Judicial
Condemnat a 31 anys l'autor material de la violació múltiple de Sabadell i a 13 anys i mig els dos còmplices
El tribunal ha absolt el quart processat en no poder demostrar la seva presència al lloc i l'hora dels fets
Condemnat a 31 anys l'autor material de la violació múltiple de Sabadell i a 13 anys i mig els dos còmplices
L'agressió va tenir lloc la nit del 2 al 3 de febrer de l'any 2019, quan la víctima sortia de passar la nit amb uns amics a un bar de Sabadell. De tornada a casa, un home la va assaltar al mig del carrer i li va començar a fer tocaments. Finalment se la va emportar a un local okupat on l'esperaven cinc persones més. Tres d'ells la van violar mentre els altres tres s'ho miraven.
Credibilitat al testimoni de la víctima
El tribunal ha donat total credibilitat al testimoni de la víctima per la seva «coherència» en el relat, d'acord amb la resta de testimonis i proves pericials que en van analitzar durant les dues sessions del judici. El tribunal també afirma que durant la seva exposició la víctima no va mostrar «cap signe d'insinceritat».
Pel que fa a les principals proves, l'ADN identifica un dels agressors principals i rebutja que la relació sexual fos consentida, com va argumentar la defensa. La sentència recull que l'argumentació del violador és «inversemblant» i només pretén «justificar» la presència d'esperma al cos de la noia.
Sobre els dos còmplices de la violació, el tribunal tomba les presumptes coartades exposades durant el judici i assegura que les proves els ubiquen al lloc i l'hora dels fets i que, tot i això, no van fer res per evitar la violació. Van «col·laborar», diu, en crear un «clima intimidatori» contra la víctima: «Van ser espectadors i no van fer res», relata la sentència.
Un dels presumptes còmplices, absolt
El quart processat, acusat també de còmplice, ha estat absolt. La víctima el va identificar a una roda de reconeixement, però la prova va ser «irregular» perquè l'advocat de la noia va parlar amb ella quan ja s'havien situat tots els figurants, cosa que no està permesa.
La defensa al·lega que li podria haver dit qui era l'únic que no duia cordons a les sabates i, per tant, qui era el que estava com a detingut. El tribunal entén que hi ha «manca de fiabilitat objectiva» en tractar-se de l'única prova contra ell.