Medicaments habituals amb més efectes secundaris que la vacuna de AstraZeneca: ibuprofeno, paracetamol...

Malgrat que els experts ho diuen una vegada i una altra, existeix en l'opinió pública una certa por a la vacuna contra el coronavirus desenvolupada per la farmacèutica anglo-suecaAstraZeneca. Però les dades són tossudes. Els riscos són molt petits i són innombrables els exemples de medicaments d'ús comú que tenen més efectes secundaris que aquesta vacuna.

Segons la fitxa tècnica actualitzada per laEMA, la vacuna deAstraZenecapodria registrar entre 1 i 4 casos de trombosis per cada milió de vacunats (en termes percentuals, entre 0,0001 i 0,0004%).

Aquest risc és molt de menor que el que es deriva del paracetamol d'un gram (0,01%) o d'un anticoagulant, l'heparina, amb un possible afectat amb trombosi per cada 100 pacients (l'1%).

I molt major és el risc de trombosi si estàs infectat de Covid-19: el risc de trombosi és del 25% si entres en l'UCI, del 5% si estàs hospitalitzat i de l'1% si és una infecció lleu, segons dades de la Societat Espanyola de Trombosi i Hemostàsia (SETH).

En general, aquests medicaments habituals, que es troben en qualsevol casa, tenen més efectes secundaris que la vacuna deAstraZeneca. Els efectes secundaris més freqüents de la vacuna de l'empresa anglo-sueca és dolor en el lloc de la burxada, fatiga, dolor muscular, esgarrifances i/o nàusees.

Com a freqüents es recullen vòmits, diarrea o febre superior als 38 °C. I com menys freqüents, falta d'apetit, sudoració excessiva o ganglis limfàtics engrandits.

Ibuprofè

En canvi, un medicament tan habitual com elibuprofè de 600 mil·ligrams presenta una enorme llista de possibles efectes secundaris: úlceres pèptiques, hemorràgies digestives, perforacions (en alguns casos mortals), nàusees, vòmits, diarrea, flatulència, restrenyiment, cremor d'estómac, dolor abdominal, sang en femta,aftasbucals, empitjorament de colitis ulcerosa i malaltia deCrohn. I això només els gastrointestinals.

Elibuprofè pot associar-se amb un moderat augment de risc de sofrir un infart de miocardi o cerebral. També presenta possibles efectes secundaris cutanis, del sistema immunològic, del sistema nerviós central, psiquiàtrics, auditius, oculars, sanguinis, renals, hepàtics i reaccions al·lèrgiques.

Paracetamol

El paracetamol, per part seva, pot presentar efectes secundaris com a malestar, baixada de la tensió i augment dels nivells detransaminasasen sang (els rars), malalties del ronyó, orina tèrbola, reaccions cutànies greus, dermatitis al·lèrgica, icterícia, alteracions sanguínies i hipoglucèmia (molt rar).

Aspirina

I l'aspirina? La llista és també llarga: Trastorns gastrointestinals, com a úlcera d'estómac, úlcera d'intestí, sagnat gastrointestinal, dolor de l'abdomen, digestió pesada, cremor, acidesa, molèsties gàstriques, nàusees i vòmits; trastorns respiratoris, com a dificultat per a respirar (asma, espasme bronquial), congestió nasal i rinitis; urticària, erupcions cutànies,angioedema(inflamació i inflor que afecta la cara, llavis, boca, llengua o gola, que pot causar dificultat en empassar o respirar) i picor, entre altres.

Omeprazol

En el cas delomeprazol, el famós protector d'estómac, els efectes poden ser mal de cap, efectes a l'estómac o l'intestí com a diarrea, mal de panxa, restrenyiment i gasos (flatulència), nàusees o vòmits i pòlips benignes en l'estómac. I aquests afecten un 10% dels pacients.

Uns altres més greus són inflor dels peus i els turmells, trastorns del somni (insomni), mareig, sensació de formigueig, somnolència, sensació que tot dóna voltes (vertigen), alteracions de les anàlisis de sang que serveixen per a comprovar el funcionament del fetge, erupció en la pell,habonesi picors o sensació de malestar general i falta d'energia.

Més greus són uns altres com a agressivitat, al·lucinacions, insuficiència hepàtica, inflamació del cervell o febre alta. Aquests efectes secundaris es presenten en un de cada 10.000 casos, que continuen sent més probables que els trombes deAstraZeneca.

L'opinió dels experts

El vocal de la Societat Espanyola d'Hematologia i Hemoteràpia (SEHH), RamónLecumberri, que ha demanat «tranquil·litat» perquè «estem parlant» d'un nombre de casos adversos «veritablement baix» i la vacuna «és efectiva».

«El risc-benefici és clarament favorable en tots els grups d'edat, fins i tot en joves», asseguraLecumberri, que en aquest sentit considera que el límit dels 60 anys cap avall per a no administrar la vacuna a Espanya «va mes allà de l'evidència».

Des de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), el seu president, José MiguelLáinez,coincideix en el mateix missatge i és que el nombre d'episodis en el cas dels trombes cerebrals venosos és de 62 en una població de milions de persones vacunades.

«La freqüència afortunadament és molt baixa», ressaltaLainez, que explica que els sins cerebrals són com les venes per les quals la sang surt del cervell: «la sang entra per les caròtides i surt per les jugulars i hi ha uns canals que amb com els de desguàs de la sang del cervell i aquests són els sins venós i aquí és on es produeixen les trombosis en aquests casos», explica.Es tracta d'una patologia molt rara deictusque suposa menys del 0,5% delsictustotals, amb el quela incidència «és baixeta».