Desenvolupen un fàrmac que reverteix els símptomes de l'alzheimer en ratolins

Investigadors de la Facultat de Medicina Albert Einstein de Nova York han dissenyat un fàrmac experimental que potencia un tipus d'autofàgia, un mecanisme natural de neteja cel·lular que elimina les proteïnes no desitjades i que és capaç de revertir els símptomes de la malaltia d'Alzheimer en ratolins, el pas previ perquè funcioni en humans.

L'estudi, publicat avui a la revistaCell, ha estat dirigit per una de les científiques més destacades d'Espanya, Ana MaríaCuervo, doctora titular de la Càtedra Robert i RenéeBelferper a l'Estudi de les Malalties Neurodegeneratives i codirectora de l'Institut de Recerca sobre l'Envelliment a l'Albert EinsteinCollegeofMedicinede Nova York.

«Els descobriments en ratolins no sempre es traslladen als humans, especialment en la malaltia d'Alzheimer», i «no volem crear falses expectatives» adverteix Corb, però, amb aquesta recerca, «pensem que podria funcionar perquè l'única cosa que estem fent és reposar una funció de la cèl·lula al nivell juvenil», explica la doctora a EFE.

Per això, «bàsicament utilitzem la forma natural en què les cèl·lules eliminen la toxicitat en una persona jove», insisteix.

El compost reactiva l'autofàgia mediada perchaperones(AMC), un procés de neteja cel·lular clau per a la salut i l'envelliment, descobert per aquesta biòloga cel·lular als 90.

A mesura que envellim, l'autofàgia perd eficiència i permet que les proteïnes tòxiques s'acumulin provocant danys a les cèl·lules.

És com ficar les escombraries en bosses i que no se les emporti l'escombriaire; quan això passa, el cervell desenvolupa malalties neurodegeneratives com l'alzheimer, els pacients del qual tenen agregats proteics tòxics al cervell, com a bosses d'escombraries en una vaga de neteja.

En aquest treball, la doctora Corb demostra que la pèrdua d'AMCa les neurones contribueix al desenvolupament de l'alzheimer en animals i viceversa, que en models d'alzheimer l'AMCestà disminuïda, cosa que significa que els fàrmacs per reactivar aquesta forma d'autofàgia podrien tractar les malalties neurodegeneratives.

Primer, Corb i el seu equip van analitzar si l'alteració de l'AMCcontribueix a l'alzheimer, i per això van utiltizar un ratolí modificat genèticament en el qual les neurones cerebrals excitadores mancaven d'aquest procés de neteja cel·lular.

Aquesta falta d'AMCva provocar pèrdua de memòria a curt termini, dificultats de moviment i altres problemes relacionats amb els símptomes de la malaltia d'Alzheimer però, sobretot, va alterar profundament laproteostasis, és a dir, la capacitat de les cèl·lules per a regular i degradar les proteïnes que contenen.

Corb sospitava que el contrari també era cert i que l'alzheimer primerenc afectava l'AMC, així que va estudiar un model de ratolí d'Alzheimer en el qual les neurones produïen còpies defectuoses de la proteïnatau(clau en el desenvolupament de la malaltia).

Després, utilitzant pacients, van observar que el nivell d'activitat de l'AMCal teixit cerebral estava una mica inhibit en les primeres fases de l'alzheimer, i molt més inhibit en els casos dels pacients amb alzheimer avançat.

Quan les persones arriben als 70 o 80 anys, l'activitat de l'AMCsol estar entorn d'un 30% disminuïda, una reducció d'activitat que el cervell de la majoria de les persones pot compensar però que, si coincideix amb una malaltia neurodegenerativa, es converteix en una mescla amb efectes devastadors.

Aquestes recerques han estat la base del fàrmac desenvolupat per Corb, un compost que millora l'AMCelevant els nivells d'un component clau: el receptor LAMP2A, que rep a les proteïnes danyades unides a leschaperonesper destruir-les en els lisosomes (els 'punts nets' en els quals s'elimina les escombraries cel·lulars).

Aquest compost, denominat CA, restaura el LAMP2A a nivells juvenils i ajuda a l'AMCa desfer-se de lataui altres proteïnes defectuoses perquè no formi cúmuls tòxics.

El medicament, subministrat a dos models diferents de ratolí de la malaltia d'Alzheimer durant 4 a 6 mesos, va millorar la memòria, la depressió, l'ansietat i la capacitat motora sense danyar altres òrgans.

«El fàrmac no ataca la causa de l'alzheimer, sinó la conseqüència, que és l'acumulació de proteïnes tòxiques dins de la cèl·lula, la que causa els símptomes. Per això, si funciona esperem poder mantenir als pacients asimptomàtics, com quan tenien 20 anys», detalla la doctora.

Per això faran falta estudis amb altres animals més semblants als humans (per assegurar-se que no té efectes tòxics), mentre Corb i el seu equip continuen buscant mecanismes alternatius per estimular la neteja cel·lular i veure si es poden utilitzar en altres malalties.