Els ressons d'un cometa estrellat en 1994 revelen noves dades sobre Júpiter

Un equip d'astrònoms ha mesurat per primera vegada, de manera directa, els poderosos vents estratosfèrics de Júpiter. Aquest mesurament ha estat possible després d'una nova anàlisi del rastre del cometaShoemaker-Levy9, que va impactar contra el gegant gasós en 1994 i encara continua llançant noves dades sobre el planeta.

Tradicionalment, els astrònoms han rastrejat els vents de l'atmosfera inferior de Júpiter en els núvols arremolinats de gas en moviment que donen forma a les seves distintives bandes vermelles i blanques. Així mateix, els investigadors també havien documentat prop dels pols del planeta les vívides resplendors conegudes com a aurores, que semblen estar associats amb forts vents en l'atmosfera superior de Júpiter.

No obstant això, fins ara mai havien pogut mesurar de manera directa els patrons dels vents que tenen lloc entre aquestes dues capes atmosfèriques, en l'estratosfera.

Allí, les bandes estretes de vent, conegudes pels científics com a dolls, bufen a una velocitat de fins a 400 metres per segon en latituds altes, la qual cosa equival a 1.440 quilòmetres per hora. Això és més del doble de les velocitats màximes de tempesta aconseguides en la Gran Taca Vermella de Júpiter i més del triple de la velocitat del vent mesura en els tornados més forts de la Terra.

«La nostra detecció indica que aquests dolls podrien comportar-se com un vòrtex gegant amb un diàmetre de fins a quatre vegades el de la Terra i uns 900 quilòmetres d'altura», ha explicat en un comunicatBilalBenmahi, del Laboratori d'Astrofísica de Bordeus (França) i coautor de l'estudi publicat enAstronomy&Astrophysics.

Per part seva, l'astrònomThibaultCavalié, també del Laboratori d'Astrofísica de Bordeus i encarregat de dirigir a l'equip investigador, sosté que «un vòrtex d'aquesta grandària seria una bèstia meteorològica única en el nostre sistema solar».

Segons informaScienceAlert, la mort del cometaShoemaker-Levy9 va ser un dels esdeveniments més espectaculars mai vists en el sistema solar. Encara que la roca gelada va ser destrossada per la immensa atracció gravitacional de Júpiter, els fragments van orbitar durant dos anys aquest planeta fins que al juliol de 1994 van xocar amb l'atmosfera.

L'impacte d'aquest cometa va agregar noves molècules que fins a aquest moment no eren presents en el planeta, com l'amoníac o el cianur d'hidrogen, aquesta última encara detectable en l'estratosferajoviana.

En aquest cas, l'equip investigador va utilitzar 42 de les 66 antenes d'alta precisió d'ÀNIMA, situades en el desert deAtacama(al nord de Xile), per a analitzar aquestes molècules de cianur d'hidrogen que s'han estat movent en l'estratosfera des de l'impacte deShoemaker-Levy9. Les dades d'ÀNIMA els van permetre mesurar l'efecte Doppler -petits canvis en la freqüència de la radiació emesa per les molècules- causat pels vents en aquesta regió del planeta.

«En mesurar aquest canvi, vam poder deduir la velocitat dels vents de manera molt similar a com es fa per a deduir la velocitat d'un tren que passa pel canvi en la freqüència del xiulet del tren», explica VincentHue, coautor de l'estudi i científic planetari de l'Institut de RecercaSouthwest, als EUA.

A més dels sorprenents vents polars, l'equip va utilitzar ÀNIMA per a confirmar, també per primera vegada, l'existència de forts ventsestratosféricosalrededorde l'equador del planeta mesurant directament la seva velocitat. Els dolls detectats en aquesta part del planeta tenen velocitats mitjanes d'uns 600 km/h.

SegonsCavalié, els resultats obtinguts «obren una nova finestra per a l'estudi de les regions de Júpiter amb aurores, una cosa realment inesperada fa tan sols uns mesos», ha conclòs.