La conversa en un autobús que va salvar centenars de milers de vides pel coronavirus
L'assaig clínic Recovery va ser dissenyat pel professor Martin Landray i Jeremy Farrar, director de Wellcome Trust
La conversa en un autobús que va salvar centenars de milers de vides pel coronavirus
En els primers compassos de la pandèmia del coronavirus, fa ara un any, un estudi clínic anomenatRecovery(RandomEvaluationofCovid-19Therapyo Avaluació aleatòria de teràpies per a Covid-19) va consistir a provar medicaments que ja existien en pacients infectats pel coronavirus i estudiar si aquests tenien un efecte sobre la malaltia. Aquest estudi va servir perquè se salvessin centenars de milers de vides.
Un reportatge de la BBC, es revela com va néixer aquest estudi clínic. Tot va començar en l'autobús número 18 a Londres, on dos passatgers es van embardissar en una conversa que va resultar en l'estudi.
Els interlocutors eren el professor MartinLandray, metge i dissenyador d'assajos de fàrmacs a gran escala, i JeremyFarrar, director deWellcomeTrust, un dels majors organismes de finançament per a recerca mèdica del món.
Era el 9 de març de 2020 i tots dos discutien sobre les notícies sobre la pandèmia que procedia d'Itàlia. Estaven d'acord que abans o després, la pandèmia arribaria al Regne Unit.
«El que acordem en aquest viatge amb autobús va ser que el tsunami arribaria en un parell de setmanes i havíem de tenir un assaig en funcionament en dues setmanes», va dirLandray. «Nou dies després, es va inscriure al primer pacient, i l'any que va passar ha estat extraordinari», va prosseguir en declaracions a la BBC.
JeremyFarrares va posar en contacte amb el professor PeterHorby, un expert en malalties noves. «Per a mi era bastant clar que hi havia un problema que podria sortir-se de control si no anàvem amb compte», va dirHorbya la BBC.
El seu èxit es va basar en quatre claus: l'estudi es va posar en marxa ràpidament; en segon lloc, era gran, perquè involucrava a tots els hospitals de pacients greus i a un de cada 10 pacients ambCovidal Regne Unit; en tercer lloc, els pacients van ser assignats a l'atzar per a rebre atenció estàndard o un medicament experimental; i en quart lloc, va ser un estudi molt simple.
«Les sales estaven abarrotades, els metges estaven aclaparats amb pacients malalts. Perquè un assaig clínic funcioni, aquest no pot interferir amb l'atenció mèdica», va dirRahaWest, metge de l'UCI enBuckingamshire, on va dirigir l'assaig.
Un dels primers desafiaments de l'estudi va ser decidir quins medicaments anaven a emprar-se.HorbyiLandrayvan seleccionar els més prometedors per a malalties similars o els que havien sorgit de les poques recerques que hi havia sobre la Covid-19 en aquells dies.
Si el pacient volia participar, el seu metge seleccionava quins medicaments dels proposats eren segurs segons l'historial mèdic del pacient, i un programa informàtic decidiria quins medicaments s'havien d'administrar.
La dexametasona, un esteroide barat que ja s'havia utilitzat en infeccions respiratòries, va donar bons resultats: el fàrmac va reduir la possibilitat de morir en aproximadament un terç.
Ara s'estima que tan sols la dexametasona ha salvat centenars de milers de vides, encara que possiblement la xifra real és de més d'un milió. I no és l'únic medicament que ho ha fet. Eltocilizumabtambé va salvar vides.
Per contra, va haver-hi altres medicaments que van fracassar: lahidroxicloroquina, la combinació delopinavir/ritonaviri l'antibiòticazitromicinavan demostrar que no servien per a res.