Després d'un any de pandèmia, ens preocupa menys el nostre aspecte, mengem millor i fem més migdiades

El proper diumenge farà un any de l'inici de l'Estat d'Alarma al nostre país. L'estudi 'Rituals després d'un any de pandèmia' indaga sobre els nous rituals de la nostra vida diària i com aquest han anat canviant i transformant durant aquesta crisis.

«Els rituals són les rutines quotidianes que formen part de la vida de les persones i tenen una importància clau perquè ens estructuren la vida i ens aporten estabilitat emocional. Quan un ritual desapareix produeix la necessitat de substituir-lo per un altre, un procés que no és immediat i que pot generar estrés i ansietat». ComentaDimitriSchmitow, psicòleg i expert en economia de la conducta que ha participat en aquest estudi.

Segons aquest estudi, realitzat pel grup de comunicacióBBDO&Proximityen col·laboració amb l'agència Sumar experta enBehaviouralEconomics, després d'un any de pandèmia, som els mateixos de sempre, però no del tot. No mengem igual, no cuidem del nostre aspecte com abans, ni conservem les mateixes pautes al final del dia, entre altres canvis. «Aquest estudi ens permet veure com ha afectat la pandèmia als rituals quotidians de la gent, un enfocament diferent a altres estudis. Els rituals són petits moments de transformació emocional als quals potser donem poca importància però que tenen un gran impacte en el dia a dia de les persones», comentaAzzahraLópez, Directora d'Estratègia deBBDO&Proximity.

El xandall, el fitxatge de l'any

Començar el dia està compost per tota una sèrie de passos que conformen un ritual que ens prepara mentalment per afrontar la jornada. Un ritual que abans era pràcticament invariable s'ha vist transformat després d'un any de pandèmia.

Els més joves (25-34 anys) són els qui més han alterat els seus hàbits d'aixecar-se al matí. Això li ha passat al 23,9% dels entrevistats, en comparació amb altres franges d'edat en les quals aquest hàbit a penes s'ha alterat.

La dutxa es manté per a la gran majoria (94,6%) i no obstant això anar a treballar o estudiar és un hàbit matutí en el qual un 29,1% afirma haver experimentat canvis.

Si al 2019 el teletreball havia augmentat en un 5% (Dades de l'Organització Mundial del Treball 'OIT'),al començament del 2021 es va disparar, segons aquest estudi, al 37% de casos de teletreball total o parcial. Aquesta reubicació laboral i la falta de trobades socials ha impulsat una relaxació dels codis de vestimenta i la nostra aparença física.

D'acord amb les dades projectades, el 26,9% dels espanyols ara es preocupa menys per la roba que porta posada, un 18,6% li dóna menys importància que abans a la seva aparença física. A més, el 30,6% dels espanyols afirma preocupar-se menys per les seves rutines de cura física.

Aquests canvis ens expliquen com la pandèmia ens ha fet donar prioritat a la comoditat enfront de l'aparença, tendència que influencia les marques de moda, on cada vegada agafa més protagonisme el xandall, les peces còmodes i els pijames de carrer.

L'ús de la mascareta també ha afectat de manera clara a rituals tan arrelats com el maquillatge. Un 34,5% de dones afirma haver variat la seva rutina de maquillatge i un 16,7% ara només es maquilla els ulls.

«És possible que el canvi del 'com em veuen els altres' al 'com em sento amb mi mateix', sigui una de les pautes de comportament que va arribar amb la pandèmia per quedar-se. Un canvi d'actitud que ens fa sentir millor», comentaDimitri.

Menjar no és només alimentar-se

D'altra banda, també han canviat els nostres rituals a l'hora d'alimentar-nos. Segons aquest estudi, un 41,4% dels espanyols declara que ara fa els àpats a casa amb plats més elaborats i també més sans. Al seu torn es deriva que les dones dediquen més temps al moment del menjar que els homes (un 15,5% enfront d'un 8,2% respectivament).

No obstant això, en la cultura espanyola el menjar és molt més que el menjar en si. Som un dels països més socials d'Europa, i en el ritual del menjar trobem a faltar la sobretaula, com així ho reflecteix un 47% dels enquestats que enyoren el contacte personal directe en aquest distès moment amb familiars i amics.

D'aquesta manera no sorprèn constatar que lesvideotrucades, xats i xarxes socials no acabin d'«omplir-nos» del tot a l'hora de suplir aquesta companyia mentre fem un menjar especial, sent vists com uns substituts forçosos, però insuficients per a reemplaçar la proximitat física real al voltant d'una taula amb familiars o amics.

SegonsDimitri: «això no és gens sorprenent tenint en compte la importància de l'alimentació emocional. Sembla clar que l'estar físicament al costat de les persones que ens importen, i al voltant d'una taula, és un ritual que cap mitjà tecnològic serà capaç de substituir. Un cas oposat d'aquesta situació seria el del teletreball, un context en el qual hem descobert que el contacte físic no només no era necessari, sinó que fins i tot podia ser disfuncional. Ens hem adonat que els desplaçaments i el contacte directe amb persones a les quals no ens uneixen llaços afectius ens aportaven en realitat poc valor. Preveiem per tant que el teletreball continuarà formant part de les nostres vides en la post-pandèmia, mentre que menjar o fer aperitius en l'àmbt virutal no ho serà».

De quedar amb amics i família, al sofà, les sèries i les xarxes socials

Els rituals que realitzem al final de la nostra jornada d'obligacions també han canviat, aquests petits gestos que ens ajuden a acabar el dia.

Aquest moment després de la jornada laboral o acadèmica que abans era per a socialitzar, quedar amb amics i prendre unes cerveses ha canviat molt després d'un any de pandèmia. Un 61% dels espanyols troba a faltar reunir-se amb la seva família i amics en acabar les obligacions. Sobretot, amb els amics, el 43,7% afirma enyorar-los.

D'altra banda, això ha provocat que aquest espai social s'hagi transformat en passar més temps al sofà com reconeix el 33% dels espanyols entrevistats. Veure la televisió, sèries o pel·lícules s'ha convertit, més que mai, en la forma d'oci preferida per a un 36,6% dels espanyols.

I d'una pantalla a l'altra. Un 24% ha augmentat el seu temps d'ús enxarxes socials i es detecta també que el mòbil traspassa la porta del dormitori, ens emportem més vegades el mòbil al llit.

Però també llegim més i escoltem més música que abans. Sobretot les dones i els majors de 55 anys.

La suma de tots aquests canvis quotidians ha provocat que una part important dels participants de l'estudi declari que dorm pitjor que abans, el 35,7% de les dones i del 22% dels homes. Això sí, també fem més migdiades que abans (+14,6%).

En definitiva aquest estudi ens permet tenir una visió de com ha afectat la pandèmia als rituals quotidians de la gent, un enfocament diferent a altres estudis.

Segons els enquestats el teletreball és l'aspecte que més els agradaria mantenir quan se superi la pandèmia. La higiene cobra una rellevància de primer pla a l'ésser la segona cosa que més agradaria mantenir i hem descobert que valorem la privacitat de la nostra bombolla física, sent la distància social amb aquells que no coneixem una de les coses que no canviaríem.