Un equip de neuròlegs investiga els símptomes que la covid en el cervell
L'equip de Neurologia de l'Hospital de Albacete ha identificat que la covid afecta el sistema nerviós però no l'envaeix
L'equip de Neurologia de l'Hospital d'Albacete ha iniciat aquesta setmana una recerca per a conèixer la causa dels símptomes neurològics que manifesten alguns dels pacients moltes setmanes després de, en teoria, haver superat la covid-19.
Entre els símptomes que detecten els neuròlegs d'aquest hospital de la Mantxa es troba la boira cerebral (problemes de memòria, orientació o concentració), les parestèsies (sensació de formigueig), la incapacitat per a fer diverses tasques alhora, la sensació d'enrampades, la pèrdua de somni o la sensació de fatiga.
Tots ells són símptomes que «neixen del cervell», segons ha explicat en declaracions a EFE el cap del Servei de Neurologia de l'Hospital d'Albacete i professor en la Universitat de Castella-la Manxa, Tomás Segura.
Segons l'anterior estudi d'aquest equip de neuròlegs, publicat en la revista «Brain», el covid-19 és un virus neurotòxic perquè «afecta molt sovint al sistema nerviós, però no l'envaeix», ha explicat.
Per això, segons aquesta teoria el problema neurològic neix en la capacitat del virus per a deteriorar la barrerahematoencefálica, la manera natural d'aïllar i protegir el cervell, i no de la capacitat del coronavirus per a, per si mateix, envair i lesionar les neurones.
Per a confirmar la seva teoria, els professionals d'Albacete reclutaran a cent pacients afligits de «síndrome post-covid»i examinaran el seu líquid cefalorraquidi buscantbiomarcadoresque puguin demostrar si existeix actiu un procés d'inflamació, deneuro-degeneracióo de ruptura de la barrerahematoencefálica.
Així mateix, per a conèixer quina part del cervell és la principal responsable de les queixes del pacient realitzaran una ressonància magnètica especial, on podran observar característiques morfològiques més específiques.
També duran a terme un estudi neuropsicològic «molt complex», que mitjançant proves de destresa visual, verbal i manipulativa tractarà de cartografiar el cervell intentant situar el lloc exacte del seu mal funcionament.
«Evidentment a nosaltres ens agradaria trobar que el problema està en la zona que és més sensible immunitàriament, perquè això quadraria perfectament amb la nostra hipòtesi» ha assegurat Segura, qui també ha explicat que estudiaran a més si el virus es troba dins del cervell, encara que personalment no creu que sigui la causa dels problemes neurològics diferits dels pacients .
Els neuròlegs d'Albacete han qualificat a aquest virus com a neurotòxic, perquè encara que «és veritat que és molt agressiu per al cervell, no ho és perquè el propi virus envaeixi l'encèfal sinó perquè facilita que altres substàncies lesives, una vegada oberta la barrera, li facin el treball brut».
En ser preguntat per la quantitat de pacients que desenvolupen els símptomes que la Medicina ja denomina com a «Síndrome post-Covid-19», ha indicat que entre el 15 i 20 per cent de tots els pacients que van passar covid-19 presenten alguna simptomatologia mantinguda.
Ha precisat que la síndrome és a més molt variable en la seva forma de presentació, ja que hi ha persones que experimenten 17 o 18 símptomes, mentre que «unes altres solament et conten que no han recuperat l'olfacte».
A més, ha qualificat com a «sorprenent» que aquests símptomes es produeixin i afectin de la mateixa manera als pacients que van passar lacovidde manera greu que a aquells que van ser pacients lleus, per la qual cosa ha precisat que «la síndrome postcovidés sorprenent i s'imposa estudiar-ho millor i veure exactament de quina manera està pesant sobre la societat».
Així, ha explicat que en els pacients hospitalitzats hi ha «una relació molt clara amb la tempestacitoquinica», però per contra, entre els pacients que no van acudir a l'hospital perquè els seus símptomes eren lleus, només han trobat un nexe d'unió: «el sexe».
Per això ha apuntat que és «més fàcil» que es pateixi covid-19 persistent si s'és dona, alguna cosa que té a veure amb la resposta immune a llarg termini, a l'ésser la immunitat dels homes i les dones diferent.
«La resposta immune més lenta és la que possiblement està més alterada en les dones, i aquesta circumstància fa que el cervell no funcioni exactament com el feia abans, que es mostri una mica atordit», ha afirmat Segura.
Aquest equip de neuròlegs, biòlegs, radiòlegs i neuropsicòlegscastellanomanchegostractarà d'aportar una mica més de llum a un problema sanitari que Segura creu que «augmentarà molt en els pròxims mesos».