La Comissió Europea vol dur la banda ampla a tots els municipìs, per petits que siguin, abans del 2024

Dotar de més serveis digitals i internet d'alta velocitat a les zones rurals de la Unió Europea, en les quals habiten un de cada quatre europeus, és clau per a crear ocupació i evitar la despoblació, segons defensa la vicepresidenta de la Comissió Europea Dubravka Suica en una entrevista amb Efe.

«Durant la pandèmia ens hem adonat que no importa on vivim, sinó com estem connectats», va dir la responsable europea de Democràcia i Demografia.

Suica, que el 2020 va visitar el municipi burgalès de Villahoz, exemple de l'Espanya buida amb els seus tot just 300 habitants, va considerar que la «clau» del «gran problema» de despoblació que sofreixen aquestes zones és la falta de serveis, «en primer lloc» de serveis digitals i Internet de banda ampla.

Per això, va explicar, la Comissió Europea s'ha proposat abans que acabi el seu mandat en 2024 «portar Internet de banda ampla a tots i cadascun dels pobles per a crear noves ocupacions i un entorn perquè joves i famílies es quedin allí o atreure'ls perquè vengen».

«Ara mateix tot és millor al camp. La vida és millor, el virus s'estén menys, però hem de tenir serveis i infraestructures, no sols carreteres i autovies, sinó digitals», va incidir.

Precisament, va explicar, una de les seves principals tasques serà presentar per a «finals de juny» una «visió a llarg termini per a les àrees rurals de la UE» ja que «cobreixen la meitat del territori europeu i cent milions de persones viuen en elles» en una Unió amb 446 milions d'habitants.

«És una part molt important d'Europa i estem treballant per ells», va dir Suica, qui va explicar que presentaran les «iniciatives principals» d'aquesta estratègia, però després es crearan estratègies diferents per a cada regió segons els seus interessos.

«Sempre serà un enfocament a mesura fet amb les autoritats locals, regionals, nacionals i europees. Per descomptat, s'ha d'usar finançament europeu, però fer-ho de la millor manera possible», va afirmar la comissària.

I va assenyalar que estan preparats per a ajudar no sols amb fons agrícoles o regionals, sinó també amb programes com a Horitzó, de recerca i innovació, o Erasmus, d'educació.

Preguntada també per la possibilitat d'adoptar legislacions tributàries més laxes en les zones més despoblades amb la finalitat d'atreure empreses, Suica va considerar que seria bo, però va incidir en què la política d'impostos està en mans nacionals, no europees.

»No podem imposar res, hem de pensar en les nostres competències, però si aquest tema es presenta durant la Conferència sobre el Futur d'Europa, per descomptat, actuarem», va dir la comissària croata.

Conferència sobre el futur d'Europa

Suica està al comandament per part de la Comissió Europea d'aquest exercici de reflexió ciutadana que han posat en marxa les institucions comunitàries per a recaptar, fins a la pròxima primavera, les opinions dels europeus sobre el rumb que hauria de prendre la UE.

La pandèmia obliga al fet que la Conferència sigui més virtual del que es preveu, per la qual cosa la vicepresidenta comunitària va presentar el dilluns una plataforma digital que permetrà als ciutadans registrar-se i iniciar fils de debat.

«Tindrem moderadors i traducció a les 24 idiomes oficials (de la UE) i fins i tot en altres llengües oficials dels Estats membres», en el cas d'Espanya, en «català i basc», va explicar Suica.

La Comissió, va recordar, va permetre als Estats sol·licitar la traducció en altres idiomes oficials nacionals sempre que la financessin ells mateixos, i Espanya ha demanat incloure aquests dos.

«La raó és que volem arribar a tots els ciutadans, fins i tot els euroescèptics, els que estan a favor d'Europa, els que viuen en ciutats, o en àrees despoblades», va dir Suica, qui va cridar els espanyols a «unir-se i participar».

La moderació del debat -va afegir- impedirà que es canalitzin notícies falses, desinformació o discursos d'odi a través de la plataforma.

L'Executiu comunitari no descarta canviar els Tractats europeus si així ho demana la consulta, encara que això depèn de l'Eurocambra i els Estats membres -que de moment rebutgen aquesta opció- i Brussel·les creï que hi ha marge per a actuar sense modificar-los.

«No proposarem això perquè creiem que tenim suficient espai dins del Tractat, però si els ciutadans ho demanen, estem llestos per a actuar», va dir Suica, qui va subratllar que ja durant la pandèmia la Comissió ha anat «més enllà de les seves competències» en matèria de salut i jugat un «paper molt important».

La Conferència, va insistir, cerca «reforçar la democràcia representativa» i «estrènyer la bretxa entre polítics i ciutadans».