Per què seria bona notícia que no hi hagués vida en Mart ni n'hi hagués hagut mai?

El 18 de febrer de 2021 va aterrar en el cràterJezerode Mart elroverPerseverance, que estudiarà la composició de roques, el subsòl i el clima. Aquest va ser el primer èxit de la missióMars2020 i el seu desenvolupament va comptar amb participació espanyola: MEDA és una estació ambiental desenvolupada pel Centre d'Astrobiologia (CSIC-INTA). Segons afirma Cessar Menor-Salven, professor de laUniverisdadd'Alcalá en20minutos.

L'arribada dePerseveranceha avivat el debat sobre si hi ha o va haver-hi vida en Mart, i la seva habitabilitat present o passada. 'Habitabilitat' no vol dir que els humans puguem construir una casa allí, sinó que defineix les condicions geoquímiques i ambientals favorables per a l'origen i evolució de la vida. Entre els objectius de la missió està estudiar l'habitabilitat i la cerca d'evidències de vida microbiana antiga.

Avui dia, per la qual cosa sabem, és improbable que en Mart hi hagi vida. Pensem en la del nostre planeta: durant la major part de la seva història, la Terra va estar habitada només per microorganismes. L'evolució va necessitar uns 3 400 milions d'anys perquè sorgissin plantes i animals. Té sentit assumir que, d'haver existit vida en Mart, aquesta era microbiana.

En l'exploració espacial prenem com a referència la vida terrestre actual, perquè no coneixem una altra. L'inconvenient és que, si no es veuen evidències de vida marciana (una cosa probable), ens preguntarem si és perquè no sabem què buscar exactament.

Quines evidències de vida busquem?

La ubicació delPerseveranceno és casual. Si volem buscar evidències de vida, hem d'anar a un lloc favorable. En el cràterJezeropodria haver estat aquest lloc: el delta de la desembocadura d'un riu. Però, que hi hagi evidències que l'aigua va formar paisatges familiars, amb els seus rius i valls, no implica que hi hagi hagut vida. Cal buscar les evidències.

Per a la cerca, elPerseveranceestà equipat ambSHERLOC, un instrument capaç de trobar molècules orgàniques. No obstant això, hem de diferenciar entre «molècula orgànica» i «biofirmaorgànica» o «biomarcador». Les molècules orgàniques podrien ser un indici de vida, però, compte: en realitat, poques ho són. A aquestes les cridembiomarcadors.

Per a entendre-ho, pensem en el petroli. En els anys 1930 l'origen biològic del petroli es debatia, fins que el químic AlfredTreibsva descobrirporfirinaen els combustibles fòssils. Aquesta deriva de la clorofil·la i no podem explicar la seva presència sense la vida. Així, estudiant elsbiomarcadores(composts l'origen dels quals només podem atribuir a la vida), sabem que el petroli és el que queda d'ecosistemes de fa milions d'anys.

SiSHERLOCtroba molècules orgàniques, ha d'avaluar-se si sónbiomarcadoresvàlids. El problema és que això implica assumir que el metabolisme terrestre és universal. Per exemple, si en Mart mai va haver-hi fotosíntesi amb clorofil·la, mai trobarem laporfirinadeTreibscombiomarcador.

Els minerals també poden serbiofirmas:

Vam recollir aquests cristalls deformiato, un compost orgànic, en un llac salí similar als que va poder haver-hi en Mart. La (improbable) troballa d'aquests cristalls en Mart tindria gran impacte i en les xarxes socials s'estendria la idea que va haver-hi vida.

A diferència de laporfirina, elformiatopot ser abiòtic i no és unbiomarcador. Sabem que ho és, perquè la veritablebiofirmaés el desequilibri químic amb els altres components del llac. L'estudi debiofirmasés difícil i requerirà el transport de mostres a la Terra.

I si no es troben evidències de vida?

Des del punt de vista de la publicitat i el finançament, buscar indicis de vida és una bona estratègia. És menys mediàtic, però, que en Mart no hi hagi vida, ni n'hi hagi hagut, també seria una bona notícia.

SiPerseveranceno troba indicis de vida, el públic podria veure'l com un fracàs. No obstant això, l'exploració de Mart sempre és un èxit, tant pel coneixement que ens aporta, com per les tecnologies derivades. Disposar d'un planeta en el qual es van reunir les condicions que (pensem) van propiciar la vida, però que aquesta s'hagi detingut en el seu inici, seria un escenari únic per a entendre l'origen de la vida terrestre.

No és una idea forassenyada. ElroverCuriosity va trobar materials que van poder ser claus en l'origen de la vida, formant un escenari intacte durant milions d'anys, lliure dels canvis provocats per una potencial biosfera marciana.

És probable que no es trobin evidències de vida en Mart, i la pregunta seguiria sense resposta (l'absència d'evidència no és evidència d'absència). Però, si prenem la idea que en Mart mai va proliferar la vida, podríem centrar-nos en les condicions que, pensem, degueren donar-se per al seu origen. Si el que trobem encaixa, per què no va evolucionar la vida? Faltava algun ingredient? La dinàmica de Mart no ho va permetre? Va proliferar un tipus de vida diferent? Juntament amb el treball de laboratori i el que sabem sobre el nostre planeta, potser podríem entendre com comença la vida i la seva evolució.

Si en Mart hagués existit vida avançada (i els ecosistemes bacterians ho són), les preguntes sobre l'origen de la vida continuarien obertes. No obstant això, un Mart sense vida podria ser la gran oportunitat per a conèixer el nostre propi origen.