El perfil del delinquent d'odi: espanyol, jove, consumidor de droga i educació bàsica

Español, jove, consumidor primerenc de drogues, amb educació bàsica, maltractat pels seus progenitors o tutors, aturat generalment i membre de grups ultres. És el perfil del delinqüent d'odi, que actua per a buscar emocions, per venjança o per a defensar-se dels estrangers que envaeixen el seu territori.

Aquesta és una de les conclusions de l'estudi dut a terme per la Secretària General d'Institucions Penitenciàries en col·laboració amb investigadors de la Fundació per a la Recerca Aplicada en Delinqüència i Seguretat (FIADYS).

Es tractava de conèixer el perfil més comú de les persones condemnades per delictes d'odi, tant amb presó com amb penes alternatives a la presó.

Un estudi que s'ha presentat aquest dimarts en la primera sessió de les jornades organitzades per la Universitat Pontifícia de Comillas sobre 'L'aplicació de l'evidència científica en el tractament penitenciari i en les mesures comunitàries', inaugurades pel secretari general d'Institucions Penitenciàries, Ángel Luis Ortiz.

La presentació de l'informe sobre el delinqüent d'odi ha estat a càrrec de Javier López, de l'Oficina Nacional de Lluita contra els Delictes d'Odi, i la professora de la Universitat de Comillas Meritxel Pérez.

Segons aquest estudi, el retrat del delinqüent d'odi és el d'un home espanyol, solter o sense parella, que conviu amb la seva família, amb un nivell educatiu bàsic, sense treball remunerat o amb escassos ingressos.

El 66,7 per cent té entre 18 i 30 anys d'edat i a mesura que l'edat augmenta, el percentatge disminueix fins a desaparèixer en el grup de majors de 60 anys.

Tan sols dos de cada deu és independent de la seva família o viu en parella. La majoria, el 48,5%, té el graduat escolar i el 27,3% ni tan sols ha aconseguit aquesta titulació d'educació bàsica.

En relació amb la situació laboral, el 33,3% compta amb un treball per compte d'altri o és autònom. La resta, està aturat o en altres situacions.

Quant al perfil criminològic, el 70% són consumidors de substàncies tòxiques, amb una edat d'inici al voltant dels 15 anys.

Més d'un terç reconeix haver sofert maltractament físic o psicològic per part dels seus pares o altres familiars i la majoria es relaciona amb un grup d'ideologia d'odi (neonazis, ultres de futbol o un altre).

No compten amb un historial delictiu previ de gravetat i són violents amb persones alienes al seu nucli familiar o d'amics.

L'estudi ha conclòs que existeixen tres tipus de perfils delictius. Un d'ells és el «cercador d'emocions», amb prejudicis cap a minories i col·lectius vulnerables i que cometria agressions en grup.

Un altre dels perfils és el del «venjatiu», que adapta una actitud agressiva davant una suposada ofensa cap a la seva persona o grup. A més, té dificultat per a identificar sentiments.

El tercer perfil és del «defensiu», que protegeix el territori de persones estrangeres a les quals percep com a amenaça.

Durant la inauguració, Ortiz ha subratllat que «l'experiència pràctica dels professionals penitenciaris i l'aportació científica de la Universitat són la mescla ideal per a afrontar els reptes derivats d'una nova realitat criminògena».

Ortiz ha recordat l'aposta de l'actual Administració penitenciària per «la introducció de noves vies d'intervenció com la Justícia restaurativa, la potenciació del mitjà obert per al compliment de les penes o el tractament de delictes contra la seguretat viària, la delinqüència econòmica, la radicalització violenta o els delictes d'odi».