La Justícia recolza la convocatòria d'eleccions a Madrid el 4 de maig

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM)ha avalat la convocatòria d'eleccions en aquesta comunitat el 4 de maig en concloure que la «validesa i eficàcia» del decret signat per la presidenta Isabel Díaz Ayuso «no poden veure's compromeses» per la presentació posterior de mocions de censura.

«Sostenir el contrari deixaria, eventualment, a la mera voluntat del nombre de diputats que ostentessin la representació exigida per a presentar una moció de censura -15 per 100- l'eficaç exercici d'aquella potestat, bastant amb presentar-la amb posterioritat a l'adopció de l'acord de dissolució per a privar-li de cap virtualitat», argumenta en el seu acte.

D'aquesta manera, i després de dos dies de deliberació, els magistrats rebutgen les mesures cautelars instades pels lletrats de la cambra madrilenya en el seu recurs contra el decret de dissolució i convocatòria de comicis en avalar «la validesa i eficàcia» d'aquest, que «no poden veure's compromeses per la presentació ulterior d'una o diverses mocions de censura».

En el seu acte, que és recurrible en cassació en el Suprem, elTSJMconsidera que una interpretació literal de l'article 21 de l'Estatut d'Autonomia i l'article 1.1 de la Llei 5/1990 permet a la Presidència de la Comunitat de Madrid realitzar, «sense pal·liatius i per més que estigui obligada a fer-ho mitjançant un decret i amb els altres requisits, 'acordar' la dissolució anticipada de l'Assemblea de Madrid».

I aquesta facultat queda «vàlidament exercitada» des del moment en què Díaz Ayuso va signar el decret de dissolució després de trencar amb el seu soci de Govern, «sense perjudici que l'eficàcia d'aquesta convocatòria electoral es desplegui una vegada publicat el repetit Decret en el Butlletí Oficial».

Minuts després de la signatura PSOE i Más Madrid van registrar sengles mocions de censura contra Ayuso que van ser admeses per la Mesa de l'Assemblea en considerar la majoria dels membres d'aquest òrgan que el decret no estava en vigor perquè no havia estat publicat en el Butlletí Oficial de la Comunitat de Madrid.

El que va portar a la Mesa a presentar el divendres un recurs sol·licitant mesurescautelarísimascontra el decret davant elTSJM, al·legant que l'Estatut d'Autonomia no permet la convocatòria d'eleccions mentre hi hagi en tramitació una moció de censura i que ara la Justícia ha rebutjat.

Però per als magistrats de la secció vuitena del contenciós del tribunal madrileny, el decret al·ludeix a dues decisions diferents, la de dissoldre la cambra i la de convocar eleccions.

És la segona la que ha de publicar-se en el Butlletí Oficial de la Comunitat Autònoma de Madrid l'endemà de la seva expedició amb la data d'entrada en vigor, «adquirint així la deguda publicitat i donant-se principi al procediment electoral i els seus successius tràmits».

«Es diferencien, d'aquesta manera, amb claredat dues decisions diferents en una mateixa resolució, de les quals només la convocatòria electoral veu demorada la seva eficàcia fins al dia de la seva publicació, la primera amb un clar contingut polític i aquesta última de caràcter reglat».

Amb el que si Ayuso va signar el decret amb «tots els requisits exigibles per la normativa electoral autonòmica» a les 12.25 hores del 10 de març, «cap prohibició podria concórrer», ja que en aquesta data i a aquesta hora no hi havia en tràmit cap de les dues mocions presentades, ja que una va arribar a les 13.03 i la segona a les 13.07.

D'aquí ve que el tribunal, que no entra en el fons de l'assumpte, cregui que els lletrats de la cambra han sustentat el seu recurs en una interpretació de la normativa que «suposa, de facto, buidar de contingut la facultat de dissolució anticipada de l'Assemblea conferida per l'Estatut d'Autonomia a la Presidència de la Comunitat de Madrid».

La qual cosa li porta a tombar el seu recurs davant l'obligació de «protegir» l'interès que «apareix més necessitat de protecció, tenint en compte que en ell es tanca el legítim exercici d'una facultat constitucionalment reconeguda», com és el de dissoldre anticipadament l'òrgan legislatiu i convocar comicis.

Perquè a més, aquest interès que ara protegeixen no sols afecta al poder executiu de Madrid, «sinó, de manera, si cap, més rellevant, als ciutadans de la mateixa i en els quals resideix, al seu torn, la sobirania nacional».

Respecte a la possible vulneració del dret fonamental dels diputats autonòmics que va al·legar la Mesa de l'Assemblea, elTSJMfa seves unes paraules del Constitucional en la sentència en la qual va avalar l'aplicació de l'article 155 a Catalunya.

«Els drets dels membres de la cambra la dissolució anticipada de la qual es va preveure i els de la ciutadania per ells representada (art. 23.1 i 2 CE) no van resultar danyats, com no ho són mai per l'aplicació de les regles, constitucionals i estatutàries, que apoderen per a la convocatòria d'eleccions abans que arribi a terme una legislatura», conclou l'acte.