Fingeixen les seqüeles d'un accident laboral per tal d'aconseguir la incapacitat

Els fets que s'han començat a jutjat aquest dimecres es remunten al 6 de maig del 2005 quan l'ara acusat va caure d'una alçada de dos metres mentre treballava en una obra en una urbanització de Sils. Com a conseqüència de l'accident, va patir diverses lesions i posteriorment es va haver de sotmetre a una intervenció per extirpar-li un hematoma subdural bilateral.

La fiscalia sosté que a partir d'aquest moment –i amb l'ajuda de la seva dona, també acusada- va exagerar les lesions i les seqüeles que patia per poder aconseguir beneficis. Per això, segons la fiscalia, des del 2005 i fins al 2012, l'acusat va acudir fins a sis vegades al Santa Caterina queixant-se de diverses dolències. Allà se li va diagnosticar un «deteriorament cognitiu i funcional moderat greu amb alteracions conductuals associades» que l'incapacitaven per a qualsevol activitat laboral però també per tenir cura d'ell mateix.

El juliol del 2006 l'acusat va interposar una demanda social contra l'empresa on treballava, la mútua i la Seguretat Social per aconseguir la invalidesa total però el Jutjat Social 2 de Girona li va desestimar i, a més, li va imposar una multa perquè durant el judici va quedar «provat» que l'acusat duia «una vida normal».

Només uns mesos abans, el maig del mateix any, va interposar una altra demanda social contra l'empresa i la mútua reclamant una indemnització i que va donar lloc a un procés tramitat pel Jutjat Social 1 de Girona. L'any 2012 es va notificar l'acta de conciliació i a principis del 2013 l'acusat va demanar ampliar-la reclamant més de 500.000 euros per un suposat «agreujament de les seqüeles». El judici, però, va quedar suspès per la tramitació de diligències d'investigació.

En paral·lel, a mitjans del 2006, el Jutjat d'Instrucció 3 de Santa Coloma de Farners va iniciar diligències prèvies en les quals l'acusat es personava com a acusació particular demandant l'empresa per un delicte contra els treballadors.

El periple judicial, però, no acaba aquí. L'any 2011 i en aquesta ocasió per via administrativa davant de la Seguretat Social, l'acusat va reclamar la invalidesa permanent absoluta al·legant les mateixes seqüeles que en l'anterior procediment. En aquest, però, segons recull l'escrit de la fiscalia, via resolució administrativa se li va reconèixer la invalidesa absoluta amb una pensió de 1.375 euros mensuals. Com a conseqüència d'aquest reconeixement, l'acusat va rebre de la Seguretat Social 14.392,81 euros l'any 2011; 16.967,40 euros l'any 2012; 17.137,08 l'any 2013 i 11.394,72 euros l'any 2014. Un total de 59.892 euros.

A principis del 2012, la Secció d'Incapaços de la Fiscalia de Girona va obrir diligències informatives promovent la incapacitat de l'acusat. El va visitar una forense, que va examinar el seu historial clínic i «sense rebre la sentència del 2007», es va pronunciar en el mateix sentit que els informes mèdics anteriors. En concret, que tenia un alt grau de dependència, deteriorament de les funcions cognitives i funcionals, que necessitava un bastó, que estava desorientat i que tenia dificultats per expressar-se.

Arran de l'informe i després d'un nou examen forense, el jutjat de Primera Instància 2 de Santa Coloma de Farners li va concedir la incapacitat i va designar com a tutora la seva dona.

Ara, però, la parella s'ha assegut a la banqueta dels acusats de l'Audiència de Girona. Perquè la fiscalia els acusa d'haver fingit les seqüeles amb l'objectiu, precisament, d'aconseguir la incapacitat. Al seu escrit de conclusions provisionals, el ministeri públic considera que el processat, que «duia una vida normal», va exagerar i, amb connivència de la seva dona, va aconseguir el seu objectiu; és a dir, que se li concedís la incapacitat.

Durant el judici, l'acusat ha contestat les preguntes de la fiscal amb respostes totalment inconnexes i, fins i tot, s'ha posat a plorar recordant el seu fill. De fet, la defensa –que ha declinat interrogar-lo- ha assegurat que estava «manifestament incapacitat» i «absent» i que aquesta situació el deixava en «indefensió» per ser jutjat. Al tràmit de qüestions prèvies, també ha al·legat prescripció dels fets, vulneració del dret a la intimitat per diverses gravacions, del dret a la tutela judicial efectiva i ha negat que simulessin les seqüeles.

Tant la fiscal com el jutge, però, consideren que la incapacitat de l'acusat és «precisament» la qüestió de fons del judici i que durant les sessions, que s'allargaran almenys fins dijous, s'haurà de provar si realment pateix les seqüeles que diu tenir o bé ho està simulant.

Durant l'interrogatori, la seva dona –i també acusada- ha reiterat la versió del processat i ha assegurat a preguntes de la fiscalia que després de tenir l'accident i de l'operació patia molts dolors i que va anar a pitjor. També ha dit que no es podia valdre per ell mateix, que necessitava un bastó, que no podia conduir i ni tant sols mantenir una conversa coherent.

Diversos videos contraduien la versió dels acusats

Malgrat això, durant el judici s'han visionat diversos vídeos on s'ha pogut veure l'acusat –a qui inicialment la seva dona deia no reconèixer- fent vida normal. En algunes ocasions, amb bastó però caminant sense ajuda i, en d'altres, en un bar, comprant, fumant o mantenint una conversa.

La fiscalia considera que els fets són constitutius d'un delicte d'estafa continuat i d'un delicte d'estafa processal continuada. A l'acusat el considera autor i a l'acusada cooperadora necessària. Per a cadascun d'ells, demana 12 anys de presó -6 per cada delicte- i una multa de 3.600 euros. En matèria de responsabilitat civil, reclama una indemnització conjunta a la Seguretat Social de 59.892,01 euros per les «quantitats indegudament rebudes».

La defensa, en canvi, considera que no hi ha hagut cap mena de delicte i demana l'absolució dels acusats.