Creen un embrió humà en laboratori a partir de cèl·lules de la pell

Dos equips de científics han creat al laboratori «estructures similars» a embrions primerencs a partir de cèl·lules humanes, uns models que permetran ampliar els coneixements sobre les primeres etapes del desenvolupament, l'aparició de problemes congènits al començament de la vida o noves teràpies per a tractar la infertilitat.

Tots dos treballs, presentats aquest dimecres a la revista Nature, obren ara noves possibilitats en el camp de l'embriologia, ja que, fins ara, els investigadors han afrontat desafiaments importants.

Recentment, van recordar els autors en una trobada virtual amb els mitjans, s'han generat, a partir de cèl·lules de ratolins, estructures similars als embrions d'aquests animals que es troben en la fase de blastocit –que succeeix uns cinc dies després de la seva fertilització– i que s'han anomenat «blastoides».

Els blastocits, expliquen, són estructures esfèriques formades per una capa exterior de cèl·lules que envolta a una cavitat líquida, en la qual es troba una massa de cèl·lules embrionàries.

Els citats «blastoides» de ratolins han permès als experts replicar diversos aspectes del seu desenvolupament primerenc, però presenten limitacions per a aprofundir en el coneixement sobre l'inici de la vida humana.

Encara que els blastocits humans obtinguts després d'una fertilització in vitro han aportat als investigadors, fins avui, informació valuosa, la seva disponibilitat i ús també són molt limitats, recorden.

Per a superar aquests obstacles, l'equip liderat per l'investigador argentí José Polo, de la Universitat Monash (Austràlia), ha generat, per primera vegada, «blastoides» similars als blastocits amb cèl·lules humanes, la qual cosa evitarà així l'ús d'embrions naturals per a dur a terme aquest tipus d'estudis.

En concret, van reprogramar fibroblasts, el principal tipus de cèl·lula del teixit connectiu, per a produir models tridimensionals de blastocits humans, als quals han anomenat «iBlastoides («blastoides induïts»).

Després van constatar que els «iBlastoides» imiten l'arquitectura general dels blastocits i són capaços de donar lloc a cèl·lules mare pluripotents i trofoblàstiques, un grup de cèl·lules que proveeix nutrients a l'embrió i es desenvolupa com a part important de la placenta.

Encara que també van aconseguir imitar diversos aspectes de les primeres etapes d'implantació, els autors adverteixen que els «iBlastoides» no han de considerar-se com un «equivalent de blastocits humans».

Estratègia de cultius

El segon estudi, dirigit per Jun Wu, de la Universitat de Texas Southwestern (els EUA), presenta el desenvolupament d'una estratègia de cultius tridimensional que permet generar estructures similars als blastocits a partir de cèl·lules mare pluripotents, a les quals han anomenat «blastoides humans».

Aquests «conjunts de cèl·lules», exposa Wu, s'assemblen als blastocits humans en la seva morfologia, grandària, nombre de cèl·lules i en la composició de diferents llinatges de cèl·lules.

Així mateix, els «blastoides humans» són capaços de generar cèl·lules mares embriòniques i extraembriòniques, al mateix temps que poden organitzar-se per si mateixos en estructures amb característiques pròpies dels embrions humans periimplantarios.

Igual que José Polo, Jun Wu subratlla que aquests «blastoides humans» tampoc són «equivalents» als originals humans, ja que, per exemple, no poden donar vida a un embrió viable.