Així és la pluja en altres planetes del Sistema Solar

Encara que pugui semblar un fenomen exclusiu de la Terra, les precipitacions també existeixen en altres planetes del Sistema Solar. Per exemple, neva diòxid de carboni en Mart, plou metà en Tità, cau àcid sulfúric a Venus i potencialment podria ploure diamants a Neptú.

Un estudi desenvolupat en la Universitat d'Harvard i liderat perKaitlynLoftusha revelat alguna cosa, una similitud per a tots els materials líquids que constitueixen la pluja en tot el Sistema Solar: totes les gotes, sense importar el material, són aproximadament de la mateixa grandària.

Tal com recullScienceAlert, hi ha dues causes principals per a això: les gotes de pluja petites s'evaporen mentre que les gotes de pluja grans se separen en altres més petites. Per a determinar quins podrien ser aquests nivells, els científics van analitzar la grandària de les gotes en planetes similars a la Terra, com Mart o Venus.

El resultat d'aquests models va mostrar, com era d'esperar, gotes amb un radi de menys de 1/10 de mil·límetre que es van evaporar abans de tocar el terra. Les gotes més grans amb un radi de més d'uns pocs mil·límetres, d'altra banda, es dividirien en gotes més pròximes a la grandària mitjana.

Fins i tot en planetes més grans, no va haver-hi una diferència dramàtica de grandària. La pluja a Júpiter o Saturn seria similar en grandària i forma a la de la Terra o Mart. De la mateixa manera, el material del qual està feta una gota de pluja no va tenir un impacte particularment gran en la grandària de la gota.

Per exemple, en Tità plou metà. L'estudi va trobar que la major d'aquestes gotes de metà només tindria aproximadament el doble de la grandària de la gota mitjana en la Terra, malgrat els patrons climàtics i de gravetat dramàticament diferents de Tità.

Encara no és clar per què existeix exactament aquesta uniformitat, encara que l'equip creu que té a veure amb la densitat i la tensió superficial del material. Comprendre com es formen les gotes de pluja en altres planetes podria ajudar alsexoplanetòlegsa comprendre les atmosferes dels exoplanetes, la qual cosa pot ser clau amb el llançament de satèl·lits d'observació d'exoplanetes molt més potents en un futur pròxim.