La part miserable de la pandèmia: falsedats virals escampades amb l'estat d'alarma

Les estratègies de desinformació van trobar fa un any, amb el confinament decretat per l'estat d'alarma, terreny adobat per a una ràpida propagació de nous continguts falsos o enganyosos amb implicacions polítiques o socials i, en alguns casos, amb finalitats obertament delictives.

Arran del canvi dràstic en la vida dels espanyols que va suposar aquella situació inèdita davant la pandèmia de covid-19, els ciutadans es van veure bombardejats a través de WhatsApp, Twitter i Facebook per multitud de missatges en els quals resultava difícil distingir on acabava la realitat i començava l'engany.

Presó per a qui surti al carrer sense causa justificada

Les faules amb més repercussió del recentment estrenat confinament van ser els que van aprofitar el caràcter excepcional d'un estat d'alarma per a fer creure en penalitzacions inexistents.

Així, tan aviat com va entrar en vigor el decret del 14 de març de 2020, es va difondre en WhatsApp i xarxes socials un fals comunicat oficial en el qual el president del Govern, Pedro Sánchez, anunciava possibles penes de presó per als qui sortissin de les seves cases sense una justificació mèdica o laboral.

I no sols això: També va haver-hi qui va suplantar el compte de Twitter de l'Agència EFE per a afirmar que l'Executiu imposaria multes de 300.000 euros per traslladar-se d'una Comunitat Autònoma a una altra, quan les limitacions als moviments de persones no distingien entre comunitats. I qui va difondre un àudio que donava per fet un imminent estat d'excepció amb «l'Exèrcit al carrer».

Aquest enregistrament anunciava així mateix el tancament de tots els supermercats, una mesura falsa a la qual una cadena de WhatsApp viralitzada a la fi de març posava fins i tot data: «... a partir d'aquest mateix dimecres». Per aquells dies, un altre missatge inventava un decret que prohibia als ciutadans sortir dels seus domicilis després de les tres de la tarda.

Una App per a controlar els moviments dels ciutadans

La desinformació també funcionava en sentit contrari, amb la propagació a l'abril d'inexistents relaxacions del confinament, com un fals reial decret que autoritzaria a sortir a córrer «a aquelles persones que habitualment practiquen esport» i un altre que suposadament autoritzava la reobertura de comerços i hotels.

En tots dos casos, l'impacte va ser major perquè es basaven en muntatges que simulaven publicacions en el Boletín Oficial del Estado (BOE). Però també va obtenir àmplia difusió a mitjan abril un document que molts van prendre per un pla governamental per a la desescalada en sis fases, d'abril a octubre, quan no era més que la visió personal d'un usuari de LinkedIn.

Una altra categoria nova de falsedats que va proliferar amb el confinament va ser la del suposat ús de la tecnologia per a controlar a la població. I en aquest àmbit van donar molt de joc les tergiversacions informatives sobre l'aplicació de mòbil que s'acabaria dient Radar Covid.

Al principi van alarmar amb un fals 'reglament del Ministeri de l'Interior' que autoritzava a intervenir converses telefòniques, però ja al març van manipular una ordre de Sanitat per a fer creure que una aplicació controlaria els moviments dels espanyols. I al juny circulaven instruccions per a bloquejar en els mòbils l'aplicació "«instal·lada en secret per Google» per a vigilar als usuaris.

Utilitzen el BOE per afavorir okupes i manipular el cens

En el mateix context conspiratiu d'un «Estat policial» van triomfar missatges sobre un suposat ús polític de les forces de seguretat per a reprimir manifestacions crítiques. Aquesta estratègia va quallar al maig, quan es van presentar intervencions de la Policia davant els qui incomplien les mesures preventives com a persecucions per portar banderes d'Espanya o protestar amb casseroles.

També es van propagar amb èxit falses interpretacions del BOE que asseguraven que el Govern havia aprofitat l'estat d'alarma per a canviar les normes d'empadronament amb la finalitat d'afavorir als okupes o de «manipular el cens» i «comprar vots».

