El Congrés impulsa la llei per combatre la impunitat dels abusos a menors

La ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra, ha afirmat que aquesta és una llei amb una importància «capital» perquè «promou un canvi cultural». «La llei envia un missatge clar a la ciutadania que diu que la violència en contra dels nens i nenes en qualsevol de les seves formes no és acceptable». «Amb aquesta llei la seu de la sobirania popular diu 'no' als nens i les nenes», ha afirmat.

L'ampliació del termini de prescripció és una de les demandes històriques dels col·lectius d'afectats pels abusos a menors i ha quedat incorporada al text fruit d'una esmena transaccional pactada entre el PSOE, Unides Podem, ERC, Cs, EH Bildu, BNG i Més País.

A la pràctica s'amplia en cinc anys el termini que constava al projecte de llei, que situava als 30 anys d'edat del denunciant l'inici del termini de prescripció. Fins ara la prescripció començava a partir dels 18 anys.

Segons el text, la llei busca protegir la «integritat física, psíquica, psicològica i moral» dels menors d'edat de qualsevol mena de violència. Inclou canvis en l'àmbit educatiu, sanitari, judicial, dels serveis socials i de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat perquè sàpiguen actuar davant casos de maltractaments i els procediments on es vegin implicats nens i adolescents.

Obligació de denunciar

En aquest sentit, estableix per primera vegada que qualsevol persona que tingui coneixement o indicis de violència contra un menor està obligada a comunicar-ho «de manera immediata» a les autoritats. També inclou casos de familiars dels suposats agressors.

Nous delictes

A més, tipifica nous delictes que es cometen a través de les xarxes o Internet. Castiga els qui promoguin el suïcidi, l'autolesió o trastorns alimentaris entre menors, així com els delictes sexuals. El text estableix que les autoritats judicials ordenaran la retirada dels continguts que recullin aquests delictes.

Els menors de 14 anys només hauran de declarar una vegada

Una altra de les novetats importants és que els menors de 14 anys només hauran de declarar una vegada durant tot el procés policial i judicial. Es tracta d'evitar la doble victimització. Serà en fase d'instrucció, serà una declaració enregistrada, i les autoritats hauran d'assegurar que no es produeix cap mena de contacte entre la víctima i el suposat agressor a les dependències policials o judicials.

Formació de policies i mestres

La llei estableix que es donarà formació especialitzada tant als docents com als membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat per detectar i actuar en casos de violència contra menors. A l'escola es crea la figura del «coordinador de benestar i protecció» que haurà de vetllar pel compliment dels protocols que es crearan expressament. A la policia es crearan unitats especialitzades.

Els serveis socials passen a ser «agent de l'autoritat»

Un altre dels canvis estableix que els agents socials passen a ser considerats com a «agent de l'autoritat» pel que fa a la protecció de menors. A més, al text de la llei el govern espanyol es compromet a crear una especialització sobre infància als jutjats en el termini d'un any de l'entrada en vigor de la norma.

Un registre sobre abusos

El text també estableix la creació d'un registre amb informació sobre abusos a menors. El govern espanyol l'haurà d'elaborar i enviar a totes les administracions, al Consell General del Poder Judicial i a les policies. Recollirà dades bàsiques de víctimes i agressors, a més d'informació policial i les mesures que s'han adoptat.

Actuació integral en cas de violència de gènere

Un dels aspectes que ha permès el consens entorn de la norma és que obliga les administracions a actuar de forma integral en cas de violència de gènere, de manera que no s'escindeixi un suposat cas de maltractament a la mare de la situació dels fills que hi viuen.

No hi ha «síndrome d'alineació parental»

El text prohibeix que es tingui en compte en un judici la «síndrome d'alineació parental» que molts pares addueixen en els processos judicials per denunciar una campanya de denigració de la mare vers la seva persona davant els fills.

La llei entén que no hi ha base científica sobre una síndrome que els experts en violència domèstica denuncien com a eina que juga en contra les mares als tribunals.

Abstencions i vots en contra

Bildu s'ha abstingut i el PNB hi ha votat en contra perquè malgrat que comparteixen el contingut de les iniciatives el text suposa una «recentralització» de competències sobre la infància per part de l'Estat. Bildu ha denunciat també l'absència de la protecció de menors en cas de desnonament.

És el mateix cas del PDeCAT i JxCat, que ha compartit les mesures i ha incorporat esmenes durant el tràmit en comissió, però que finalment s'ha abstingut pel que consideren una invasió sobre les competències de la Generalitat.

ERC –que no ha participat en el debat pel confinament per un positiu de covid al grup- ha votat favorablement malgrat que fonts de la formació han assegurat que es tracta d'un «sí crític» per la qüestió competencial.

Contràriament al PNB –que ha votat 'no' per la invasió competencial- Vox ha fet un vot en contra ideològic contra el que la diputada Maria Teresa López considera una llei «ideològica» que «amenaça la família, que és el santuari de la vida, els valors i la tradició». Ha criticat especialment que els serveis socials puguin separar els nens de les seves famílies en cas de maltractament.