Els experts constaten dificultats emocionals de molts infants per la pandèmia com la por a contagiar la família
Psicòlegs i pediatres observen canvis i regressions però remarquen que això demostra que estan connectats a la realitat
«No ens ha d'alertar molt. El que diuen aquests estudis és que les criatures viuen i perceben la mateixa realitat que nosaltres. És normal que també hi reaccionin», observa el coordinador del Comitè d'Infància i Adolescència del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC). «Els infants són molt permeable a les situacions familiars. Si la família està angoixada, és difícil que no es traslladi a les criatures», recalca.
El pediatra d'atenció primària Pepe Serrano assenyala que reben amb més freqüència consultes per alteracions del comportament dels infants però, en la mateixa línia, puntualitza que no es tracta d'una situació «punyent».
«Els infants més petits, sobretot en edat preescolar, tenen una capacitat d'adaptació tremenda. Porten amb orgull la mascareta amb el dibuix dels seus herois o van buscant el gel hidroalcohòlic allà on van. D'una banda, ho tenen molt assumit i, de l'altra, no hem d'oblidar que una part important de la seva vida l'han desenvolupada en aquest context», diu Serrano a l'ACN.
Pors, dificultats en les rutines o regressions
Aquestes reaccions emocionals a la pandèmia es tradueixen en més apatia; infants que ploren més sovint; que no gaudeixen tant del joc; tenen més dificultats per a les rutines, com trastorns del son, o conductes més regressives. «Els més petits expressen les reaccions d'una manera més corporalitzada», destaca Ballescà.
«Una de les situacions que més estem veient són dificultats per sortir al carrer o anar a l'escola, però no només per contagiar-se ells, sinó que hi ha petits que són perfectament conscients que poden ser agents transmissors del virus a casa i això és el que realment els espanta», exposa Ballescà, que és psicòleg de l'Hospital Sagrat Cor de Martorell, al Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ).
Per la seva banda, el pediatra indica que a les consultes estan veient un lleuger augment de casos d'ansietat; de rebel·lia; d'abusos de noves tecnologies i d'algunes regressions en el desenvolupament, que sovint són la forma que tenen els infants d'adaptar-se als processos complicats. Per exemple, infants que ja es contenien el pipí i que, de sobte, se'ls escapa.
Motiu de consulta
«Els infants tenen una capacitat d'adaptar-se a les circumstàncies molt gran, però l'adaptació no és gratuïta i de vegades genera problemes. Si la criatura té prou recursos personals o familiars per resoldre-ho, fantàstic, però hi ha moments en què de vegades pot no ser així i aleshores es pot necessitar ajuda», diu Ballescà.
Quan es produeixen diverses dificultats emocionals, amb intensitat i en diversos àmbits, per exemple, a casa, a l'escola i a casa els avis, això pot motivar una consulta, indica aquest psicòleg infantil. Aquestes dificultats poden veure's reflectides en «un malestar generalitzat en les interaccions; quan un infant plora excessivament; no dorm bé; no es relaciona correctament; baixa el rendiment escolar o quan les pors no es maneguen de forma adequada amb els recursos propis o familiars; conductes regressives o enganxament als videojocs».
El doctor Serrano explica que intenten ajudar les famílies que els consulten per aquests canvis: «Tot i que segurament no són trastorns profunds o que es cronificaran, mentre duren, les famílies estan amoïnades. Si nosaltres podem oferir algunes eines d'ajuda per solucionar o apaivagar la situació, benvingut sigui».
Serrano, membre de la junta directiva de la Societat Catalana de Pediatria (SCP), recomana a les famílies potenciar la comunicació positiva, però sense amagar la realitat o enganyar els infants, i també treballar les rutines, com les del son, en el menjar, el joc, l'estudi o fer exercici.
Augment de problemes psicopatològics
A banda d'aquetes reaccions emocionals generalitzades dels més petits a la pandèmia, els experts estan notant també un augment dels trastorns en els infants, és a dir, casos amb simptomatologia clínicament significativa.
«En edat escolar, comencem a veure alguns problemes amb més freqüència, sobretot en infants que ja tenien algun tipus de patologia o especial vulnerabilitat en l'esfera psicosocial o del desenvolupament o en la socioeconòmica», adverteix el pediatra.
El psicòleg coincideix que aquests infants podien tenir abans de la pandèmia certa vulnerabilitat a desenvolupar un problema de salut mental i que «els sotracs dels darrers mesos els han acabat de minar la seva capacitat de resposta o la de les seves famílies».
«S'està percebent molt a nivell públic, amb un augment important de la demanda», explica Ballescà, que assenyala que un altre motiu darrere d'aquest increment és que sobretot durant els primers mesos de la pandèmia l'accés als pediatres i metges de família va quedar molt restringit.