Un avenç sobre gens i proteïnes permetrà desenvolupar nous tractaments contra la depressió

Científics als Estats Units han identificat 19 gens que podrien causar depressió quan alteren els nivells de les seves corresponents proteïnes en el cervell, una troballa important per al desenvolupament de nous tractaments, segons un estudi que publica aquest dilluns Nature.

La recerca, liderada pel Centre Mèdic d'Assumptes de Veterans i la Universitat Emory (Atlanta, Geòrgia), destaca que la detecció d'uns certs parells de gens i les seves proteïnes obre la porta per a dissenyar medicaments més efectius per a aquesta malaltia mental.

Els experts al capdavant d'aquest treball, Aliza Wingo i Thomas Wingo, van iniciar les seves investigacions partint de la teoria que unes certes variants genètiques podrien causar depressió en alterar proteïnes cerebrals.

Després, van recórrer a un nou enfocament que combina l'anàlisi d'associació del genoma complet (GWAS, les seves sigles en anglès) amb l'anàlisi d'associació del proteoma complet (PAWS).

El GAWS, assenyala Thomas Wingo en un comunicat, és una eina molt útil per la seva capacitat per a detectar variants associades a unes certes malalties, com la depressió, però no explica com arriben a augmentar el risc de patir-les.

Per això, exposa, van dissenyar el citat model d'estudi per a esbrinar com poden les variacions en els nivells de proteïnes cerebrals explicar alguns dels riscos heretats de depressió.

Així, van arribar a identificar un total de 25 proteïnes «d'interès», 20 de les quals van passar inadvertides en estudis anteriors de GAWS, perquè no van poder etiquetar-les com implicades en casos de depressió.

Els autors també van determinar que els citats 19 gens «contribueixen a la patogènesi de la depressió en modular l'abundància de proteïnes cerebrals», indica Thomas Wingo.

Les fluctuacions de proteïnes cerebrals observades gràcies a aquesta nova metodologia d'estudi són, probablement, els primers canvis biològics que alerten sobre l'existència de depressió i, potser, predisposen a l'individu davant la malaltia, afegeix Aliza Wingo.

«Aquestes troballes podrien també resultar útils per a identificar biomarcadors de símptomes de depressió. Un biomarcador eficaç, com l'hemoglobina A1C de la diabetis, podria ajudar en el diagnòstic i tractament de la depressió», conclou Thomas Wingo.