Societat
Polítics, els líders d'opinió pitjor valorats per a informar sobre la covid
La credibilitat dels polítics disminueix quan s'expressen a Twitter
Els polítics són els líders d'opinió pitjor valorats pels usuaris de Twitter a l'hora d'informar sobre la covid-19, segons un estudi que ha dut a terme la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
L'estudi 'Anàlisi de la credibilitat de la informació en Twitter segons la tipologia de líder d'opinió, en el context del Covid-19', l'ha desenvolupat la Càtedra Ideograma-UPF de Comunicació Política i Democràcia de la UPF.
Segons aquesta universitat, s'ha triat Twitter perquè les converses digitals que es generen «estan molt relacionades amb temes de caràcter informatiu i amb els debats polítics, i el seu ús està molt generalitzat en el món del periodisme».
L'estudi avalua la credibilitat de 5 tipus de líder d'opinió que els investigadors han identificat en aquesta xarxa social quan es transmeten informacions sobre la pandèmia i que són polítics, famosos, experts, mitjans de comunicació i ciutadans anònims.
Per a l'estudi, es va dur a terme una enquesta a una mostra de 2.041 individus d'Espanya representatius quant a sexe, gènere i origen geogràfic entre els dies 27 i 30 de juliol de 2020.
Alejandro Sanz,Rosalía, Fernando Alonso i Ferran Adrià són els famosos seleccionats perquè «pertanyen a diferents gèneres, edats i àmbits professionals».
Els polítics estudiats van ser Pablo Casado, Pablo Iglesias, Pedro Sánchez i Santiago Abascal en representar «les 4 tendències ideològiques majoritàries en el panorama polític espanyol».
S'han estudiat els mitjans eldiario.es, l'Espanyol, El País i El Mundo perquè 2 són edició en paper i 2 són digitals i per la seva diferent tendència política, segons l'informe.
Pel que fa als experts, s'ha triat a AntoniTrilla, RaquelYotti, Miguel Hernán i Miguel Otero perquè pertanyen a diferents àmbits del coneixement com l'epidemiologia, salut, cardiologia, i l'economia.
Finalment, s'ha inclòs un paquet de tuits de ciutadans anònims, sense cap vinculació a ideologies ni a oficis que impliquin autoritat en l'àmbit sanitari.
En una escala deLikert1-5, l'estudi assenyala els següents nivells de credibilitat: Experts (3,195), Mitjans de comunicació (3,150), Ciutadans (2,963), Famosos (2,983) i Polítics (2,737).
Per gèneres, homes i dones suspenen la credibilitat dels tuits generats per polítics, i elles concedeixen menor credibilitat als ciutadans i més a les diferents tipologies de líders d'opinió que els homes, que suspenen als famosos.
En termes generals, les persones de més edat -BabyBoomers(1949-1968), amb un 3,153, iSilentGeneration(1930-1948), amb el 3,403- atorguen més credibilitat a tota mena de líders d'opinió en Twitter que altres generacions.
ElsMillennials(1981-1993), amb un 2,861, i la Generació X (1969-1980), amb un 2,874, són les persones que mostren nivells més baixos de credibilitat, mentre que elsCentennials(1994-2010), amb un 3,007, mostren uns nivells de confiança més alts que els dos grups anteriors, malgrat ser més joves.
L'estudi també conclou que en major mesura que en altres generadors d'opinió, la credibilitat dels polítics disminueix quan s'expressen a Twitter enfront de quan apareixen en mitjans de comunicació digitals.
Per contra, els experts desperten major credibilitat a Twitter i no quan apareixen com a fonts en la informació en premsa digital.