Científics alemanys descobreixen la causa dels trombes relacionats amb la vacuna de AstraZeneca

Un equip d'investigadors de la Universitat deGreifswald, a Alemanya, han trobat l'explicació als casos de trombes i problemes de coagulació registrats en algunes persones que van rebre la vacuna deAstraZenecacontra el coronavirus.

«Sabem què fer: com diagnosticar-ho i com tractar-ho», ha assegurat en un article publicat enScienceAndreasGreinacher, l'especialista en coagulació que ha dirigit l'estudi, publicat de manera preliminar enResearchSquare.

Les informacions sobre episodis de trombes registrats en desenes de persones després d'haver rebut la vacuna deAstraZenecava provocar que alguns països europeus suspenguessin la vacunació amb les seves dosis. La majoria la van reprendre -entre ells Espanya- després que l'Agència Europea de Medicaments (EMA)indiqués que els beneficis d'aquesta vacuna superen qualsevol risc, si bé aquest organisme continua investigant els casos detectats.

Segons han explicat els investigadors, aquests episodis de trombes han estat batejats amb el nom de síndrome detrombocitopeniaimmunitàriaprotrombóticainduïda per la vacuna (VIPIT), i tenen lloc després d'una «combinació molt inusual de símptomes»: coàguls sanguinis generalitzats i un recompte baix de plaquetes, a vegades amb sagnat. Aquesta combinació «s'assembla a un efecte secundari poc comú de l'heparina, un anticoagulant anomenattrombocitopeniainduïda per heparina (HIT)», expliquen.

La troballa publicada perGreinacheri el seu equip està sent tingut en compte a Alemanya i Països Baixos, on diverses societats mèdiques han lloat aquest descobriment i han instat els seus membres a conèixer més a fons aquesta síndrome.

El seu descobriment

ElVIPITes va descobrir per primera vegada el passat el 27 de febrer, quan l'hematòloga de la Universitat Mèdica de VienaSabineEichingeres va enfrontar a un cas poc habitual: una infermera de 49 anys havia estat traslladada al seu hospital amb nàusees, malestar estomacal, les plaquetes baixes i trombosis (coàguls de sang) en les venes de l'abdomen.

La pacient va morir l'endemà, però el seu cas va deixar a l'hematòloga pensant, ja que les plaquetes, també conegudes com a trombòcits, ajuden a formar coàguls de sang, per la qual cosa els nivells baixos generalment provoquen sagnat, no coagulació. Aquesta combinació inusual és a més un efecte secundari de l'heparina denominatHIT(trombocitopeniainduïda per heparina).

Segons explica l'article deScience, aquest fàrmac, l'heparina, s'uneix a una proteïna anomenada factor plaquetari 4 (PF4), formant un complex. Per raons que es desconeixen, algunes persones produeixen anticossos contra aquest complex, la qual cosa provoca una reacció de coagulació fora de control, sostenen.

La pacient que havia tractatEichingerno havia rebut heparina, però sí una injecció de la vacuna deAstraZenecacinc dies abans que comencessin els símptomes, per la qual cosa l'hematòloga va pensar que podia ser «algun tipus de reacció immunitària» i va compartir les seves troballes ambGreinacher.

«Les coses van començar a succeir de manera ràpida», indicaEichinger, després que diversos països reportessin casos similars després de l'ús de la vacuna deAstraZeneca. L'equip deGreinacherva analitzar les mostres de vuit pacients, tots ells amb les plaquetes baixes i una coagulació inusual. En quatre d'ells, els investigadors també van trobar evidència d'anticossos contra la proteïna PF4, un segell distintiu deHIT.

L'especialista en malalties infeccioses Oriol Mitjà ha resumit en Twitter aquesta troballa que explicaria els trastorns de coagulació després de rebre la vacuna deAstraZeneca. Segons explica, aquests casos «ocorren en 1 entre 1 milió» i «ho induiria una activació de les plaquetes que formarien trombes». Segons l'expert, «s'ha d'identificar aviat i tractar amb immunoglobulines endovenoses».

Tractament

Tal com explicaMitjà, «els metges poden identificar i tractar elVIPIT»de la següent manera: identificant primer a «pacients amb mal de cap o símptomes neurològics» després d'haver rebut la vacuna, i tractant «amb immunoglobulines (IVIG)i anticoagulants no-heparínicos(inhibidors anti-Xa)».

Encara queGreinachersosté que encara es necessiten més dades que expliquin aquestes reaccions, considera crucial alertar als metges sobre ella: «Quan es reconeix a temps,HITes pot tractar amb immunoglobulines (anticossos inespecífics de donants de sang) que ajuden a frenar l'activació plaquetària. Els anticoagulants sense heparina poden ajudar a dissoldre els coàguls.VIPITha de tractar-se de manera similar», apuntaGreinacher.

Segons indica enScience, existeix almenys un cas en el qual un metge va decidir aplicar aquests consells i el pacient es va recuperar.