Els veïns del centre de Madrid denuncien «impunitat» i «caos» per l'incompliment de les restriccions a les nits

A la zona del barri de Las Letras, concretament, l'associació veïnal afirma que no només són problemàtics els comportaments fora dels establiments de restauració i oci nocturn sinó que hi ha locals que també estan «incomplint les normes» pel que fa als aforaments, ús de mascareta o tancament a les 23 hores.

Els hostalers assenyalen les festes il·legals

Des de l'Associació d'Hosteleria de Madrid, el seu director, Juan José Blardony, afirma que el compliment de les normes en la restauració és generalitzat a Madrid i posa el focus en les festes il·legals en domicilis. Segons Blardony, en general, els establiments estan «actuant amb responsabilitat» i s'hi assegura que el «contacte social és segur», a diferència de les trobades a domicilis.

Pel que fa a l'arribada de turisme estranger, veu «molt reduït» l'impacte que té a Madrid i remarca que «si es compleixen les mesures de seguretat, no ha d'haver-hi cap problema» ni augment de contagis pel fet que vinguin. «Cal complir lògicament les normes i el que cal és perseguir totes les festes il·legals que hi pugui haver que és on les mesures covid no s'estan adoptant», afirma en declaracions a l'ACN.

«Venim per la festa»

Un dijous al vespre una zona de bars propera a la Puerta del Sol està plena de joves, la majoria francesos. Grups de gent s'aglomeren sense mascareta a l'exterior d'alguns locals i segueixen una estona als carrers fent xivarri passat el toc de queda, quan els establiments ja han tancat.

«Venim per la festa. Només volem passar-nos-ho bé», diu a l'ACN un jove francès envoltat d'amics en una taula en què hi ha més de sis persones -el límit a les terrasses-. Han vingut de Versailles fins a Madrid per passar-hi només uns dies. Una altra jove francesa, l'Iliane, està d'intercanvi a la capital espanyola i afirma: «M'agrada molt Madrid. És possible fer festa, sortir amb amics, beure una cervesa mentre que a França està tot tancat amb toc de queda a les sis».

Una altra francesa, la Jade, també estudiant a Madrid, explica que dues amigues de Bordeus l'han vingut a visitar uns dies perquè «a Espanya està tot obert i a França està tot tancat». Un noi madrileny, l'Alfredo, que a les 23 h encara estava a una terrassa amb un amic, explica que «l'ambient és com si fos abans del tema del coronavirus».

«El risc de la quarta onada existeix»

El metge i professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Salvador Macip, avisa que aquests incompliments impliquen un «risc» per als incomplidors però també «per a la resta de la població», ja que poden generar brots. També adverteix que es pot fer un «efecte bola de neu» perquè persones que compleixen poden reaccionar deixant de fer-ho.

Macip veu «fatiga pandèmica» que pot portar a saltar-se més les normes però subratlla que «els indicadors no estan a nivells com per estar tranquils» i «el risc de la quarta onada existeix». El professor de la UOC veu «perillós» aquest «efecte crida» de turisme estranger que ve amb la idea de «passar-ho bé al sud d'Europa» i avisa que pot tornar a passar com a l'estiu, en què la segona onada es va avançar més del previst. «La situació és una mica millor però no és molt diferent, pot tornar-se a posar igual», ha dit.

Obrir fins a les 23 h

Madrid és un dels punts d'Europa en què les restriccions són més permissives amb la restauració oberta fins a les 23 h, la mateixa hora en què comença el toc de queda. És habitual veure gent pel carrer més enllà d'aquesta hora. Blardony defensa que l'hora a la qual arribin els clients a casa seva no depèn d'aquest tancament «flexible» que es permet als establiments, ja que és una qüestió de «responsabilitat individual» de cada client. «Madrid està enviat un missatge de llibertat però també de responsabilitat», sosté.

El director de l'associació d'hostaleria defensa que no està justificat restringir l'activitat de la restauració perquè no és el principal focus de contagi i argumenta que és insostenible no permetre obrir al vespre, com es fa a Catalunya, ja que dels sopars depèn la viabilitat dels negocis. Blardony argumenta que Madrid ha tingut una evolució «pràcticament igual» pel que fa a les onades i la seva intensitat que altres autonomies amb més restriccions.

«No hi ha hagut grans canvis pel fet que l'hostaleria hagi estat més tancada», afirma. Ho rebat el professor de Ciències de la Salut la UOC, que ho veu una «fal·làcia». «No saps que hagués passat si a més del que han fet s'haguessin reduït més hores de restauració. Els casos haurien baixat encara més segurament», opina, ja que les restriccions «sabem que funcionen». «Si no vas a restaurants, els contagis seran menors segur», apunta.

Situació «conjuntural»

Els veïns del barri de Las Letras critiquen que el que s'ha fet a Madrid és prioritzar els «interessos econòmics» del sector de la restauració i l'oci nocturn a la salut de la ciutadania i lamenten que s'estigui prioritzant un model econòmic que implica que el veïnat d'aquestes zones «no es pot moure en llibertat pels seus barris» per mantenir els beneficis d'aquests negocis.

Mora avisa que la situació d'incompliments a les nits ja s'ha convertit en «conjuntural» i que ja no només vénen francesos «en massa» sinó que cada cop més s'hi sumen italians o portuguesos que venen amb la promesa d'una «festa contínua».

Incidència de la covid a Madrid

Segons les dades d'aquest dijous del Ministeri de Sanitat, Madrid és l'autonomia amb més casos diagnosticats en els últims set dies, amb 7.493. És la comunitat amb més casos confirmats des de l'inici de la pandèmia (608.251) i més hospitalitzacions (90.146). Actualment hi ha 2.025 persones hospitalitzades amb coronavirus a Madrid, la xifra més alta de l'Estat. També lidera el nombre de morts, amb 14.412 des de l'inici de la crisi.

Impacte de les restriccions en la restauració

Les restriccions durant la pandèmia han provocat un «tsunami» en la restauració madrilenya, en paraules de Blardony, amb el tancament d'un de cada cinc locals i la pèrdua del 18% dels llocs de treball del sector (35.000 llocs). Tanmateix, és un impacte inferior a altres autonomies, com Catalunya o Andalusia, perquè les mesures han estat «menys agressives». L'associació estima que la política menys restrictiva d'Ayuso ha salvat 11.000 llocs de treball.