Una de les vacunes espanyoles contra la covid podria iniciar els assajos clínics abans de l'estiu
El fàrmac desenvolupat pel CSIC ha mostrat una protecció del 100% en ratolins
El 80% de les persones dels països pobres no rebran la vacuna contra la covid-19 aquest any
Una de les tres vacunes contra lacovidque des de fa un any desenvolupa el CSIC, basada en una variant de la qual s'utilitza per a erradicar la verola, podria començar els seus assajos clínics abans de l'estiu, ha anunciat aquest divendres a Efe el director de l'equip científic, el viròleg Mariano Esteban.
La documentació ja ha estat presentada a l'Agència Espanyola del Medicament, la denominada fase preclínica «ha demostrat una protecció del cent per cent en ratolins enfront de la SARS-CoV-2» i fins i tot ja està preparada una empresa per a la seva producció (Biofabri, del GrupZendal).
«A Espanya teníem capital humà i tecnològic, una experiència prèvia i personal prou preparat, se sabia el que calia fer però manquem d'infraestructures per a avançar tan ràpidament com en altres països», ha explicat aquest viròleg que ha estat guardonat aquest divendres amb el Premi Castella i Lleó 2020 de Recerca Científica i Tècnica i Innovació.
Llicenciat en Farmàcia i en Ciències Biològiques, i doctor en Microbiologia, Mariano Esteban Rodríguez (Villalónde Campos, Valladolid, 1944) és membre del comitè científic assessor del Ministeri de Ciència i Innovació per a la SARS-CoV-2.
Membre d'una família de sis germans, ha passat de ser un dels sis fills del farmacèutic deVillalónde Campos a presidir, des de 2012, la Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia.
Dins del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) dirigeix el grup de Vacunes del Centre Nacional de Biotecnologia, on «portem investigant moltíssims anys a través d'una plataforma de producció de vacunes enfront de malalties emergents com el VIH, l'Ébola o l'Hepatitis C», explica mentre es dirigeix a un centre per a rebre la primera dosi contra lacovid.
«No és quina em posaran, és la que em toqui», ha subratllat sense donar importància a la polèmica suscitada sobre l'ús dels vials distribuïts perAstraZeneca-Universitatd'Oxford, a causa de les reaccions que en forma de trombes han acusat, fins i tot amb el resultat de mort, algunes persones inoculades amb les seves dosis.
Aquest investigador considera «totalment assumibles» aquests riscos degut tant a la situació d'emergència pandèmica com al minso percentatge de casos contrastats.
«El cas és que ens alarmem massa per coses petites i no veiem el gran que tenim damunt dels nassos: els avantatges que és la part més important», ha reflexionat no sense recordar la «increïble» resposta científica a lacoviden tot just un any, amb recerques i vacunacions «molt accelerades».
La societat i els mitjans de comunicació demanden les vacunes «i aquí el que fem és queixar-nos per alguna cosa que volíem: que si això és un desastre, que si cometem un error... quan tots sabem que es poden donar efectes adversos perquè malgrat ser genèticament iguals, tenim factors biològics diferents» que poden donar lloc a reaccions nocives, fins i tot la mort.
El sector públic «l'ha demandat, la societat l'ha exigit i països com els Estats Units, Alemanya, França i el Regne Unit van dir: anem endavant!, van posar capital públic i van empènyer a empreses a fer el mateix i a mobilitzar a altres sectors», ha prosseguit.
El resultat és que en poc més d'un any s'ha posat en marxa un procés de vacunació «contra una malaltia nova, veurem...», amb desajustaments i alts i baixos perquè «no som perfectes i amb els altres països ocorre el mateix», ha postil·lat.
L'objectiu d'aconseguir el 70 per cent d'inoculats per a resistir al virus, a partir d'aquest llindar, amb la immunitat de ramat: «Israel crec que ja ho ha aconseguit», ha posat com a exemple aquest científic que, a causa del tancament perimetral de Castella i Lleó, desconeix si podrà acudir o no a Valladolid a recollir, al costat de la resta de guardonats, els Premis Castella i Lleó el 23 d'abril o en una data limítrofa encara per confirmar.
En el cas d'Espanya, la vacuna en vies de desenvolupament ha superat la fase preclínica (amb animals) i es disposa a abordar, «abans de l'estiu», quan l'Agència Espanyola del Medicament l'autoritzi, la fase clínica, ja amb persones i en tres fases evolutives amb una xifra molt reduïda en el seu primer graó, amb «centenars de voluntaris» en el segon i «milers» en el tercer en funció de l'eficàcia demostrada.