Defensors de sanitat pública urgeixen a augmentar personal d'Atenció Primària

La Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (Fadsp)ha cridat l'atenció sobre la situació en la qual es troba l'Atenció Primària (AP) i ha considerat urgent reforçar ja els seus recursos humans amb la meitat del pressupost que Sanitat li ha assignat per a enguany.

En una anàlisi sobre la situació de l'AP en l'epidèmia i les mesures per a intentar solucionar-la, la federació proposa que almenys un 50% de la partida de 1.088 milions dedicada a ella es destini per a personal i la resta per a infraestructures i dotació dels centres de salut.

En concret, per a la federació, amb la partida de personal s'haurien de contractar 2.000 professionals de medicina de família i pediatria, 4.000 d'infermeria, 1.000 de treball social, 2.000 auxiliars administratius i altres punts treballadors de les unitats de suport.

La distribució entre les comunitats autònomes es realitzaria de manera immediata, abans del 30 de maig de 2021, d'acord en principi amb el criteri de població assignada pel Sistema Nacional de Salut, encara que després s'elaborin criteris més ajustats per a la distribució de recursos humans.

Totes aquestes contractacions d'almenys un any les haurien de fer les autonomies amb els fons que les hi transfereixin i haurien de tenir caràcter estatutari.

Aquesta és una de les mesures que proposa la federació per a reforçar l'AP, que arrossega -diu- les conseqüències de les retallades de personal aplicats i de l'obsolescència d'un model «incapaç de respondre a les necessitats socials i a les expectatives professionals».

Una AP, que en aquests moments, a més, ha estat relegada a un «paper subaltern», ja que la seva activitat «està subordinada a l'hospitalària», quan al seu judici hauria d'estar en el focus de la lluita contra la pandèmia.

Per a laFADSP, l'AP hauria de tenir una paper essencial per a fer front als reptes d'una epidèmia relacionada amb les condicions mediambientals, els desplaçament poblacionals, les relacions socials, la situació de pobresa i marginalitat de molts grups socials i sobretot de les condicions en les residencia de majors.

A més, denuncien que, «amb l'excusa d'evitar contagis i a conseqüència de la falta de personal, insuficiències de locals, escassetat de personal administratiu i sobretot les importants deficiències de gestió, s'hagin aixecat barreres d'accés als centres de salut».

«S'ha substituït bona part de la consulta presencial per la telefònica, s'han generat llises d'espera per a consultes presencials i fins i tot telefòniques», afegeix la federació que considera s'estan deteriorant dels valors fonamentals de l'AP.

Les dificultats per al seu accés, segons la federació, estan provocant descontentament en la població i està fent que part dels ciutadans estiguin recorrent a les urgències hospitalàries i al sector privat per a rebre una assistència que se li nega o dificulta en la pública.

Per això, els defensors de la sanitat pública creuen que cal canviar el rumb de l'AP: incrementar el seu pressupost, acabar amb els dèficit de personal, ampliar els equips amb noves categories professionals, «desmedicalizarla»i recuperar els centres de salut tancats (des de 2015 s'han clausurat 250), entre altres mesures.