home» i el «moviment que lluita per la realització» d'aquesta igualtat.
El 'masclisme', per altra banda, és una «forma de sexisme caracteritzada per la prevalença de l'home».
D'acord amb aquestes definicions, el feminisme no és antònim del masclisme, ja que no defensa la supremacia del sexe femení, sinó la igualtat entre sexes.
Per tant, qui no es considera feminista, segurament té idees masclistes.
Segons l'exdelegatdel Govern per a la Violència de Gènere Miguel Lorente, aquesta confusió deliberada sobre el significat del feminisme confirma l'èxit del masclisme com a construcció cultural que ha aconseguit fer de la injustícia i la desigualtat una «normalitat històrica».
«No hi ha bretxa salarial»
Una altra de les falsedats que neguen la desigualtat entre homes i dones és la que qüestiona l'existència d'una bretxa salarial, un concepte reconegut per Nacions Unides, que des de l'any passat celebra el Dia Internacional de la Igualtat Salarial el 18 de setembre.
Segons l'ONU, aquesta desigualtat entre gèneres se situa en el 23% a tot el món.
La Unió Europea també dedica una jornada a la igualtat salarial en la qual es marca, de manera simbòlica, el moment en el qual les treballadores deixarien de cobrar el seu sou si es compara el que guanyen en un any amb el percebut pels homes.
Com les dones guanyen un mes i mig menys de salari anual que els homes, el dia en què deixarien de rebre el seu sou seria el 10 de novembre, data triada per aquesta jornada.
A la UE, aquesta bretxa salarial és del 14,1%, segons les últimes dades disponibles, de 2019, recollits per Eurostat.
L'Institut Nacional d'Estadística calcula que la bretxa entre sexes a Espanya és del 11,3%, amb un salari brut anual per als homes de 26.738,19 euros, enfront dels 21.011,89 de les dones, segons les seves xifres més recents, de 2018.
No obstant això, aquestes dades podrien haver empitjorat per a les dones pel major efecte de la crisi de la pandèmia de la covid-19 sobre les treballadores.
Així, l'Organització Internacional del Treball quantifica que «la massa salarial perduda a conseqüència de la caiguda de les hores de feina va ser del 6,9% en el cas de les dones, enfront del 4,7% en el dels homes».
«Els homes també són víctimes de la violència de gènere»
La veritat és que la immensa majoria de les víctimes de la violència masclista són dones.
A Espanya, les estadístiques demostren que el 85,05% de les víctimes dels delictes contra la llibertat sexual són dones. I els detinguts i investigats per aquests crims són homes en el 96,82% dels casos.
Són les dades disponibles més recents, actualitzades pel Ministeri de l'Interior el novembre passat i corresponents a l'any 2019.
Percentatges molt similars mostra l'últim informe anual d'aquest ministeri (també de 2019) sobre delictes contra la llibertat i indemnitat sexual: El 85,19% de les víctimes eren dones i el 96,85% dels detinguts i investigats, homes.
Pel que fa a la falsa idea que moltes de les denúncies per violència de gènere són falses i acaben arxivades, l'últim informe sobre Violència de Gènere del Consell General del Poder Judicial mostra que es van arxivar definitivament 527 denúncies, a penes l'1,69% dels 31.083 casos acabats aquest any.
També la Fiscalia General de l'Estat desmenteix aquesta tesi en la seva Memòria de 2020: Enfront de 168.057 denúncies presentades per violència de gènere, només es van incoar 7 causes per denúncia falsa -totes elles en tràmit sense que s'hagués formulat l'escrit d'acusació- i altres 17 estaven pendents d'incoació.
La Fiscalia destaca en aquest punt que, del total de procediments per denúncia falsa oberts des de 2009, només s'havia dictat sentència condemnatòria per al 0,0069%. Fins i tot encara que les 168 causes encara en tramitació acabessin en condemnes per denúncia falsa, el percentatge màxim final seria del 0,01% respecte al total de denúncies.