L'any en què el pati del col·le va emmudir

El tancament dels centres educatius per la covid-19 ha alentit per regla general el ritme d'aprenentatge i tret a la llum la bretxa digital, però ha tingut efectes positius com la permanència d'un major nombre d'alumnes en el sistema ja que sortir al mercat laboral en època de crisi és una «mala idea».

Gairebé deu milions d'alumnes van reprendre les seves classes al setembre passat després que l'algaravia dels patis emmudís després de la declaració de l'estat d'alarma del 14 de març.

En aquest període, la comunitat educativa va fer un gran esforç per adaptar-se a marxes forçades a la situació sobrevinguda i el seu principal temor va ser que els contagis es disparessin i obliguessin a tancar les aules, un presagi que finalment no es va complir.

Pares i professors «van reaccionar ràpid», però encara en el cas que l'educació en línia hagués estat similar en les llars i en els centres, «no funciona igual que la presencial», afirma Ismael Sanz, exdirector de l'Institut Nacional d'Avaluació Educativa del Ministeri d'Educació i professor de la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid.

La pèrdua d'aprenentatge en tots els trams

Un hàndicap que s'aguditza entre els alumnes més ressagats, afegeix Sanz, qui destaca la pèrdua d'aprenentatge durant els mesos de tancament dels centres a partir de la declaració del primer estat d'alarma el 14 de març de 2020.

Holanda ha quantificat aquesta pèrdua a l'equivalent del que s'aprèn entre dos i tres mesos, i Bèlgica al mig curs.

«L'efecte ha estat major en Primària que en Secundària. Hi ha hagut un efecte negatiu en tots els nivells però més per als de Primària que encara no tenien l'autonomia ni grau de maduresa suficient per a l'ensenyament 'en línia'», afegeix l'expert, qui subratlla que les tutories en petits grups pot compensar el perdut.

Però hi ha un impacte positiu derivat de la mala situació de l'ocupació: «molts joves» han decidit romandre en el sistema educatiu.

Sortir al mercat de treball durant una crisi és «una mala idea: tindràs un sou inferior a les cohorts prèvies i posteriors, i aquest salari inferior t'acompanyarà cert temps».

Ho demostren les últimes dades oficials, les taxes d'abandonament escolar han tornat a caure en 2020, situant-se en el 16% -1,2 punts menys que en 2019-, malgrat que continua sent una de les més altes de la Unió Europea (10% de mitjana).

Dins del grup dels joves d'entre 25 a 29 anys, el 50,2% ha aconseguit l'any passat el nivell d'Educació Superior, gairebé dos punts més que en 2019 i dotze punts més respecte a 2010.

Durant l'any de la pandèmia també s'ha registrat un lleuger augment en el nombre d'aprovats en la EBAU (antiga Selectivitat): el 93,15% davant del 92,9% de 2019. Un total de 227.905 estudiants van superar l'examen.

Amb gairebé el mateix número de matriculats en segon de Batxillerat que l'any passat, es van matricular en la convocatòria ordinària de la EBAU/EVAU 41.501 joves més que en 2019.

Molta improvisació i lentitud en l'adopció de mesures

Entre les certeses que José Ramón Merino, responsable de Polítiques Educatives de *STEs, destaca de l'ocorregut el 2020«la improvisació i lentitud» amb la qual van reaccionar el Govern central i les autoritats autonòmiques, competents en educació.

Sobre l'impacte en el rendiment acadèmic considera que ha estat «perjudicial» en tots els trams d'ensenyament, amb independència del caràcter públic o privat dels centres, encara que -afegeix- és difícil saber-ho amb exactitud atès que les dades subministrades per les comunitats autònomes són incomplets.

Calcula a més que entre el 15 i el 20% dels estudiants no va poder seguir o va tenir moltes dificultats per a enganxar-se a les classes en línia, una situació que va continuar al setembre perquè les administracions «no van reforçar prou; haurien d'haver posat més professors».

En tot el país es van contractar 40.000 professors -35.000 en la xarxa pública i 5.000 en la concertada, i l'única que no ha renovat els contractes va ser la Comunitat de Madrid, afegeix.

Quan la casa es va convertir en aula

L'aula a casa ha tingut també les seves contres per a moltes famílies, explica Elena, mare d'una alumna de Batxillerat i d'una altra universitària, matriculades en centres públics.

Als adolescents se'ls va tallar tota relació social durant els mesos de tancament més dur en una etapa en la qual el «grup» és el seu major referent, la qual cosa també té conseqüències en el rendiment o la motivació acadèmica, explica.

I a això li suma les dificultats tecnològiques: «Una família amb dos adults teletreballant i dos alumnes a casa necessita quatre ordinadors i una potència en la xarxa de la qual no disposen molts espanyols».

«Encara en el nostre cas, que disposàvem dels equips informàtics adequats, va haver-hi molts dies en què fallava la connexió i les noies no podien assistir a les classes», explica aquesta mare, que també ressalta la gran labor que han fet els professors dels col·legis i instituts públics per a adaptar-se encara sense tenir tampoc suficients coneixements i eines tecnològiques.

La crisi també ha estimulat la innovació en alguns centres i hi ha els qui van poder sortejar millor la situació perquè portaven anys enrere treballant amb la introducció de les noves tecnologies. És el cas del centre privat Mirasur School, a Pinto (Madrid).

«Hem tingut gairebé mil alumnes connectats a l'aula des de casa i les famílies han pogut entrar com mai en la rutina i en la dinàmica de cada aula. Ha estat històric, els pares han pogut estar dins de l'aula i cada col·legi amb les seves fortaleses i encerts i errors i febleses ha hagut de rendir comptes davant les famílies i la societat en general», afirma Pedro Sampedro, director del centre.