Multitudinària manifestació a Santiago per reclamar el dret a l'autodeterminació de Galícia

Milers de persones van prendre els carrers de Santiago de Compostela aquest diumenge en una multitudinària protesta per a clamar que Galícia 'és una nació' que té 'dret a decidir per si mateixa'. I fa aquest reclam també davant els reptes sanitaris i econòmics que deixa després de si la crisi sanitària del coronavirus.

La marxa estava convocada per la plataforma Via Galega. La seva portaveu,María Xosé Bravo, explicava davant els mitjans abans d'iniciar la protesta que la seva intenció era «defensar els interessos de Galícia perquè tingui veu i vot en aquelles qüestions bàsiques que l'afecten».

Els tres eixos essencials que defensa Via Galega son: «Galícia és una nació, tenim drets i fem sentir la nostra veu».

Via Galega es va crear ara fa tres anys i aplega actualment a gairebé 70 associacions i 1.500 persones.

Al llarg de la marxa, algunes de les consignes més escoltades van ser: 'Espanya és la nostra ruïna', 'Govern aquí i no a Madrid' i 'treball digne a la nostra terra'. Al costat d'aquestes, les més tradicionals de 'Que queiran, que non, Galiza é una nación' -'Que quieran, que no, Galícia es una nación'-.

Una vegada a la Praza da Quintana, on ha acabat la marxa s'han fet actuacions musicals i s'han llegit consignes i manifestos. La portaveu de Via Galega ha realitzat una intervenció en la qual ha carregat contra els «mecanismes de desprestigi» que conceben a Galícia com «un país pobre i subsidiari» de l'Estat espanyol, quan realment és «un poble ric ple de gent treballadora que vol viure del seu treball».

També s'ha referit al problema demogràfic de la Comunitat gallega no sols per la baixa natalitat, sinó també per la «sagnia» de l'emigració, «que va afectar 100.000 joves des de l'arribada de Feijóo al govern de la Xunta».

María Xosé Bravo també ha posat el focus en la necessitat que Galícia tingui «participació directa» en la reforma de les polítiques agrària i pesquera de la Unió Europea. «No volem robar-li res a ningú, però també tenim el dret a exigir que ningú entorpeixi el nostre camí, que ningú ens robi el futur», ha sentenciat.

La portaveu de Via Galega ha assegurat que «més aviat que tard», davant el debat que hi ha a Espanya «sobre el reconeixement de l'existència de diferents nacions i dels drets col·lectius», hi haurà «modificacions en l'estructura territorial de l'Estat».

En el mateix acte, l'actriu i comunicadora Neves Rodríguez ha remarcat el caràcter de Galícia com a nació i ha citat a Castelao a 'Sempre en Galiza': «Ens mostra la condició nacional de Galícia, per tenir idioma propi, territori diferent, una vida econòmica peculiar amb la seva estructura social diferenciada, hàbits psicològics col·lectius i una cultura pròpia».

«Com a poble, tenim dret a l'autodeterminació, a decidir el nostre futur com a gallegues i gallecs, ha afegit Rodríguez.

En aquesta mateixa línia, l'escriptor Suso de Toro ha assenyalat que aquesta meta és «imprescindible per a impedir l'espoli» i disposar dels recursos propis de Galícia, per a «parar l'eucaliptizació del país i la contaminació» i per a combatre contra la pandèmia.