La suspensió d'AstraZeneca, material pels antivacunes

Excessiva, dràstica, precipitada, encara que també comprensible... Els experts temen que la suspensió de la vacunació amb AstraZeneca hagi pogut danyar la credibilitat del fàrmac quan el seu benefici supera en molt al risc, per la qual cosa creuen que s'hauria d'haver esperat al dictamen final de l'Agència Europea del Medicament (EMA).

I més encara quan la pròpia EMA va tornar a mostrar-se aquest dimarts «fermament convençuda» d'aquests beneficis i, a l'espera del que resolgui definitivament el seu Comitè d'Avaluació del Riscos en Farmacovigilància, el PRAC, segueix sense veure «vincles» causals amb les desenes de casos de trombes i embòlies notificats per diversos països europeus.

El president de l'Associació Nacional d'Infermeria i Vacunes (Anevac), José Antonio Forcada, creu que la decisió presa el dilluns per Espanya i altres socis europeus de suspendre durant almenys 15 dies la vacunació amb AstraZeneca no ha fet més que «engreixar la bola» sorgida al voltant d'aquest fàrmac, embolicat en polèmica pels successius incompliments de lliurament i pel debat sobre el límit d'edat per al qual està recomanat.

Segons recalca, l'aparició de diverses desenes de casos de trombosis entre els 17 milions de vacunats a la UE i el Regne Unit amb AstraZeneca «entra dins de la normalitat». «El que no entra tant dins de la normalitat és la reacció de determinats països i algunes comunitats», censura.

Fins divendres passat, l'Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris (AEMPS) considerava que la immunització amb AstraZeneca havia de continuar per no haver-hi evidència causal amb els 15 casos de trombosi venosa profunda (TVP) i 22 d'embòlia pulmonar detectats fins al 8 de març.

Suspensió en cadena

Dinamarca, Noruega, Islàndia, Àustria o Estònia ja havien suspès la vacunació amb AstraZeneca la setmana passada, però les alarmes es van disparar el dissabte 13 quan es van notificar alhora diversos episodis de trombosis de sins venosos cerebrals, 3 a Noruega, 4 a Alemanya i un a Espanya, que no s'havien donat en els assajos clínics.

Ahir es van donar altres 3 a Noruega i Alemanya, la qual cosa va precipitar que aquests dos països, i després França, Itàlia i Espanya, fessin el mateix.

La trombosi de sins venosos cerebrals representa menys d'un 0,5% dels casos totals de les malalties cerebrovasculars que es produeixen a Espanya, i la seva incidència se situa entre 1 i 1,3 casos per 100.000 habitants a l'any.

En vuit de cada deu pacients la recuperació és completa i només un 5% desenvolupa algun tipus de seqüela severa, amb el que el seu pronòstic «és molt més favorable» que en una altra mena de malalties cerebrovasculars; només en els casos greus en els quals es demori el tractament, pot generar discapacitat o tenir un desenllaç fatal.

Forcada explica que, en realitat, la detecció d'aquests casos el que confirma és que el sistema de farmacovigilància «està funcionant», encara que ara el que cal investigar és si la relació és causal a més de temporal.

I és el que succeeix amb qualsevol fàrmac: «Entra dins del que seria una fase IV dels assajos per a saber si els efectes adversos que apareixen són els que s'han descrit en els mateixos o apareixen quadres nous i diferents», aclareix.

El pitjor és que això «pugui donar pàbul» als antivacunes, perquè pel que fa al calendari, el president d'Anevac calcula que potser «pot retardar-se una miqueta» la immunització dels menors de 55 anys -per a què s'ha reservat AstraZeneca-, perquè els més vulnerables -majors i pacients d'alt risc- continuaran rebent Pfizer i Moderna.

La falta de coordinació, «un eror garrafal»

Mentre, la secretària general de la Societat Espanyola d'Immunologia (SEI), Carmen Cámara, tem que la suspensió hagi pogut afectar la credibilitat d'aquesta vacuna quan «no ens podem permetre perdre'n ni una».

Com Forcada, critica la falta de coordinació que ha existit entre els governs europeus i també de les comunitats perquè donen peu a la desconfiança «quan prenen decisions al marge dels reguladors». «És un error garrafal», lamenta.

El repte està sobretot a convèncer no ja als grups diana d'AstraZeneca que la hi posin -en l'estratègia es va reservar a treballadors essencials menors de 55 anys i població general de 45 a 55-, sinó aconseguir que el gairebé el milió de persones que ja han rebut la primera dosi vagin per la segona -la pauta marca entre 10 i 12 setmanes-.

Per a ells, la doctora insisteix en aquest missatge: «és clar» que els beneficis d'aquest antídot sempre superaran als riscos.

Les dades són «cristal·lines» en aquest sentit: vacunar-se amb AstraZeneca implica tenir un 0,7% de possibilitats de morir per covid i 1 possibilitat entre 1,7 milions de tenir una complicació trombòtica, «no hi ha color entre les dues opcions».

No obstant això, entén que la AEMPS hagi optat per la prudència a l'espera que el PRAC conclogui la seva investigació, sobretot perquè la decisió s'espera per a aquest dijous, amb la qual cosa «no és una bogeria» i és fins i tot «raonable» que s'hagi congelat cautelarment la seva administració.

Per què ha succeït amb AstraZeneca i no amb unes altres? Pel rang d'edat a les quals es destinen: els casos de trombes ocorren en gent jove, especialment dones amb malalties autoimmunes o que prenen anticonceptius orals, i la de Pfizer i Moderna es dediquen a gent gran.

I fins i tot en el cas que s'arribés a demostrar aquesta relació causal, els experts consultats insisteixen en la «baixíssima» incidència de casos: «Què són onze trombosis entre 17 milions de vacunats? I encara que n'hi haguès 40. La incidència és baixíssima», destaca Forcada.

Uns altres també han mostrat les seves reticències amb la suspensió, com el president de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC), Jordi Vila, que en un desdejuni organitzat per la Plataforma d'Organitzacions de Pacients (POP) ha considerat que «potser la decisió ha estat una mica dràstica» i s'ha pres «a rebuf» d'altres països.

Però des de l'AEMPS, el cap adjunt del Departament de Medicaments d'Ús Humà, Antonio López, ha reiterat que és una «decisió de prudència». «És millor que s'analitzin els efectes i després es reprengui l'estratègia de vacunació», ha assenyalat.