L''odi als sons', un trastorn psicològic que s'ha agreujat amb el confinament

El confinament per la covid va empitjorar el benestar i els símptomes psicològics de les persones amb misofonia, sobretot en dones, segons un estudi clínic fet per investigadores de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i que publica la revista 'Frontiers in Psychiatry'.

La misofonia, coneguda també com a 'odi als sons', és un desordre neuropsicològic que provoca un fort malestar emocional i físic davant determinats sons quotidians que segueixen un patró, com mastegar, tossir, sonar-se, grinyolar, colpejar, etc.

En cada persona amb misofonia es poden identificar els registres auditius i visuals davant els quals respon negativament, uns registres que li poden generar odi, ràbia, hostilitat o ansietat i portar-la a canviar els seus hàbits per a evitar-los.

La recerca es va fer amb una mostra de 325 pacients habituals d'un centre mèdic-psicològic de Barcelona, un 35% dels quals (114 persones, 37% dones i 31% homes) amb misofonia.

En el seu estudi, Antonia Ferrer-Torres i Lydia Giménez-Llort, psicòloga clínica i catedràtica en Psiquiatria, respectivament, totes dues de la Unitat de Psicologia Mèdica del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal i de l'Institut de Neurociències (INc-UAB), van analitzar el número i motius de consulta, actituds i símptomes dels pacients en entre març-juny de 2020 i entre setembre-desembre de 2019.

Els resultats mostren que el nombre de consultes en les persones amb misofonia va augmentar de 137 a 2.373, mentre que en la resta dels pacients l'increment va ser de 141 a 411.

També van augmentar els motius de les consultes, i entre els pacients amb misofonia van mostrar una major referència a l'augment de conflictes interpersonals, dins de la família i de les comunitats de veïns a causa de determinats sons.

Segons l'estudi, van augmentar també les consultes per problemes psicològics per la falta de comprensió del trastorn entre familiars, veïnat i entorn laboral.

La hipervigilància i hipersensibilitat als estímuls, juntament amb la necessitat de fer activitats físiques i viure amb «normalitat» en una situació atípica, va ser referida per algunes de les persones estudiades com un «còctel molotov» per al seu benestar emocional.

«Els trastorns del somni i hostilitat, depressió i somatitzación es van agreujar en aquestes persones en comparació amb les avaluacions anteriors», ha subratllat Antonia Ferrer-Torres, que ha especificat que altres símptomes que es van veure augmentats també van ser la psicoactivitat, ansietat i l'impuls obsessivocompulsiu.

A més, les dones van presentar un pitjor estat en vuit dels nou símptomes psicològics estudiats.

Els trastorns de son van ser els que van tenir un major augment en elles, mentre que en els homes l'augment més significatiu va ser l'hostilitat.

Una altra conclusió del treball és que les persones amb misofonia van mostrar més preocupació cap a la seva salut.

Així, el 54% dels pacients sense misofonia habituals de la consulta va cancel·lar les seves cites durant març i abril de 2020, al·legant diversos motius, però el 99% de les persones amb aquest trastorn van persistir a través de la teleassistència per la seva por d'empitjorar.

«I cosa que és més important, es van autoconfinar una vegada va acabar el període de reclusió estricta, en un intent d'autoprotegir-se dels riscos relacionats amb la covid, per la qual cosa la necessitat d'ajuda per a aconseguir una millor gestió psicològica d'aquests escenaris clínics va ser encara més notòria», ha apuntat Lydia Giménez-Llort, directora de l'estudi.

Segons les investigadores, la misofonia és un desordre neurofisiològic i de comportament d'origen multifactorial que està infradiagnosticat, per la qual cosa necessita més divulgació.