Anul·len una pena de presó per atropellar una dona i no parar perquè, segons el Suprem, va morir a l'acte

El Suprem ha anul·lat la pena de presó imposada a un conductor que va ser condemnat per homicidi per imprudència greu i omissió de socors després d'atropellar a una dona i no parar el cotxe, en estimar que cal tenir en compte com circulava la víctima i que mai hauria pogut socórrer-la, perquè va morir en l'acte.

L'alt tribunal rebaixa al delicte d'homicidi per imprudència greu a menys greu i absol al condemnat del delicte d'omissió de socors, amb el que la pena de tres anys i cinc mesos de presó que li havia imposat un jutjat de Las Palmas de Gran Canaria es converteix en una multa de 12 mesos a raó de 6 euros diaris.

La sentència del jutjat de Las Palmas, ratificada per l'Audiència Provincial, va considerar provat que l'home conduïa de matinada «sense prestar l'atenció deguda i sense adequar la velocitat a les circumstàncies del trànsit, tenint en compte que es tracta d'una carretera estreta i sinuosa per la qual és freqüent que transitin vianants».

Això va provocar que no s'adonés de la presència en el costat dret de la carretera d'una dona «a la qual va envestir per l'esquena amb la part davantera dreta del vehicle, llançant-la contra el voral on es va colpejar violentament al cap», la qual cosa li va causar nombroses lesions que li van provocar «un xoc traumàtic que va causar la seva mort de manera immediata».

El Suprem, en analitzar el recurs de cassació presentat pel condemnat, considera que cal tenir en compte les característiques del tram en el qual es va produir l'accident, l'hora i la zona per la qual transitava la víctima, «d'esquena, sense roba reflectora i per un petit marge que la pròpia sentència d'instància qualifica com a tram perillós».

Al seu judici, aquests factors obliguen a concloure que el condemnat «va infringir un deure de diligència de grau mitjà, no equiparable a l'estàndard del més previsor dels conductors, però tampoc al del menys acurat».

Respecte al delicte d'omissió de socors, els magistrats estimen que l'home «va incórrer en una omissió especialment censurable en el pla ètic, fins i tot en l'àmbit dels comportaments socials esperats, però no pot sofrir pena privativa de llibertat per un fet que no és qualificable com a delictiu».

El delicte d'omissió de socors implica que no es presti ajuda a «una persona que es trobi desemparada i en perill manifest i greu», però en aquest cas la víctima havia mort instantàniament i «no es pot socórrer a qui ja no és susceptible de ser socorreguda».

La sentència compta amb el vot particular d'un magistrat, Leopoldo Puente, que creu que el conductor hauria de ser condemnat per un delicte d'«omissió de socors en grau de temptativa», ja que va ser «plenament conscient» de l'atropellament i va decidir absentar-se del lloc sense brindar a la víctima cap classe d'auxili; si no es va arribar a consumar el delicte, va ser perquè la dona va morir de manera instantània.

En la seva resolució, l'alt tribunal recorda que en 2019 es va reformar el Codi Penal per a incloure el «delicte de fugida», per als conductors que infringeixen el deure d'espera i assistència i que podria haver-se aplicat en aquest cas, però l'atropellament va ocórrer en 2016 i la norma no pot aplicar-se de manera retroactiva.

I critica a més la «deficient tècnica legislativa» de la llei de trànsit.