En el terreny econòmic, van destacar faules relacionades amb els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTE) com que els treballadors afectats haurien de retornar part del cobrat o que l'Executiu demanava «donatius» a les empreses espanyoles i que havia ofert a la UE rebaixes salarials i retallades de pensions a canvi de les ajudes comunitàries davat la pandèmia.

Estafes i robatoris a l'ampara de la crisi sanitària

La inèdita experiència del confinament general inaugurat fa un any va ser a més terreny adobat per a la proliferació de tota mena d'estafes i fraus dirigits a usuaris de mòbils, portàtils i altres dispositius connectats a internet, la utilització de la qual havia guanyat protagonisme en la vida dels espanyols en veure's obligats a passar gran part del temps sense moure's de casa.

En els primers dies ja es van detectar robatoris perpetrats per delinqüents que es presentaven en domicilis com a suposats tècnics de Sanitat, policies o voluntaris de Creu Roja per a inspeccionar el compliment de les normes o identificar infectats. També per a emportar-se bitllets i monedes per ser transmissors de contagis.

No menys perillosos van ser els nombrosos casos de 'phishing' (tècnica usada per ciberestafadors que suplanten la identitat de pàgines conegudes per l'usuari per a accedir a les seves dades confidencials): Els delinqüents demanaven per WhatsApp o correu electrònic noms, codis o contrasenyes amb el cimbell de poder accedir a un ingrés econòmic o els més variats beneficis.

Cobrar una prestació de l'ERTE, rebre ajudes alimentàries de l'ONU, Càritas o Creu Roja, ingressar una subvenció oficial, obtenir un val de descompte de Mercadona, beneficiar-te de gasolina gratis a Repsol, d'una subscripció a Netflix o de dos mesos amb internet sense cost... Aquests eren alguns dels reclams que es van estendre com la pólvora per a captar dades personals dels espanyols.

La imaginació dels estafadors els va portar fins i tot a demanar dades confidencials dels usuaris amb enganys com que podrien «evitar la suspensió» del seu negoci mitjançant un correu dirigit a l'Agència Tributària, pagar una multa de trànsit sense sortir de casa o descarregar-se en el mòbil una inexistent app 'Coronavirus Finder' que els permetria esquivar a persones infectades.

Fumiguen des del cel i droguen amb gel als carrer

Finalment, una situació tan excepcional va ser brou de cultiu per a la propagació de nombroses alarmes injustificades. Una de les primeres i més esteses, res més decretar-se l'estat d'alarma, va ser la que helicòpters fumigarien de nit poblacions espanyoles amb desinfectant, per la qual cosa més valia estar dins de casa amb les finestres tancades.

La faula va ressuscitar un mes més tard en tergiversar una altra publicació del BOE: Una Ordre de Sanitat que autoritzava les Forces Armades a ruixar amb productes químics espais tancats i que els desinformadors van convertir en una norma que «permet fumigar des d'avions a la població».

Però també es va ficar la por en el cos dels ciutadans amb la falsedat recurrent que una banda de delinqüents es feia passar per una ONG mèdica anomenada 'Mans Netes' i drogava als vianants amb un fals gel desinfectant per a robar-los. I amb l'advertiment, també sense cap base, contra una altra suposada banda criminal que fingia repartir màscares per a assaltar habitatges.

La desinformació va jugar sovint a més amb el desconcert ciutadà davant una regulació de les seves vides mai vista i va convèncer a molts fins i tot que les asseguradores anaven a deixar de cobrir les pòlisses d'accidents d'automòbil durant l'estat d'alarma.

Quant a la transmissió del SARS-CoV-2, va aconseguir una important repercussió tant la faula que els comerços xinesos a Madrid havien tornat a tancar després d'un brot a Pequín com altres dos amb tints polítics de diferent signe: que els musulmans incomplien el confinament per a resar junts en terrats i que va haver-hi un rebrot del virus després de les protestes contra el Govern en el barri madrileny de Salamanca.