Un estudi vincula la inactivitat física a un major risc de morir per covid-19

L'equip d'investigadors, encapçalat per Robert Sallis, del centre mèdic Kaiser Permanent de Califòrnia (els Estats Units), va analitzar dades de 48.440 ciutadans que van patir covid-19 entre gener i octubre de 2020, a fi d'esbrinar si hi havia una relació entre la falta d'exercici i els ingressos hospitalaris, gravetat de la infecció i defuncions.

La mostra de casos presentava una edat mitjana de 47 anys, un 62% eren dones i tots tenien sobrepès, apunten els autors.

La meitat dels pacients no patia cap patologia prèvia, un 18% en tenia només una i un 32% en patia dos o més.

Tots havien informat del seu nivell d'activitat física regular en almenys tres consultes mèdiques entre març de 2018 i març de 2020, sent considerats «inactius» els que feien menys de 10 minuts d'exercici a la setmana; «una mica inactius» per sota de 149 minuts i «actius» els qui s'exercitaven més de 150 minuts setmanals.

Un 7% va quedar classificat com a actiu, un 15% com a inactiu i la resta, una mica actiu.

El doble de probabilitat

Els autors van trobar que les persones inactives tenien el doble de probabilitat que les actives de ser ingressades, 2,5 vegades més risc de morir com a resultat de la infecció de covid-19 i un 73% més de requerir vigilància intensiva.

Davant dels ciutadans classificats com «una mica actius», els inactius tenien un 20% més de risc de ser hospitalitzats, un 10% més de requerir atenció intensiva i un 32% més de risc de morir.

Encara que l'estudi, de tipus «observacional», no explica les causes de la relació entre exercici i covid-19, sí que permet concloure que els pacients que havien estat inactius en els dos anys anteriors a la pandèmia «tenien més probabilitat d'haver estat hospitalitzats, requerir vigilància intensiva i morir» que els que havien fet exercici als nivells recomanats.

Com a factor de risc quant a emmalaltir de gravetat, «la inactivitat física només va ser sobrepassada (en aquest estudi) per una edat avançada i un historial de trasplantament d'òrgans», per davant d'altres factors com a diabetis, obesitat i malalties cardiovasculars.

Els investigadors apunten que la seva anàlisi té mancances perquè es basa en la informació facilitada pels propis pacients sobre la seva activitat física, i aquesta no va ser avaluada.

No obstant això, subratllen que és suficient per a concloure que fer exercici pot ser beneficiós per a reduir el risc de complicacions si es contreu covid-19.

Recomanen, per tant, a les autoritats sanitàries que aconsellin a la població fer activitat física regularment «per a prevenir una covid-19 severa i les seves complicacions, inclosa la mort».