Els militars birmans deslliguen una matança de civils, inclosos nens: ja hi ha més de 400 morts

En un 'dia de deshonra', les autoritats militars de Birmània (Myanmar) van deslligar aquest dissabte una matança de desenes de civils, inclosos tres nens, durant la brutal repressió de les protestes antijunta en les quals el recompte de morts ascendeix a 91, segons el mitjà local MyanmarNow, encara que altres fonts parlen fins i tot de 400 víctimes.

Es tracta del dia més sagnant des del cop d'estat del passat 1 de febrer liderat pel cap de l'Exèrcit i de la junta militar,MinAungHlaing, que aquest dissabte va presidir una desfilada castrense amb motiu del Dia de les Forces Armades en la capital,Naipiyidó.

Segons el recompte de MyanmarNow, les morts van ocórrer durant manifestacions celebrades en unes quaranta ciutats en regions i estats com Yangon,Mandalay,Sagaing,Bago,Magwe,TanintharyiiKachin.

La xifra total de víctimes mortals, que fins al divendres ascendia a almenys 328, superaria ja els 400 morts.

Malgrat la repressió amb gasos lacrimògens i munició de goma i real, milers de birmans van tornar a desafiar als militars i policies amb escenes esgarrifoses que es podien seguir gairebé en directe en les xarxes socials.

En un vídeo captat per una càmera de seguretat, els soldats disparen sense haver estat provocats contra una motocicleta en un lloc on no hi havia protestes i s'emporten a un dels seus ocupants ferit, mentre altres dos fugen corrent.

En un altre vídeo esquinçador, un pare crida desconsolat que han matat al seu fill petit mentre el porta en braços dins d'un cotxe.

Disparar al cap

Els soldats i la policia han complert amb l'amenaça que es va emetre la televisió i ràdio estatals: que dispararien als manifestants per l'esquena i al cap.

De fet, la majoria dels morts en les manifestacions des de principis de febrer són per trets, molts d'ells al cap.

Aquest matí el cap colpista de la junta militar,MinAungHlaing, va presidir la desfilada enNaipyidó, per a commemorar el Dia de la Forces Armades, encara que molts manifestants parlen del «dia contra la dictadura militar» i «dia de deshonra».

El general colpista asseguro que la seva missió és «defensar la democràcia» i va prometre celebrar eleccions sense precisar una data concreta.

Segons el mitjà ÀsiaNikkei, Rússia, la Xina, l'Índia, el Pakistan, Bangladesh, Vietnam, Laos i Tailàndia van enviar a representants a la desfilada castrense.

«Rússia és un gran amic», va dir en un discursMinAungHlaingdavant la presència del viceministre de Defensa rus, AlexanderFormin.

La gran majoria dels països han boicotejat l'esdeveniment i fins i tot algunes ambaixades, inclosa l'espanyola, han substituït la foto de portada de les seves pàgines en Facebook pel color negre en senyal de duel.

Dia de terror i deshonor

«Aquest 76 aniversari del Dia de les Forces Armades de Birmània quedarà gravat com el dia del terror i el deshonor. La matança de civils desarmats, inclosos nens, és indefensable», va expressar en un comunicat la Delegació al país de la Unió Europea (UE), que va demanar la fi de la violència i la restauració de la democràcia.

L'Ambaixada britànica també va criticar enTwitera la junta militar en acusar-la de dur a terme «execucions extrajudicials» en el mateix Dia de les Forces Armades.

També l'Ambaixada estatunidenca es va sumar a les crítiques, en acusar els policies i soldats de «assassinar» a civils, inclosos nens, als quals ha jurat defensar.

«Els birmans han parlat clarament: no volen viure sota un règim militar. Exigim la fi immediata de la violència i la restauració del Govern triat democràticament», va precisar la delegació nord-americana en Facebook.

Les autoritats porten disparant a manifestants diàriament gairebé dos mesos, malgrat les dures condemnes de l'ONU, així com de la Unió Europea i països com els Estats Units i el Regne Unit, que han aprovat sancions contra els líders castrenses i els seus conglomerats econòmics.

Els militars van prendre el poder amb l'excusa d'un suposat frau electoral en els comicis del novembre passat, en els quals va arrasar el partit de la líder deposada inobelde la pau, AungSanSuuKyi, i que van ser declarats legítims pels observadors internacionals.

Des del cop, la junta militar ha detingut a més de 3.000 persones, inclosa SuuKyii gran part del seu Govern, els qui es troben en la seva majoria incomunicats.