Alemanya reinstaura el servei militar, però serà voluntari i en part es farà a distància

L'exèrcit alemany disposarà d'un nou servei militar, en format reduït i voluntari, denominat de «defensa de la pàtria» i l'objectiu de la qual és reforçar a les forces armades davant crisis puntuals, catàstrofes naturals o mediambientals.

El servei constarà d'un període d'instrucció militar curt -set mesos-, després de la qual cosa els seus membres quedaran en situació de reservistes per un període de sis anys, va anunciar la ministra de Defensa, Annegret Kramp-Karrenbauer.

«El terme defensa de la pàtria ha d'entendre's en el seu sentit ampli, com ho té la paraula pàtria», va indicar la ministra. És a dir, desproveït de «connotacions nacionalistes» i com a expressió d'un «exèrcit integrat en una societat democràtica, com és l'alemanya», va afegir.

L'objectiu d'aquest servei militar voluntari -al qual s'incorporaran un miler de joves, en la seva primera promoció- és «complementar» a les forces armades en situacions determinades, sempre dins del país, i no es contempla la seva participació en missions internacionals.

El servei es denominarà 'Un any per a Alemanya' i la seva instrucció constarà de dues parts -una presencial i una altra a distància, per a fer-la plenament compatible amb estudis o activitat laboral. La idea és que els interessats s'incorporin a aquest en un «any pont», entre la fi de la formació educativa i l'inici de la vida laboral.

El servei militar obligatori va quedar formalment suspès a Alemanya l'1 de juliol de 2011, a partir d'una decisió del segon Executiu liderat per la canceller Angela Merkel i després d'un llarg procés de discussió interna entre el seu bloc conservador.

El pas a un exèrcit professional va estar envoltat en una certa polèmica, ja que fins llavors es considerava que les forces armades han d'estar ancorades en el conjunt de la societat i representar a totes les seves capes socials.

Els contraris a la seva suspensió argumentaven que un exèrcit professional implicava el risc d'atreure a les seves files a ultradretanes o fanàtics de les armes, ansiosos de rebre instrucció militar.

La reforma va comportar una reducció gradual del contingent, en aquells dies en 240.000 soldats, fins als actuals 170.000 efectius, xifra que ha anat progressivament en descens en els últims anys.